[[MAPA BCN 1714: Llocs emblemàtics i espais de la memòria de la Barcelona de 1714|Mapa BCN 1714|Map BCN 1714]]
Barcelona Cultura
MAPA BCN 1714: Llocs emblemàtics i espais de la memòria de la Barcelona de 1714

Palau del Virrei o Reial [desaparegut] (pla de Palau, fins al carrer del Malcuinat)

Després de la Guerra dels Segadors, el darrer virrei de Felip IV, Vincenzo Gonzaga Doria, va ordenar a Josep de la Concepció d’ampliar l’Hala dels Draps, nom de reminiscències flamenques per a un edifici construït al segle XIV amb la finalitat d’acollir-hi les activitats mercantils dels barcelonins. L’edifici era conegut popularment com el “porxo del forment”, perquè abans de convertir-se en un espai comercial era el principal magatzem de blat de la ciutat. A partir dels anys setanta del segle XVII es convertí en la residència del virrei, representació de l’autoritat reial al Principat. Hi van residir virreis com l’estimat Georg Hessen-Darmstadt (conegut popularment com a Jordi) entre el 1698 i el 1701, o l’odiat Francisco Fernández de Velasco, que va ser nomenat virrei en dues ocasions, del 1696 al 1697 i del 1703 al 1705. Els sis anys posteriors (1705-1711) va ser la residència de l’arxiduc Carles i la seva muller, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, que s’hi allotjà fins al 1713, quan abandonà Barcelona. Davant del Palau hi havia la casa del governador militar o del general, enderrocada després del 1714 per ampliar el pla de Palau, que va esdevenir el centre econòmic i polític de la ciutat durant tot el segle XVIII.

Palau del Lloctinent i Saló del Tinell (plaça del Rei)

En aquest espai hi havia les sales de la Reial Audiència de Catalunya, que funcionava com un tribunal suprem de justícia de Catalunya i era l’assessor de l’autoritat reial. Era presidit pel virrei i constava de tres sales: dues civils i una criminal. Els juristes de l’Audiència eren doctors de reconegut prestigi i normalment originaris del Principat. Les seves sentències i interpretacions de les constitucions catalanes eren utilitzades pels virreis per argumentar les seves accions.

 
 
 
 
 
 
 
 

Santa Maria del Mar

Convertida en església palatina quan el monarca va fer construir un passadís elevat que la comunicava amb el Palau del Virrei o Reial. L’únic vestigi d’aquell passadís és l’actual carrer del Malcuinat; la diferència del color de la pedra entre el quart i el cinquè finestrals del mur més proper al Fossar de les Moreres assenyala per on passava el corredor reial. Aquesta església va ser l’espai triat per celebrar-hi les noces entre l’arxiduc Carles i la princesa Elisabet de Brunsvic l’1 d’agost del 1708. 

 

 

 

 

Piràmide o obelisc del Born [desapareguda] (plaça del Born, l’actual passeig del Born)

L’arxiduc Carles ordenà aixecar una piràmide, dedicada a Nostra Senyora de la Concepció, després de trencar el primer setge borbònic sobre la ciutat, el 1706. El 29 gener del 1715, el duc de Berwick ordenà enrunar-la per evitar que es convertís en un lloc de peregrinació dels austriacistes i antiborbònics. Un any i mig després s’insistí en la necessitat de no deixar cap rastre d’aquell monument.