Herois de 1714: L’arxiduc Carles

tancar
Carles III, sentit d’estat i procés sobiranista

A poques hores de l’inici de la campanya electoral per les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig, la penúltima sessió del cicle «Herois de 1714» va comptar amb la participació d’Alfred Bosch i Francesc Homs. Dos polítics que, a partir de la figura de l’arxiduc Carles —per qui cap dels dos va demostrar sentir gaire devoció—, van acabar parlant, inevitablement, del procés sobiranista i de les eleccions europees.

Si hem de fer cas de les opinions del diputat d’Esquerra Republicana al Congrés, Alfred Bosch, i del conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, l’arxiduc Carles d’Àustria seria sens dubte l’heroi caigut d’aquest cicle de conferències —si deixem de banda el botifler Pere Anton Veciana—, que el passat 8 de maig va celebrar la seva penúltima sessió.

Al contrari del que havia estat habitual a les sessions anteriors, cap dels dos ponents no va manifestar simpatia ni va reconèixer gaires mèrits al personatge: ni el convergent, per a qui «la dinastia reial catalana es va acabar el 1410», ni encara menys el republicà, que va acabar concloent que era «un home de qui no cal fer grans valoracions».

No obstant això, a la primera part de la sessió Alfred Bosch va adoptar la seva faceta d’historiador, «que gairebé tenia oblidada», i, complint amb el que se li demanava, va fer una aproximació històrica a l’arxiduc Carles, centrada en el període en què va esdevenir Carles III de la Corona d’Aragó i en la seva estada a Barcelona entre el 1705 i el 1711. Bosch el va definir com un rei «inexpert i molt equivocat, perquè es pensava que els catalans el defensaven a ell, i no va entendre que era un mer instrument dels aliats». A més, no va ser un rei lleial: «Va abandonar els catalans i fins i tot la seva dona per marxar a Viena.»

Segons el diputat, Carles III tampoc va ser «el rei benevolent estimat pel poble, que sovint ens diuen». La popularitat del monarca es va anar erosionant a causa «del malbaratament de recursos a la Cort de Barcelona enmig de la duresa de la guerra», com per exemple amb l’òpera que s’hi va representar en aquest període, de la qual es presumeix que va ser la primera representada a Espanya. El poble baix reclamava «més pa i menys òpera», va afirmar Bosch.

«Suposo, però, que dels cantants d’òpera d’aleshores no n’hi havia cap que pagués els impostos a Andorra, oi?», va deixar anar Francesc Homs al seu torn, per a qui Carles III també va ser, al capdavall, «un rei absolutista». A continuació el conseller, partint dels fets del 1714, va destacar la dignitat amb què els catalans encaixen les derrotes: «De vegades una aparent derrota és una victòria, com el “no” del Congrés dels Diputats a la consulta, que, per la forma com es va produir, i encara que sembli contradictori, per a nosaltres va ser una victòria.»

Homs es va referir també al «sentit d’estat dels catalans», per exemple «en matèria lingüística o en la qüestió de la consulta, on prenem decisions difícils de manera conjunta i fem autèntiques polítiques d’estat». El conseller va contraposar el sentit d’estat dels catalans amb el dels polítics espanyols, i ho va exemplificar amb una «reunió d’estat» convocada per la crisi del Prestige a la qual va assistir, en què, segons Homs, l’objectiu que va unir els partits espanyols va ser aconseguir recursos per a l’única cosa que els preocupava: «Impedir que un tercer partit nacionalista governés una comunitat autònoma.» Sobre aquesta qüestió, Alfred Bosch va afegir que, quan a Madrid li pregunten com és que un partit d’esquerres com ERC s’ha alineat amb CiU en la qüestió sobiranista, ell respon: «perquè per a nosaltres és un tema d’estat; i quina qüestió d’estat hi ha més gran que la consecució d’un estat?»

Sobre els debats al voltant de la història com a argument a favor o en contra de la independència, el diputat d’ERC va dir que no és el més important, perquè, com deia Jefferson, «el món pertany als vius i no als morts», i ara «som nosaltres els que decidim». «150 països del món no tenen precedents de ser un estat sobirà, per tant no és una condició sine qua non per assolir la independència.»

Al final de la conferència, tant Francesc Homs com Albert Bosch van coincidir a destacar la importància per als catalans d’anar a votar a les properes eleccions europees. «El fet que no ens deixin votar la consulta ens ha de fer veure més que mai el valor de la democràcia», va dir Bosch. «El mostrari fa goig i no hi ha excusa per no anar a votar», va afegir Homs. 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-793