1705: decidir entre la por i la raó

tancar
Herois de 1714: Els germans Pinós i l’aposta de la classe dirigent catalana

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’historiador Antoni Simón van parlar sobre l’aposta que el 1705 va fer Catalunya quan va decidir situar-se al bàndol dels austriacistes a la Guerra de Successió, i sobre el paper dels germans Josep i Miquel Pinós, membres de la classe dirigent catalana. Una decisió que, a pesar de la por, «va ser racional i gens esbojarrada, com alguns ens volen fer creure interessadament», va dir Junqueras.

La segona sessió del cicle de conferències «Herois de 1714», celebrada el passat dijous 5 de desembre al Born Centre Cultural, va comptar amb la participació d’Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, i d’Antoni Simón, catedràtic d’Història Moderna a la UAB. La conferència va tractar de l’aposta que va fer Catalunya el 1705, quan va decidir prendre part a favor de la causa austriacista, i sobre dos dels seus dirigents: Josep Galceran de Pinós i el seu germà, Miquel de Pinós.

Antoni Simón va ser el primer a intervenir en un discurs centrat en la història i en aquests dos destacats polítics, el seu llinatge i el seu ferm compromís en la defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya fins a la fi de la guerra. Tot i pertànyer a la classe dirigent, els germans Pinós «no van oblidar els interessos generals, i van demostrar un alt sentit de la responsabilitat pública i de coratge polític, tota una lliçó històrica per a les futures classes dirigents», va dir Simón al final de la seva exposició.

Oriol Junqueras, en un to més col·loquial i amb la voluntat didàctica que li és característica, va buscar la complicitat de l’auditori que omplia la Sala Moragues per, sense deixar de parlar del 1705, referir-se també al present. «Al 1705 hi havia molta por a entrar en guerra contra les principals potències militars de l’època que formaven el bàndol borbònic, i la por és una emoció molt poderosa que s’utilitzava com a argument», va assenyalar Junqueras, «però també hi havia molts arguments polítics, econòmics i, a més, en el bàndol aliat hi havia una coalició molt poderosa, mai vista; era una ocasió única que calia aprofitar per evitar ser escombrats».

Junqueras va detallar els nombrosos motius econòmics, polítics i militars que van portar els catalans del 1705 a defensar la causa austriacista davant la monarquia borbònica, per demostrar que «va ser una decisió racional, molt estudiada i gens esbojarrada ni purament emocional, com alguns ens volen fer creure interessadament».

«Oi que se m’entén tot?», va preguntar el dirigent d’ERC, que, al torn de preguntes, no va poder evitar fer una referència explícita a l’actualitat: «Ara podem guanyar perquè es decideix votant i som més, per això no ens deixen. El mal és que alguns es venen abans que els comprin, i alguns tan barat, que s’acaben regalant.» Per acabar la vetllada, Junqueras va demanar al públic: «Feu el que pugueu; és molt important, perquè quan ja hagi sortit una pregunta dolenta haureu fet tard, vosaltres mateixos.»

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-658