El Carnaval de Barcelona l’any del Tricentenari

tancar
La recuperació d’un carnaval històric

La pèrdua de les llibertats després de la derrota del 1714 va afectar també la vida quotidiana dels barcelonins en el seu aspecte més festiu. El carnaval de Barcelona, que durant els segles XVI i XVII era admirat arreu per la seva fastuositat, la participació ciutadana, l’esperit crític i la gran disbauxa que s’hi vivia, va ser prohibit per Felip V mesos després de la caiguda de la ciutat. L’any del Tricentenari, Barcelona ha volgut recordar aquell període amb la recuperació del seu carnaval més tradicional.

El matí de Dijous Gras, dia d’inici del carnaval, el Mercat de la Llibertat de Gràcia va obrir les portes decorat com si fos un mercat del 1700. Els comerciants, disfressats amb perruques, casaques, còfies i altres peces de vestir pròpies del segle XVIII, escataven el peix, pesaven la fruita o tallaven els bistecs com un dia qualsevol mentre la clientela, amb una mitja rialla, n’elogiava les disfresses.

Les xarcuteries oferien per degustar la tradicional botifarra d’ou, l’embotit protagonista, mentre un grup de miquelets anava desfilant pels passadissos al so d’un sac de gemecs, una flauta i un timbal. A les dotze del migdia els soldats es van aturar, en perfecta formació, per donar pas a l’entrega del Premi Pebrot d’Or a la parada més ben disfressada.

El comissari del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler, va ser l’encarregat de lliurar el Premi, que, molt justament, es va atorgar col·lectivament a tots els paradistes del mercat. En representació seva, va recollir el Pebrot d’Or la presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat de la Llibertat, Maria Soler. Un cop acabada la cerimònia, el comissari va passar revista als miquelets, que formaven impecablement uniformats i amb el cap ben alt.

El mateix dijous a la tarda, al Born Centre Cultural s’hi va celebrar l’Arribo, la tradicional rebuda al Rei Carnestoltes, enguany encarnat per l’actor Jordi Martínez. Precedit per la Cercavila dels Set Ambaixadors amb el seu seguici i el gegants Rodanxó i Rodanxona, sa Majestat va llegir el ban, escrit per la periodista Natza Farré, des de les runes del jaciment. Més tard, com a novetat del carnaval del Tricentenari, es van recuperar els Focs Antics, els focs d’artifici tradicionals dels segles XVII i XVIII.

L’endemà divendres, dins de la jornada «El Carnaval històric al Mercat del Born», l’historiador Albert Garcia Espuche, investigador del jaciment arqueològic del Born i expert en la Barcelona del XVIII, va impartir la conferència «Barcelona, ciutat de Carnestoltes». Garcia Espuche va explicar que, abans que fos prohibit per Felip V després de la derrota del 1714, el carnaval de Barcelona, per la seva fastuositat, «era conegut i admirat arreu i no n’hi havia cap altre a la Península que s’hi pogués comparar».

D’una durada molt més llarga de l’habitual i amb una alta participació ciutadana, els carnestoltes barcelonins dels segles XVI i XVII «no els podia aturar ni la pesta ni la guerra», va dir l’historiador, i, segons diversos documents de l’època, s’hi sumaven com a trets distintius «la gran disbauxa i bogeria a què es lliuraven els ciutadans», a més d’un esperit crític pel qual fins i tot «s’atrevien a parodiar les monarquies absolutes».

Després de la conferència, la Sala Moragues del Born Centre Cultural es va transformar en un saló de ball noucentista on els membres de l’Esbart Català de Dansaires, amb vestuari d’època i coberts amb màscares, van treure el públic a ballar els valsos, rigodons, polques, balls de llancers i galops que interpretava el grup Marsupialis.

La Taronjada, la batalla de taronges originària de l’edat mitjana que la ciutat va recuperar pel carnaval ara fa dos anys, es va celebrar el diumenge 2 de març a la plaça Comercial, al barri de la Ribera. A més d’aquesta guerra indiscriminada de cítrics, s’hi va celebrar la cercavila del Rei Carnestoltes i un ball de màscares amb l’orquestrina El Sarau de la Costa.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-723