Apartat históric - [[Què era què al 1700|Qué era qué en 1700|What was what in 1700]] - Barri de la Ribera
Barcelona Cultura
Què era què al 1700

El barri de la Ribera

La construcció de la Ciutadella (1716-1748), dissenyada per Joris Prosper van Verboom, significà la destrucció d’una cinquena part dels habitatges de Barcelona. Es van enderrocar mil cases, la mateixa quantitat que tenien a l’època ciutats com Mataró, Girona o Reus. La zona derruïda ocupava un 17% de la superfície de la ciutat, però era el seu veritable motor econòmic i el cor d’una intensa activitat social. Els enderrocs van afectar el curs del rec Comtal, una part rellevant de les instal·lacions industrials, l’àrea del mercat i la zona subministradora de serveis al port. Van desaparèixer adoberies de blanquers, tallers de corders, l’escorxador, peixateries, desenes de magatzems, tavernes i els molins de sal, roldor o tabac, fet que va tenir greus conseqüències en el desenvolupament d’aquestes activitats. La desaparició de les infraestructures de la zona anà acompanyada de l’eliminació del sector comercial del Born; de l’àrea de les adrogueries, hostals i tavernes dels carrers Bonaire, del Joc de la Pilota i el pla d’en Llull; d’una part de la zona industrial del Rec; de les denses illes de cases dedicades a les activitats relacionades amb el mar i el port, de les indústries, dels triquets i dels horts regats per l’aigua de la séquia del barri de la Fusina. També es van destruir edificis amb funcions religioses i assistencials com els convents de Santa Clara, de Sant Agustí i dels Clergues Menors, l’hospital de Santa Marta i les capelles de Montserrat i del Sant Esperit.

El centre de l’activitat econòmica i social de la ciutat era la plaça del Born, una veritable plaça major on tenien lloc tota mena d’activitats. Diàriament hi havia un mercat de fruita, verdura i volateria, però també era l’escenari de celebracions religioses, de l’execució dels càstigs exemplars de les autoritats, de les fires de vidre i cera i de les curses de braus. La destrucció del barri de la Ribera per a la construcció del complex de la Ciutadella convertí la plaça del Born en un espai marginat que va perdre una façana sencera i parts de dues més, obert a l’esplanada de la Ciutadella, a l’horitzó de la qual emergia la silueta de la fortalesa. 

La destrucció de bona part del barri de la Ribera repercutí en les capacitats de creixement de la ciutat, perquè va suposar la pèrdua de l’espai on es duien a terme les activitats econòmiques més punteres i provocà un empobriment de les famílies, abocades a unes condicions paupèrrimes de vida a causa de l’amuntegament d’enderrocs als carrers propers o bé forçades a viure a l’altre costat de la muralla, a la zona de la platja.

El jaciment del Born

El jaciment del Born va ser descobert a finals del 2001. Si bé es coneixia la seva existència, ningú podia imaginar que les estructures que s’hi descobririen estarien en l’extraordinari estat de conservació en què es troben. L’edifici del mercat, construït entre el 1874 i el 1878 sobre l’antiga esplanada que separava la Ciutadella de la ciutat, va permetre preservar el que és un lloc de memòria tangible per conèixer millor com vivien els ciutadans de la Barcelona del 1714.


El solar del mercat correspon al 5% de la ciutat destruïda per a la construcció de la Ciutadella. A l’àrea del jaciment hi vivien 69 famílies i el seu dinamisme queda palès en els 35 oficis que hi exercien, com el de corders de viola, cirurgians, sabaters, basters, etc. La diversitat econòmica no ha d’eclipsar que en aquell espai hi havia instal·lats els principals mercaders dedicats al negoci de la producció i exportació d’aiguardent. Al carrer Bonaire, un dels que creuen el jaciment, s’ubicaven les cases dels comerciants holandesos establerts a Barcelona Joan Kies i Arnold de Jäger, que van ser dos dels principals instigadors de la conspiració austriacista de finals del 1702 contra Felip V i el virrei borbònic, Francisco Fernández de Velasco, qui des de l’esclat de la guerra havia ordenat el segrest dels béns dels comerciants holandesos i anglesos i poc temps després decretà la seva expulsió. Tot i que Kies i Jäger van evitar ser desterrats, no van desistir de continuar complotant contra les autoritats borbòniques i a favor de l’arxiduc. Dins del jaciment també hi ha la casa d’un altre dels conspiradors austriacistes, Pere Ferrer, qui a diferència dels seus companys holandesos va poder fugir abans que el descobrissin i, així, evitar la presó.

Als carrers preservats de l’interior del mercat també s’hi duien a terme activitats recreatives i lúdiques. Els triquets eren les cases dedicades al joc, ja fos de l’argolla, pilota, daus o cartes, i sobretot a les apostes. Al costat dels triquets hi havia les tavernes, on se servien begudes fredes tan populars com el vi. No s’hi podia jugar ni menjar calent i, malgrat els esforços de les autoritats per evitar-ho, sovint s’hi exercia la prostitució. La taverna d’en Gabriel Colomer era al carrer del Joc de la Pilota i era una de les poques que no estava en mans de milanesos. Els triquets més coneguts i especialitzats en el joc de l’argolla eren el de Ramon Xapelli i el d’Antoni Corrales, tots dos al carrer dels Corders de Viola. A la Barcelona d’aquella època el consum de tabac s’havia estès ràpidament entre els habitants i, consegüentment, s’havia convertit en un negoci molt lucratiu. L’adroguer i comerciant Josep Duran tenia un gran establiment al Bornet on acumulava enormes quantitats de tabac, després d’haver aconseguit el seu estanc per comercialitzar-lo.

En els vint-i-cinc anys anteriors a la demolició de les cases, la zona del jaciment, com tot el barri de la Ribera, havia patit en cinc ocasions (1691, 1697, 1705, 1706 i 1714) els bombardeigs de les tropes assetjants. Els habitants s’havien avesat a refer els desperfectes de les cases després de cadascuna d’aquelles pluges de bales de ferro, i per això no s’acabaven de creure les notícies que circulaven el 1715 sobre l’enrunament d’aquella enorme superfície per construir-hi la Ciutadella. Era tan inimaginable que, mentre les autoritats borbòniques organitzaven els preparatius de la construcció, els habitants de l’àrea signaven contractes per arrendar cases o comerços, com va ser el cas de l’adroguer Josep Duran, que llogava l’Hostal de l’Alba del carrer dels Corders de Viola a Maurici Bernardí per una durada de cinc anys en el mateix moment en què Joris Prosper van Verboom presentava els plànols per a la construcció de la fortalesa. Fins i tot quan començà la primera fase dels enderrocs, que arribava fins a l’Hostal de l’Alba i baixava pel carrer Xucles, els habitants que es veien obligats a traslladar-se ho feien pocs metres més enllà de la zona enrunada, confiant que no s’executaria la segona fase de la demolició del barri. Tot i això, l’enrunament sistemàtic no s’aturà i l’esplanada de la Ciutadella no s’acabà fins al 25 de gener del 1725. Pocs mesos després, els representants de l’arxiduc Carles (aleshores ja proclamat emperador Carles VI) i el rei Felip V van acordar posar fi a les represàlies i empresonaments derivats de la Guerra de Successió.