Herois de 1714. Europa i Catalunya: Pau Ignasi de Dalmases

tancar
Catalunya i Europa, avui i fa tres-cents anys

La perseverança de Pau Ignasi de Dalmases mentre era ambaixador a Londres per aconseguir el suport dels anglesos a la causa catalana, va servir a l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa per parlar de la consulta sobre la independència de Catalunya des d’una perspectiva europea. Prèviament, la historiadora Neus Ballbé va oferir un recorregut per la vida de «l’ambaixador il·lustrat» protagonista de la vetllada.

A la sisena sessió del cicle de conferències «Herois de 1714», que coordina l’escriptor i periodista Enric Vila, tocava parlar de Catalunya i Europa i de Pau Ignasi de Dalmases, erudit, noble, fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats i diplomàtic català durant la Guerra de Successió. Dalmases va ser enviat com a ambaixador dels Tres Comuns al Regne Unit per convèncer els anglesos que no abandonessin Catalunya després d’haver signat els Tractats d’Utrecht pels quals es retiraven del conflicte.

Com va explicar Neus Ballbé, la nombrosa correspondència que se’n conserva transmet «una activitat frenètica, la perseverança i l’enorme paciència de Dalmases per convèncer els antics aliats en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya». Després de la caiguda de Barcelona, Dalmases va sol·licitar a Felip V permís per tornar a la ciutat, on va morir el juny del 1718.

Al seu torn, i des de la seva experiència com a diputat al Parlament Europeu, Ramon Tremosa va parlar de com s’explica a Europa el procés de canvi polític que es viu a Catalunya tres-cents anys després. Fent ús d’una presentació amb ordinador que utilitza amb aquesta finalitat, Tremosa va dir que sempre comença explicant als europeus les constitucions catalanes d’abans del 1714, perquè «demostren que som un país normal i que Catalunya no és una invenció d’ara».

Després dels precedents històrics, l’eurodiputat va dir que, quan a Europa parla de la Via Catalana i de les mobilitzacions ciutadanes per la independència, els motius que dóna són «trenta anys de fracassos en reformes federals a l’Estat espanyol»; però el que impressiona més els europeus és «l’últim fracàs: l’Estatut del 2006 votat en referèndum, que, escapçat pel Tribunal Constitucional, deixa Espanya per sota dels límits exigibles de qualitat democràtica».

Tremosa va voler destacar «la transparència d’un procés amb un full de ruta consistent, coherent i predictible, que coneix tothom», en oposició al que «irrita més Brussel·les, que són els polítics que un dia diuen una cosa i l’endemà una altra de diferent». A continuació, el diputat europeu va dir que «Espanya no és el Regne Unit ni Rajoy és Cameron, però esperem que la UE sigui prou democràtica per deixar-nos votar».

Més endavant, Tremosa va dir que Espanya hauria d’imitar les bones pràctiques que tenen èxit en altres països europeus, i que una Catalunya independent li podria servir d’estímul, perquè es veuria obligada a fer aquestes reformes necessàries per prosperar. «L’Estat català és la gran reforma estructural que Espanya necessita», va concloure l’eurodiputat.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-715