Herois de 1714: Pere Anton Veciana i la repressió

tancar
La repressió borbònica, Veciana i l’origen dels Mossos d’Esquadra

El botifler Pere Anton Veciana va ser un dels executors de la repressió borbònica posterior a la derrota del 1714 i se’l considera el creador dels Mossos d’Esquadra. El conseller Felip Puig i l’historiador Àngel Casals van dissertar sobre la seva figura i sobre el present i el passat de la policia de Catalunya.

Que a l’origen els Mossos d’Esquadra estiguessin al servei de la repressió borbònica després de la derrota del 1714 tan sols és «una més de les contradiccions d’aquest país que ens reafirmen en la nostra identitat», va dir el conseller d’Empresa i Ocupació i conseller d’Interior a la passada legislatura, Felip Puig, qui, juntament amb l’historiador Àngel Casals, va participar en la primera sessió de l’any del cicle «Herois de 1714».

Casals es va fer càrrec de la part històrica de la conferència amb què va encetar la sessió recordant al públic congregat a la Sala Moragues del Born Centre Cultural la brutalitat de la repressió d’un règim borbònic que, amb pocs matisos, «va ser bàsicament una dictadura militar en mans d’un rei que era boig».

Per il·lustrar la follia del règim, el professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona va explicar que Felip V es va arribar a plantejar «solucions finals» per al «problema català», com la deportació a Buenos Aires de tots els ciutadans de Barcelona o bé el trasllat a França, com a esclaus, de tota la pagesia catalana per acabar amb el que considerava una població històricament rebel.

Centrant-se en Pere Anton Veciana, un traficant de mules de Valls a qui fins al 1713 no se li coneixia activitat política i que va esdevenir botifler per oportunisme, Casals va explicar que «va col·laborar amb les tropes que al 1713 es dirigien cap a Barcelona i no va tenir escrúpols  per delatar els austriacistes». Posteriorment, el 1719, Veciana va comandar l’esquadra de Valls que va rebutjar l’assalt a aquesta població de Pere Joan Barceló «el Carrasclet», a la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Precisament aquestes esquadres, «l’equivalent dels miquelets al bàndol borbònic», van ser el germen dels Mossos d’Esquadra, segons va explicar l’historiador, i es van mantenir després del 1714 per combatre els últims resistents austriacistes que van continuar lluitant fins al 1735. «De vegades, injustament, recordem més els exiliats que els que es van quedar aquí aguantant la repressió borbònica», va afegir.

A l’equador de la vetllada, el polític va agafar el relleu a l’historiador, i el conseller Felip Puig va dir que, tot i que Veciana era un botifler, «en tècnica policial és una llegenda, perquè va construir la primera policia interior d’Europa quan la seguretat encara es confiava als exèrcits». I va afegir: «Els Mossos d’Esquadra van ser pioners i van innovar en tècniques d’investigació, i això també forma part de la seva història.»

Puig va reivindicar el paper dels Mossos com a cos de seguretat que serveix «per garantir la llibertat dels ciutadans» i com «una de les estructures d’estat que necessitem i ja tenim». El conseller va destacar que aquesta identificació dels Mossos com a símbol del país és «una de les seves debilitats», perquè els errors que puguin cometre «es focalitzen per part de les estructures de l’Estat espanyol i els seus mitjans de comunicació amb voluntat de destrucció».

«Totes les policies han de tenir sempre un estat al darrere amb el seu sistema de seguretat propi, com la fiscalia o el sistema judicial, i aquesta mancança és una altra de les fragilitats dels Mossos d’Esquadra d’avui», va afegir Puig.

Al torn de preguntes, un membre del públic va demanar al conseller si creia que els Mossos d’Esquadra podrien ser un cos de defensa del territori en una Catalunya independent. Puig va contestar que, tot i que per preparació podrien fer-ho, «això no seria desitjable, perquè la seguretat interior i la defensa han d’estar sempre separades». Però si s’arribés a plantejar la formació d’un exèrcit, «no descarto que alguns mossos i comandaments poguessin ser la llavor d’aquestes forces», va continuar el conseller, per a qui l’opció d’acollir-se a l’exèrcit comú de l’OTAN «no seria una bona solució».

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-677