«El somni d’un gegant» acomiada el Tricentenari BCN

tancar
La nit dels grans somiadors

Tres-cents anys de foscor il·luminats per un espectacular castell de focs, però sobretot pels somnis de Narcís Monturiol, Antoni Gaudí, Pau Casals, Joan Miró o Salvador Espriu, entre altres grans creadors de la història de Catalunya, que van protagonitzar el Piromusical de la Mercè d’enguany en un emotiu adéu al Tricentenari BCN amb el qual es va posar el punt final a tot un any de celebracions.

A les deu de la nit en punt, amb els primers coets il·luminant el cel de Barcelona i la imatge d’un mur de pedra projectant-se sobre una colossal pantalla de mil metres quadrats, començava «El somni d’un gegant», un piromusical dirigit per Lluís Danés que per primera vegada combinava els focs, la música i les fonts de Montjuïc amb un audiovisual i una història per explicar: «el llarg viatge dels somiadors» en la nit dels últims tres-cents anys, que va narrar l’actor Lluís Soler segons el text escrit pel comissari del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler.

«Setembre de 1714. Barcelona pateix, sagna. Es tanquen, impassibles, les portalades del món», recitava Soler mentre la cantautora Bikimel interpretava la primera cançó de la nit, una adaptació de L’emigrant realitzada per Xavi Lloses, autor de la banda sonora de l’espectacle. «Comença la nit més llarga i els catalans busquen aixopluc en el món dels somnis», uns somnis que, «com petites cuques de llum, il·luminen els esperits i donen forma a les esperances», continuava el narrador, mentre retronaven els focs d’artifici sobre les aigües acolorides i canviants de les fonts de Montjuïc.

El primer somiador homenatjat va ser Narcís Monturiol, inventor del submarí i socialista utòpic que va creure en una Nova Icària, amb una societat més justa, mentre intentava desxifrar els secrets del fons del mar, l’última frontera. Soler va recitar aquí un fragment de la cançó «Batiscafo Katiuscas», d’Antònia Font: «Ratxes de sol il·luminen blaus marins (...) i es plàncton s’il·lumina / i canten ses sirenes... que ja s’ha fet de nit.»

El següent protagonista de la nit va ser Antoni Gaudí i «la natura feta pedra» enmig «de la Barcelona neguitosa i industrial», fins que la guerra va irrompre a l’espectacle amb el so eixordador d’una munió de coets que van omplir el cel d’esclats vermells. «L’estrèpit i el foc ens desvetllen. La destrucció cega estronca els nostres somnis durant aquests tres-cents anys. La guerra sempre es perd», narrava Soler.

A l’equador del piromusical va arribar el moment més emocionant de la nit, amb l’aparició de Pau Casals i el seu missatge de pau. A la gran pantalla es va projectar l’emotiu discurs que va fer l’any 1971 a les Nacions Unides: «I’m a catalan», es presentava el violoncel·lista, quan el públic que omplia l’avinguda Reina Maria Cristina i la plaça d’Espanya va encendre els milers de bengales que duia preparades. El cant dels ocells, interpretat al violoncel per Oriol Aymat, va acabar de commoure i estremir els espectadors.

«Somien pintors i mestres de totes les arts, somien amb la llibertat que surt d’un llenç en blanc», deia el text que a continuació va introduir els pintors Joan Miró, Salvador Dalí, «amb qui el temps es desfà com mantega», o Antoni Tàpies, qui afirmava que «un grapat de pols pot contenir tot l’univers», mentre Bikimel cantava La Balanguera.

L’homenatge a la història de la llengua catalana i als seus creadors va arribar a la part final de l’espectacle: «Somiem amb totes les parles i tots els accents, però ens mostrem al món en una llengua que ens permet el privilegi d’enraonar». A continuació, des de la pantalla, Sílvia Bel va recitar un fragment de «Veles e vents», d’Ausiàs March; Joel Joan un altre d’«És quan dormo que hi veig clar», de J.V. Foix; Mercè Pons de les «Corrandes d’exili», de Pere Quart; Clara Segura de «La pell de brau», de Salvador Espriu, i Lluís Llach del poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol.

Tot seguit, Bikimel va tornar a aparèixer a la pantalla per cantar una adaptació de La Santa Espina, just abans de la traca final que va acabar despertant el públic del «Somni d’un gegant», que va posar el punt final als actes de commemoració del Tricentenari a Barcelona.

Textos Piromusical Mercè 2014. El somni d’un gegant. Cloenda Tricentenari BCN

Si us vau perdre el Piromusical de cloenda del Tricentenari BCN, el podeu veure en vídeo a @TV3alacarta

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-901