«Amnèsia col·lectiva» a la Fundació Miró

tancar
Un simposi internacional reflexiona sobre les commemoracions

La Fundació Miró i el Tricentenari BCN, dins del cicle «Arqueologia preventiva», proposen un diàleg entre l’art i la història en aquesta escola d’estiu que, a través d’un simposi internacional i un taller, explora l’oblit col·lectiu com a revers crític de la memòria col·lectiva i posa en qüestió els actes commemoratius. Uns actes que, segons va dir l’historiador Enzo Traverso a la primera jornada, sovint són «un producte polític, una reconstrucció del passat convertit en mercaderia».

L’autosatisfacció, el presentisme i l’ús que es vol fer del passat en un sentit o en un altre són, per a Toni Soler, comissari del Tricentenari per Barcelona, «alguns dels defectes de fàbrica de les commemoracions com a iniciatives polítiques que hem d’intentar evitar», segons va apuntar a l’obertura del simposi La cultura memorial contemporània a debat, que va tenir lloc el passat 8 de juliol a la biblioteca de la Fundació Joan Miró.

«Que el Tricentenari es qüestioni a si mateix és una necessitat indefugible a la qual no hem volgut renunciar», va continuar Soler, per a qui, d’altra banda, la commemoració del 1714 és merescuda i plena de sentit: «És una constatació que els ciutadans han volgut commemorar el 1714 des de pocs anys després dels fets, passant per dues dictadures, fins a arribar als nostres dies.»

Per la seva banda, el comissari del cicle «Arqueologia preventiva», Oriol Fontdevila, després de fer una introducció dels continguts de l’escola d’estiu, va impartir la primera conferència del simposi, en la qual es preguntava si existeix un art de l’oblit com a rèplica a l’art de la memòria. El crític d’art va recordar sant Agustí, que deia que l’oblit no és una absència pura, perquè «és possible recordar que hem oblidat alguna cosa».

Per a Fontdevila, hi va haver «un divorci entre l’art i la memòria» quan aquesta va voler esdevenir història, una ciència lògica que «abandonava el substrat mític, poètic, narratiu i artístic de la memòria». Aquesta tendència s’ha revertit en els últims anys, quan l’art ha convergit amb el vessant científic de la història, «com fa el cicle “Arqueologia preventiva”, on l’art esdevé una eina d’investigació i anàlisi».

A continuació va intervenir Enzo Traverso, historiador i professor a la Cornell University de Nova York, qui per començar va precisar que memòria i oblit són «dues dimensions del mateix procés de construcció del passat des del present». Per a Traverso, estem en un moment d’emergència de la memòria que «gairebé ens ha envaït l’espai públic». Aquests indrets de la memòria «sacralitzen un passat que es percep com perdut», va afegir l’historiador.

Per comprendre aquesta invasió memorial que estem vivint, segons Traverso, cal explicar que el segle XXI «neix sota el signe d’un eclipsi de les utopies que es van esfondrar al segle passat», una característica que el diferencia dels segles anteriors, on encara hi havia un horitzó d’esperança. «Un món sense futur mira al passat», va afirmar Traverso, coincidint amb el filòsof Andreas Huyssen, un dels referents intel·lectuals del cicle «Arqueologia preventiva», que va diagnosticar l’eclosió de la memòria històrica actual com «l’altra cara de la moneda d’una pèrdua de confiança en els nostres futurs col·lectius».

Aquest ressorgiment del passat es focalitza sobretot en les víctimes, «els autèntics protagonistes de les polítiques de la memòria i de les revisitacions que en fa la indústria cultural», va explicar l’historiador, que tenen lloc en «un presentisme —un temps en acceleració permanent molt propi de Wall Street— que és etern, sense cap projecció cap al futur i incapaç de generar noves utopies», va afegir Traverso, entre moltes altres i interessants reflexions sobre els símbols, els indrets i les polítiques de la memòria al segle XXI.

A més del simposi, que compta amb la participació, entre d’altres, de Miriam Basilio, Joan Roca i María Ruido, l’escola d’estiu ha programat el taller Prospeccions en la ciutat informal, en el qual s’aborda el barraquisme dels anys cinquanta i seixanta a Montjuïc vist com un exemple d’allò que la ciutat ha volgut oblidar, en unes jornades que s’allargaran fins al proper 11 de juliol.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-857