Commemoració del Tricentenari a les festes de la Mercè 2013

tancar
La ciutat de la bullícia

En un viatge en el temps fins al 1708, any en què se celebrà el casament de l’arxiduc Carles i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, el Parc de la Ciutadella ens va fer conèixer durant els cinc dies de les festes de la Mercè la Barcelona del segle XVIII i el caràcter festiu i alegre dels seus ciutadans.

«Vostè, senyora, encara és aquí?, si ja ho ha vist tot!», cridava la tavernera, interpretada per Mònica Lucchetti, adreçant-se a una de les clientes de la Taverna Colomer durant l’última nit de La ciutat de la bullícia. No era l’única entre els espectadors que al llarg d’aquests cinc dies intensos quedava atrapada a la taverna pel seu ambient bulliciós però, al mateix temps, estranyament acollidor.

La Taverna Colomer ha estat l’epicentre de la recreació de la Barcelona del 1708 durant les festes de la Mercè, al Parc de la Ciutadella. El seu escenari ha acollit músics, dansaires, glosadors, poetes i actors en un ambient molt proper i un públic que durant tot el dia no deixava de desfilar per la taverna. Quan es feia de nit, amb les espelmes com a única llum i un públic menys familiar, es creava un ambient de certa complicitat tant a dalt com a baix de l’escenari.

Vinguts de Mallorca, els glosadors Mateu Matas «Xuri» i Maribel Cervera, amb els germans Joan i Manel Martorell als instruments, improvisaven les seves gloses crítiques i reivindicatives sobre l’actualitat política, econòmica i cultural, tant de Mallorca com del Principat i de la resta de l’Estat.

El poeta Josep Pedrals ens oferia al mateix escenari un recital de poesia barroca com a mostra de les composicions, descarades i recargolades, que es llegien i s’escoltaven a la Barcelona del segle XVIII. Per al final del recital es reservava alguns poemes propis molt celebrats pels espectadors, que sanglotaven de riure a cada vers.

Però a la Barcelona de fa tres-cents anys, com a la d’avui, hi havia gent de tota mena. Una meuca, interpretada per l’actriu Anna Briansó, oferia a Pedrals les seves lúbriques atencions mentre la tavernera s’afanyava a foragitar-la. Sobretot quan veia la familiaritat amb què tractava el seu marit, el taverner, interpretat per Jaume Ametller. Com aquesta, altres escenes còmiques es representaven a tocar del públic durant tot el dia.

D’altra banda, al 1700 una taverna sense música, ball i festa no era una taverna. La companyia de música i ball Xuriach, juntament amb diversos esbarts dansaires de la ciutat, feia retirar els bancs i les taules per treure el públic a ballar les danses del XVIII, després, això sí, d’ensenyar-los els passos elementals des de dalt de l’escenari.

Mentrestant, a la zona del Parlament, l’Associació Miquelets de Catalunya recreava amb rigor històric com era un campament d’aquest cos de soldats irregulars que van defensar Catalunya durant la Guerra de Successió. A pocs metres, l’Asociación Cultural 1707, arribada d’Almansa, mostrava detalladament com era un campament de l’exèrcit borbònic. Sense que la sang arribés al riu, tots dos bàndols desfilaven rigorosament uniformats i armats pel recinte del parc diversos cops al dia, davant l’admiració de la concurrència i la fascinació dels més petits.

Tornant a l’Escenari 1714, a la Taverna Colomer, la Cobla de Ministrers de la Ciutat interpretava cada migdia les músiques de la Barcelona de principis del segle XVIII, amb instruments com el flabiol, el tamborí o la xeremia. Les cobles de ministrers han tingut un paper important en la música catalana des del segle XIV fins a les sardanes dels nostres dies.

Jaume Arnella a la guitarra i Carles Belda a l’acordió interpretaven el cançoner popular a la seva manera, amb lletres satíriques i reivindicatives de contingut polític i, a la segona part de l’espectacle, amb combats verbals improvisats contra els mallorquins Mateu Matas «Xuri» i Maribel Cervera.

Ben entrada la nit, al mateix escenari, Francesc Ribera «Titot» i David Rosell, de bandes com Brams i Mesclat, asseguts cara a cara, ens oferien 300 anys i 1 dia, un muntatge íntim, de petit format, en el qual també incloïen velles cançons dels seus altres projectes en comú.

Simultàniament, a la façana del Parlament de Catalunya es projectava el mapping Passat amb futur, de Dani Serra i Franc Aleu, que, a través d’imatges i efectes visuals i sonors espectaculars, narrava els últims tres-cents anys de la història de Catalunya, des del setge de Barcelona fins al segle XXI.

Repartits per altres indrets, o en constant moviment pel recinte del parc, els ciutadans també van poder admirar les processons, L’espai de les veus a l’Umbracle, els altars i la xocolateria a la Font de la Guineu, i nombrosos personatges amb vestuari del 1700 interpretats per actors de primera línia que realitzaven accions teatrals durant tota la jornada: una vídua (Matilde Muñiz), un notari i un escurapous (Quimet Pla), o uns xocolaters (Ester Martín i Xavier Tàpias), ciutadans tots plegats de la ciutat de la bullícia.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-580