[[MAPA BCN 1714: Llocs emblemàtics i espais de la memòria de la Barcelona de 1714|Mapa BCN 1714|Map BCN 1714]]
Barcelona Cultura
MAPA BCN 1714: Llocs emblemàtics i espais de la memòria de la Barcelona de 1714

Palau Dalmases (carrer de Montcada)

Al palau es constituí i reuní l’Acadèmia dels Desconfiats (1700-1703), que aplegava un grup d’erudits format per nobles i eclesiàstics que volien promoure el coneixement de la història, la llengua i la poesia catalanes. La majoria dels seus membres eren partidaris de l’arxiduc Carles. Alguns dels acadèmics, com el seu promotor, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, i el seu cunyat, Josep Faust de Potau, marquès de Vallcabra, van ser empresonats el 1704 acusats de conspirar contra Felip V, mentre que el també acadèmic Antoni de Peguera i d’Aimeric va poder fugir cap a Gènova. Anys després, el pretendent de la casa d’Àustria recompensaria la fidelitat de Pau de Dalmases amb el títol de marquès de Vilallonga (1709). El palau comptava amb una biblioteca excepcional propietat de Pau de Dalmases, que el 1713 va ser nomenat ambaixador a Londres dels Tres Comuns catalans, després que els anglesos signessin el Tractat d’Utrecht (1713) pel qual es retiraven del conflicte.

 

 

 

 

Palau de Vilana-Perlas (carrer del Regomir)

El notari Ramon Frederic de Vilana-Perlas va ser nomenat secretari del Despatx Universal de Carles III el 1707 i tres anys després ennoblit amb el títol de marquès de Rialp. Entre el 1711 i el 1712 reformà la seva residència per demostrar el seu nou rang polític i social, col·locant a la façana relleus al·lusius al seu cognom (“perles”). Quan les tropes borbòniques van ocupar Barcelona, s’instal·là al palau José Patiño, intendent de Catalunya des del 1713, president de la Junta de Justícia i de Govern del Principat (1714) i artífex de la reforma del fisc a través de la imposició del Cadastre (1715) i del nou model polític basat en el Decret de Nova Planta (1716).

Palau Dalmau [desaparegut] (carrer Ample, davant la plaça de Medinaceli)

Sebastià Dalmau va prestar enormes quantitats de diners a l’arxiduc Carles per sufragar les despeses militars, i a mesura que avançava la guerra augmentà les seves aportacions personals per finançar la causa austriacista. Durant el setge costejà diverses unitats militars catalanes per resistir a ultrança contra les tropes borbòniques.

La Llotja (pla de Palau, entre el passeig d’Isabel II i el carrer del Consolat de Mar)

Lloc de reunió del Consolat de Mar on es representà la unió del poder reial amb la burgesia mercantil catalana mitjançant la celebració del banquet de noces de l’arxiduc Carles (1708). L’espai s’adequà per escenificar-hi les primeres representacions operístiques de la ciutat. El 2 de juliol del 1708 s’hi estrenà l’òpera d’Antonio Caldara Il più bel nome, i durant els mesos següents s’hi van representar altres obres del mateix compositor. Després del setge borbònic del 1713-1714 l’edifici es convertí en una caserna militar. El Consolat de Mar traslladà les seves activitats, a partir del 1727, al Palau del Virrei o Reial, situat a l’altra banda de la plaça. La construcció es va reformar durant el darrer terç del segle XVIII seguint els models neoclàssics, però va conservar en el seu interior la sala gòtica de les Contractacions.