Programa - Cròniques i fototeca
Barcelona Cultura
Cròniques i fototeca

1705: decidir entre la por i la raó

tancar
Herois de 1714: Els germans Pinós i l’aposta de la classe dirigent catalana

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’historiador Antoni Simón van parlar sobre l’aposta que el 1705 va fer Catalunya quan va decidir situar-se al bàndol dels austriacistes a la Guerra de Successió, i sobre el paper dels germans Josep i Miquel Pinós, membres de la classe dirigent catalana. Una decisió que, a pesar de la por, «va ser racional i gens esbojarrada, com alguns ens volen fer creure interessadament», va dir Junqueras.

La segona sessió del cicle de conferències «Herois de 1714», celebrada el passat dijous 5 de desembre al Born Centre Cultural, va comptar amb la participació d’Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, i d’Antoni Simón, catedràtic d’Història Moderna a la UAB. La conferència va tractar de l’aposta que va fer Catalunya el 1705, quan va decidir prendre part a favor de la causa austriacista, i sobre dos dels seus dirigents: Josep Galceran de Pinós i el seu germà, Miquel de Pinós.

Antoni Simón va ser el primer a intervenir en un discurs centrat en la història i en aquests dos destacats polítics, el seu llinatge i el seu ferm compromís en la defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya fins a la fi de la guerra. Tot i pertànyer a la classe dirigent, els germans Pinós «no van oblidar els interessos generals, i van demostrar un alt sentit de la responsabilitat pública i de coratge polític, tota una lliçó històrica per a les futures classes dirigents», va dir Simón al final de la seva exposició.

Oriol Junqueras, en un to més col·loquial i amb la voluntat didàctica que li és característica, va buscar la complicitat de l’auditori que omplia la Sala Moragues per, sense deixar de parlar del 1705, referir-se també al present. «Al 1705 hi havia molta por a entrar en guerra contra les principals potències militars de l’època que formaven el bàndol borbònic, i la por és una emoció molt poderosa que s’utilitzava com a argument», va assenyalar Junqueras, «però també hi havia molts arguments polítics, econòmics i, a més, en el bàndol aliat hi havia una coalició molt poderosa, mai vista; era una ocasió única que calia aprofitar per evitar ser escombrats».

Junqueras va detallar els nombrosos motius econòmics, polítics i militars que van portar els catalans del 1705 a defensar la causa austriacista davant la monarquia borbònica, per demostrar que «va ser una decisió racional, molt estudiada i gens esbojarrada ni purament emocional, com alguns ens volen fer creure interessadament».

«Oi que se m’entén tot?», va preguntar el dirigent d’ERC, que, al torn de preguntes, no va poder evitar fer una referència explícita a l’actualitat: «Ara podem guanyar perquè es decideix votant i som més, per això no ens deixen. El mal és que alguns es venen abans que els comprin, i alguns tan barat, que s’acaben regalant.» Per acabar la vetllada, Junqueras va demanar al públic: «Feu el que pugueu; és molt important, perquè quan ja hagi sortit una pregunta dolenta haureu fet tard, vosaltres mateixos.»

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-658

Open Extra 1714: tres-cents anys d’història a través de l’arquitectura

tancar
La història de Barcelona amb uns altres ulls

Durant tres freds caps de setmana de novembre, l’Open Extra 1714 ens ha revelat les empremtes que la derrota de fa tres-cents anys va deixar sobre Barcelona i com va condicionar la trama urbanística de la ciutat que avui habitem. Del conjunt al detall, resseguint carrers, places, racons i obrint-nos les portes dels edificis més emblemàtics, alguns d’ells d’accés restringit, uns guies apassionats i ben documentats ens han desxifrat les claus del nostre patrimoni arquitectònic fent-nos partícips d’una mirada diferent per gaudir de la nostra ciutat.

El forts ruixats que van caure sobre Barcelona el cap de setmana del 16 i 17 de novembre, malgrat els temors de l’organització, no van ser suficients per acovardir les persones que s’havien apuntat als tres itineraris previstos, de tres hores cadascun, que amb la Ciutadella com a eix principal obrien la primera edició de l’Open Extra, una nova proposta de l’associació 48h Open House Barcelona que s’ha estrenat en el marc de la celebració del Tricentenari dels fets del 1714.

Ni per a la Carme López, de 77 anys, química de formació i professora en actiu, les inclemències del temps no van ser un impediment per gaudir dels tres recorreguts que a través del Born Centre Cultural, el Castell dels Tres Dragons o el Centre Esportiu Municipal de la Ciutadella, entre altres edificis, ens van mostrar la transformació d’aquest entorn des de la Barcelona medieval fins a la ciutat contemporània, fent èmfasi en els canvis dràstics que va causar la construcció de la fortalesa militar, símbol de la repressió borbònica. «Vaig néixer l’any de la guerra», va remarcar la Carme, que va participar incansablement en tots els itineraris, nou en total, d’aquest Open Extra.

El segon cap de setmana, el 23 i 24 de novembre, va estar dedicat al barri de la Ribera. El jaciment arqueològic del Born Centre Cultural, l’antic Mercat del Born, va ser l’epicentre d’aquest bloc de recorreguts que ens va permetre conèixer la vida dels ciutadans del 1700 fins que van ser obligats pel règim borbònic a enderrocar les seves pròpies cases per construir la Ciutadella militar. La Montserrat Casanovas va ser l’encarregada de revelar les empremtes del primer itinerari, l’històric, a les 25 persones que van omplir el grup i que van quedar captivades per la forma i el fons de les seves explicacions.

Passejant pels carrers del barri, visitant-ne els edificis més emblemàtics i amb el fred com a tema de conversa recurrent, els assistents van poder conèixer els seus orígens i com s’ha anat transformant al llarg de la història fins a convertir-se en una zona de comerços, restaurants i bars a la Barcelona dels nostres dies. Alguns dels edificis que es van visitar, representatius de cada període, van ser el Convent de Sant Agustí Vell, els habitatges per a gent gran de Santa Caterina, l’estudi arquitectònic Fusina 6 i, en un dels moments més especials del recorregut, les cobertes de la basílica de Santa Maria del Mar, on els assistents es debatien entre seguir les interessants explicacions de l’arquitecte Lluís Camí o recórrer per lliure el terrat i concentrar-se en les espectaculars i poc habituals vistes que se’ls obrien al davant.

La combinació d’història, urbanisme i arquitectura que oferien els itineraris de l’Open Extra resultava ideal per a la Carme López, una apassionada de les matemàtiques a qui li agrada molt caminar, que estima Barcelona i prefereix els exteriors i l’aire lliure als museus, que no li fan gaire el pes. Precisament, un dels objectius de l’Open Extra és donar l’oportunitat als ciutadans de conèixer i remirar els edificis i llocs on viuen i treballen per descobrir indrets i perspectives diferents de la seva ciutat.

El tercer i últim cap de setmana, del 30 de novembre a l’1 de desembre, la protagonista del bloc d’itineraris va ser la Barceloneta, un barri amb personalitat pròpia que originàriament s’havia projectat per allotjar els veïns expulsats de la Ribera després de la derrota del 1714. Com a cada itinerari, l’Elisenda Bonet, directora de l’Open House, l’Anna Argelagós, gestora de l’Open Extra, i en Lluís Grau a la producció van tenir cura que els assistents se sentissin còmodes en tot moment i gaudissin de l’experiència.

Els itineraris van començar on antigament se situava l’illa de Maians, la base a partir de la qual es va guanyar el terreny al mar sobre el qual es va construir el barri. Va predominar el recorregut pels carrers i places de la Barceloneta, però també es van visitar edificis emblemàtics com el del Museu d’Història de Catalunya, el Parc de Recerca Biomèdica, el Club Natació Barceloneta o el Mercat, on el seu director ens va obrir l’accés a zones restringides, com el soterrani on es conserven les mercaderies. Contemplar Barcelona des de l’alçària de la Torre Sant Sebastià va ser un altre dels moments més memorables de l’Open Extra 1714, que, a través de l’urbanisme i l’arquitectura, ens va explicar la història de Barcelona d’una altra manera.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-649

Forges: «Quieren volver a las andadas»

tancar
Forges, protagonista del BornHumor amb «Humor i censura en el franquisme»

Forges va qualificar de curiosa coincidència que la segona sessió del BornHumor, dedicada al franquisme, tingués lloc poc després que el Govern anunciés una llei per retallar el dret a la manifestació, amb la qual «quieren volver a las andadas», va dir l’humorista, qui va afirmar que estem vivint un procés de desmuntatge de les llibertats.

El cicle de conferències BornHumor. Humor en temps difícils va comptar el passat dijous 21 de novembre amb la participació del gran Antonio Fraguas, «Forges», qui va comparèixer a la Sala Moragues del Born Centre Cultural davant del centenar d’admiradors incondicionals que s’hi van reunir. Fins i tot Manel Lucas, coordinador del cicle i fan confés, abans de començar l’entrevista, enfervorit, va descarregar sobre la taula una nodrida col·lecció de publicacions de l’humorista gràfic perquè les hi signés.

De bon començament, Forges va enllaçar el tema de la conferència «Humor i censura en el franquisme» amb els nostres dies, perquè «la censura siempre existe, pero en esta democracia los señores que dicen esto sí y esto no pertenecen a los poderes económicos que se anuncian en los medios». El dibuixant va matisar que això no els passa als humoristes dels països anglosaxons, on fins i tot les empreses tenen en compte el principi de l’animus iocandi, que els eximeix de ser censurats.

Mentre recordava la vida sota el franquisme, Forges no va poder evitar establir paral·lelismes amb el que succeeix actualment i l’erosió continuada que estan patint el drets i llibertats civils. Referint-se a la nova Llei de seguretat ciutadana que fa pocs dies el Govern espanyol va anunciar que prepara, va dir: «Es curioso que haya coincidido con esta conferencia programada hace un año, porque esta ley sintetiza lo que fue una de las esencias del franquismo». I va afegir: «Quieren volver a las andadas».

El dibuixant va explicar que durant la Transició els humoristes van donar un període de gràcia als polítics, fins i tot a Suárez, perquè s’estava construint un sistema de llibertats. «Al contrario de ahora, que estamos viviendo un proceso de desmontaje de estas libertades.» Forges va afegir que torna a prendre sentit aquella famosa frase de Franco que deia que «todo está atado y bien atado».

De l’humor sota el franquisme, el dibuixant va destacar que es va desenvolupar tot un llenguatge eufemístic que tothom entenia però que posava les coses molt difícils a la censura. «Aunque a veces lo peor era tener que lidiar con la profunda estupidez de los censores y del propio régimen», recordava.

A propòsit d’això, l’humorista va relatar una anècdota que li va passar 15 anys després de la mort del dictador, quan el va aturar qui havia estat un dels seus censors. L’home el va felicitar per aquell enginy que tantes vegades li va impedir de censurar-lo.

Al llarg de la conferència, Forges, qui, juntament amb el Perich i Chumy Chúmez, va ser convidat a abandonar la revista La Codorniz perquè, segons un dels directors, no tenia futur com a humorista gràfic, va projectar diverses de les seves vinyetes recents per demostrar-nos que estan passant coses no tan diferents del franquisme i que avui també poden ser temps difícils.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-644

La memòria de Santa Maria del Pi

tancar
Inauguració de l’exposició «Santa Maria del Pi, una comunitat assetjada»

La Basílica de Santa Maria del Pi se suma a la commemoració del Tricentenari BCN amb una mostra de les peces més valuoses relacionades amb el setge que conserva el seu ric arxiu parroquial. La documentació i objectes que s’exposen al públic, la majoria per primera vegada, reflecteixen l’important paper que la comunitat va tenir durant el conflicte.

El passat dimecres 20 de novembre es va inaugurar l’exposició «Santa Maria del Pi, una comunitat assetjada», una iniciativa de la Basílica de Santa Maria del Pi amb la qual, com ja han fet altres entitats de Barcelona com l’ICAB o l’Arxiu Històric, contribueix a recuperar la memòria de la ciutat fent accessible a tots els ciutadans part dels tresors que al llarg dels anys, de vegades amb moltes dificultats i superant altres guerres, ha aconseguit conservar.

Els documents i objectes que s’han reunit a la cripta de la Basílica del Pi mostren l’actiu paper que aquesta comunitat religiosa va tenir durant el setge del 1713-1714, en què, per exemple, va ser víctima d’un persistent bombardeig al maig del 1714. A l’exposició es poden veure dues de les desenes de bombes que van impactar contra l’església i que van matar el sagristà, mossèn Marià Cuiner, a més de destruir el presbiteri i el retaule renaixentista que el presidia.

Entre els diversos documents exposats, que ara podem admirar gràcies al fet que personatges com Agustí Duran i Sanpere o Jordi Rubió i Balaguer i altres voluntaris anònims els van aconseguir salvar de la Guerra Civil, hi trobem els volums I i II de l’última edició de les Constitutions y altres drets de Cathalunya publicades al 1704.

El recorregut de l’exposició està dividit en tres parts: el setge, la derrota i la repressió posterior, i s’hi poden veure cartes, rebuts i llibres que, juntament amb objectes com un canelobre del segle XVII o una bacina almoinera del segle XVIII, ofereixen una visió del paper de la parròquia de Santa Maria del Pi i de l’església en general durant el conflicte.

A l’acte d’inauguració, en el qual van ser presents el rector de la Basílica de Santa Maria del Pi, mossèn Gaietà de Casacuberta, i el director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, mossèn Josep Maria Martí i Bonet, el comissari del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler, va dir que «es fa difícil parlar del 1714 sense tenir en compte l’element religiós i la fe dels barcelonins assetjats», i va afegir: «Qualsevol motiu és bo per conèixer els tresors del Pi, fonamentals per recuperar la nostra memòria».

L’exposició es podrà veure fins a l’octubre del 2014 i s’acompanya d’un programa de conferències i visites guiades.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-643

«Crisi i llibertats civils» a debat, a la Fundació Ferrer i Guàrdia

tancar
«Viure Lliure», un lema universal sota l’amenaça de la crisi

La celebració del Tricentenari del 1714 a Barcelona commemora uns fets cabdals per als catalans i la recomposició de la memòria històrica col·lectiva, més aviat malmesa, és un dels seus objectius. Però sobretot vol que aquesta reflexió sobre el passat serveixi als ciutadans per expressar-se des del present, no només en l’àmbit cultural, sinó també en el social, especialment en aquesta època de crisi. Amb aquest objectiu, la Fundació Ferrer i Guàrdia va organitzar per al Tricentenari el seminari internacional Crisi i llibertats civils.

«Viure Lliure», el lema del Tricentenari BCN, no remet només a la Barcelona del 1714, sinó que expressa una manera de ser dels seus ciutadans que, quan veuen els seus drets amenaçats, els reivindiquen i no dubten a sortir al carrer per defensar-los. Per tant, el record de la defensa de les llibertats dels catalans de fa 300 anys ha de servir també per reflexionar sobre els drets, conquerits o per conquerir, dels catalans d’avui dia. Sobretot quan, amb la crisi econòmica com a pretext, s’estan erosionant alguns d’aquests drets i llibertats i se n’amenacen d’altres.

Per fer-ho, el Tricentenari BCN compta al llarg de tot aquest any commemoratiu amb la complicitat de les nombroses entitats cíviques i socials existents a Barcelona gràcies a la forta tradició associativa i participativa dels seus ciutadans. Una d’aquestes entitats és la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, que el passat divendres 15 de novembre va organitzar un espai de debat sobre els efectes de la crisi econòmica en les llibertats civils, «uns béns irrenunciables de la nostra democràcia», en paraules del director de la Fundació, Oriol Illa, durant l’obertura del seminari.

La crisi ens ha portat moltes incerteses, però, en els moments de canvi «és necessari reclamar allò que tenim per cert que volem, que és mantenir les llibertats civils que tant han costat d’aconseguir», va afirmar Illa en un acte en el qual també van participar la vicedegana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Rosa M. Barberà, i el comissari del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler.

El director de la Fundació va explicar que l’organització d’aquest seminari respon al «retrocés que les conquestes socials han patit en els últims anys» i a la voluntat de recordar que «dibuixar el futur que volem és responsabilitat nostra». Rosa M. Barberà, per posar un exemple, va dir que una d’aquestes conquestes en retrocés és el dret gratuït a la justícia, contra el qual atempta la recent Llei de taxes, una llei que «deixa en una total indefensió qui no té recursos». «No només patim una crisi econòmica», va continuar la vicedegana dels advocats de Barcelona, «sinó també una crisi de valors, de retallades socials i de llibertats en defensa de les quals l’ICAB no pot deixar d’aixecar la seva veu».

Al seu torn, Toni Soler va dir que el lema «Viure Lliure» del Tricentenari BCN va més enllà dels fets històrics en què es va inspirar i pretén «enaltir una aspiració que és eterna i és universal», perquè un dels objectius d’aquesta commemoració és «desbordar els límits de la nostra identitat, dels nostres referents i d’aquesta tendència tan nostra a l’historicisme». Podeu llegir la seva intervenció íntegra al Blog del comissari (http://blogtricentenari.bcn.cat/).

Al llarg del seminari Crisi i llibertats civils, diversos experts nacionals i internacionals com Jaume Roures, Simona Levi o Fernando Pereira, per citar-ne uns quants, van discutir sobre la llibertat d’expressió i de consciència en tres taules de debat: «Pluralisme mediàtic i mitjans de comunicació», «Els límits del dret a la protesta en una societat democràtica» i, per acabar la jornada, «Privacitat versus transparència».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-639

Acte de presentació de les activitats del Tricentenari Catalunya al Born Centre Cultural

tancar
“Commemorar, cohesionar, reimaginar i projectar”, pilars de la commemoració

El passat dijous 16 de novembre es van presentar al Born Centre Cultural els eixos del programa de la Generalitat de Catalunya pel Tricentenari.
El seu comissari, Miquel Calçada va explicar que la commemoració es basa en quatre pilars principals: Commemorar, cohesionar, reimaginar i projectar; i va afegir que servirà “per fer presents uns fets històrics que expliquen una part de com som avui. I condicionen en la mateixa mesura com podrem ser demà”. “El Tricentenari”, va afegir Calçada, “farà visible aquest fil conductor, prim, que tantes vegades ha estat a punt de trencar-se, entre el que vam ser i el que som.”
 
El programa d’actes del Tricentenari s’articula a partir de set grans línies estratègiques que agrupen temàticament les diferents activitats que es faran al llarg de 2014 arreu del país i més enllà de les nostres fronteres. Aquests set eixos de la commemoració són: els actes institucionals, els actes relacionats amb el pensament, els actes culturals, els actes festius –de participació i simbòlic-, els actes vinculats a l’ensenyament, un eix de projecció internacional i un eix darrer vinculat a l’economia.
 
Dins dels actes institucionals, cal destacar la inauguració oficial de commemoració del Tricentenari que es durà a terme a la Seu Vella de Lleida el proper 11 de gener, i la Diada de l’any que ve.
Pel que fa als actes relacionats amb el pensament, la commemoració habilitarà espais per al pensament més avantguardista amb la celebració d’un congrés internacional de Prospectiva i el primer Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia a la Universitat Rovira i Virgili.
 
Quant als actes culturals, destaquen l’exposició commemorativa “300 Onzes de setembre” al Museu d’Història de Catalunya, una exposició simultània a diversos museus de Catalunya sobre la figura del pintor Antoni Viladomat i Manalt o la Ruta 1714, una proposta d’itinerari turístic i cultural pels indrets, monuments, viles o espais més destacats de la Guerra de Successió.
 
En l’àmbit dels actes festius, hi ha concerts a diferents poblacions catalanes, la celebració d’un Sant Jordi incidint en la seva dimensió més internacional o la commemoració del Tricentenari als 366 equipaments que configuren la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya.
 
També és previst que es facin actuacions en l’àmbit de les escoles catalanes, com l’activació d’un web en el portal XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) o la celebració de la Jornada de Llibertats i dels Drets Humans als centres educatius catalans.
 
Pel que fa a l’eix de projecció internacional, París, Londres, Viena, Berlín, Brussel·les, Nova York i Washington acolliran actes de manera puntual sobre els fets de 1714.
 
Per últim, hi ha un conjunt d’activitats englobades en l’eix vinculat a l’economia entre les quals destaquen una exposició itinerant que presenta un retrat dels motors econòmics i socials de Catalunya o el Fòrum Catalunya emprèn: “Reptes i oportunitats de l’emprenedoria”, que tindrà lloc el 21 de maig de 2014.
 
Per a més informació podeu consultar www.tricentenari.cat.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-638

La força del poble tanca una setmana històrica

tancar
Barcelona Novel·la Històrica: Cinquena Jornada

Tal com reflecteix la novel·la Victus d’Albert Sánchez Piñol, l’empenta de les classes populars va ser fonamental per resistir el setge borbònic fins al final. Aquest va ser el tema de l’últim i més concorregut debat de Barcelona Novel·la Històrica, en el qual l’escriptor, juntament amb el conseller de Cultura Ferran Mascarell i el diputat de les CUP David Fernàndez van discutir els paral·lelismes dels fets de fa 300 anys amb els moviments socials de l’actualitat. Prèviament, a la mateixa jornada, també es va debatre sobre la qualitat literària de les novel·les històriques i si, en aquest gènere, ha de prevaler la documentació per sobre de la imaginació o bé a l’inrevés.

El cicle de debats de Barcelona Novel·la Històrica no podia tenir un millor final que el que es va viure el vespre del passat divendres 15 de novembre al Born Centre Cultural. La Sala Moragues era plena a vessar d’un públic expectant per veure en un mateix escenari tres personalitats tan diferents com les de l’escriptor Albert Sánchez Piñol, el conseller de Cultura Ferran Mascarell i el diputat de les CUP David Fernàndez, en un debat brillant que no els va decebre.

El tema central del debat, «L’empenta popular a la Guerra de Successió a partir de la novel·la Victus», aviat va començar a compartir protagonisme amb la situació política actual i els paral·lelismes existents amb els moviments socials que han impulsat el procés sobiranista. «Fins avui, la nostra ha estat una història d’insubmissió, de desobediència i de derrotes, de les quals també hem d’estar orgullosos», va dir David Fernàndez.

Sánchez Piñol, amb un sentit de l’humor molt celebrat pel públic durant tota la vetllada, va afegir que «la lectura positiva és que hi ha pobles que amb una sola derrota han desaparegut; en canvi el poble català, després de derrotes apocalíptiques, continua perseverant». L’escriptor va afegir que amb Victus es va proposar escriure una novel·la «pels de sota i des dels de sota», en la qual els protagonistes són les classes populars.

Ferran Mascarell, més contingut i reticent a entrar en l’actualitat política, es va centrar en la història, i va explicar que a la Catalunya del 1700 ja s’havien desplegat «mecanismes protodemocràtics i un cert republicanisme monàrquic que la feia més feble davant l’absolutisme borbònic». El conseller va afegir que, com al 1714, una de les grans estratègies dels vencedors és desmitificar el poble vençut i sobretot els seus dirigents.

Més avançat el debat, Fernàndez va continuar subratllant la força de les mobilitzacions populars i, fent referència al procés sobiranista, va assenyalar: «El que vindrà no serà fàcil, caldrà perseverar i una revolta cívica.» Sánchez Piñol, després de dir que avui dia la força d’un poble està en la democràcia i que la violència que s’exerceix només és simbòlica, va afegir: «Imagineu que algú li hagués tirat una sabata a un ministre de Felip V!»

Prèviament a aquest debat, a la mateixa sala s’havia discutit sobre la qualitat literària de les novel·les de gènere, en concret les històriques, en una xerrada en què els novel·listes José Luis Serrano, Alfonso S. Palomares i Llorenç Capdevila van coincidir a concloure que no són les etiquetes, les que determinen la qualitat d’una novel·la.

A l’altre debat, celebrat a mitja tarda, que posava en els plats d’una balança la documentació i la imaginació com a ingredients de la novel·la històrica, els escriptors Ildefonso Arenas, Martí Gironell, Chufo Llorens i Núria Massot no es van posar d’acord sobre quines són les proporcions ideals, però sí en el fet que cada autor ha de trobar la seva pròpia recepta.

Pots veure la sessió“Novel·la històrica o, simplement, novel·la”. Div, 15 16:30h

Pots veure la sessió “Documentar-se o imaginar”. Div, 15 17:45h

Pots veure la sessió ”L’empenta popular a la Guerra de Successió a partir de la novel·la Victus”. Div, 15 19:30h

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-637

La novel·la històrica fora muralles, quan els escriptors llegeixen, i una guerra universal

tancar
Barcelona Novel·la Històrica: Quarta Jornada

Per iniciar aquest quart dia de trobades, la novel·la històrica es va allunyar de Barcelona per situar-se en altres escenaris i demostrar que «fora muralles» també hi ha molta vida. A la segona taula rodona, «El novel·lista lector», Edward Rutherfurd, Víctor Amela i Jordi Mata van conversar sobre les obres i els escriptors que els havien influït i sobre el seu propi procés creatiu. Per acabar la jornada, els historiadors també es van allunyar de Barcelona per tractar la dimensió internacional de la Guerra de Successió a partir de la trilogia 1714 d’Alfred Bosch.

Quatre autors que han situat les seves novel·les històriques lluny de Barcelona, Carles Terès, Miquel Esteve i Francesc Miralles, i un llibreter del Matarranya, Octavi Serret, van abordar el primer tema del dia: «Fora muralles: la novel·la històrica que no passa per Barcelona». Tots van coincidir que el territori en què se situa una novel·la no és només un escenari anecdòtic, sinó que és un personatge més, de vegades fins i tot el protagonista.

Avançada la conversa, quan tractava sobre un hipotètic «localisme», el periodista i escriptor Víctor Amela, que era present a la sala per participar en el debat següent, es va afegir improvisadament al col·loqui per rebutjar aquesta etiqueta. Nascut a Forcall, Amela, que situa part de la seva novel·la El càtar imperfecte al Maestrat, va recordar que, com deia Dalí, «com més ultralocal, més universal».

A la següent taula de debat, «El novel·lista lector», l’autor anglès d’èxit internacional Edward Rutherfurd, Jordi Mata i, de nou, Víctor Amela, van evocar les seves lectures de joventut, entre les quals van citar obres de Robert Graves, Walter Scott o Alexandre Dumas. Rutherfurd va destacar entre els seus referents literaris El Padrí de Mario Puzo i Il Gattopardo de Lampedusa, perquè «jo també escric sobre famílies a través de les quals passa la història».

Sobre la creació d’una novel·la històrica, Jordi Mata deia que la ficció és una mentida que perquè sigui creïble cal «vestir-la de moltes petites veritats que fan que la documentació sigui obligada». I parlant de la veritat, Víctor Amela va afirmar que està sobrevalorada, perquè «què és la veritat?, qui la té?», es preguntava. «L’única veritat en què crec és la veritat poètica del novel·lista», va afegir.

Però hem de ser molt curosos amb el que inventem, deia Rutherfurd, «perquè podem crear estereotips falsos que queden al subconscient i perjudicar a tercers». El mateix autor, de veu greu i profunda, va confessar que, igual que Frankenstein perd el control de la seva creació, els seus personatges també es rebel·len, es neguen a morir, i decideixen per ell el curs dels esdeveniments.

Per tancar la jornada es va celebrar el segon debat de la setmana sobre la Guerra de Successió, el fet històric protagonista de la primera edició d’aquesta trobada literària. En aquesta ocasió es va discutir sobre la dimensió internacional del conflicte a partir de la trilogia 1714, de l’escriptor, historiador i diputat al Congrés Alfred Bosch.

Bosch va conversar amb els historiadors Agustí Alcoberro i Jean-Pierre Amalric sobre un conflicte que van coincidir a considerar com la primera guerra moderna i internacional de la història, «sobretot perquè per primera vegada s’hi va utilitzar la propaganda de forma massiva», va dir Alcoberro, qui va afegir que l’exili de catalans després de la derrota del 1714 va ser percentualment comparable a l’exili posterior a la Guerra Civil.

Alfred Bosch va dir que els herois de la seva obra són «els sabaters, fusters... la gent corrent que hi ha enterrada al Fossar de les Moreres. Algú coneix els seus noms? Ells són els protagonistes de la trilogia 1714».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-636

Novel·la històrica juvenil, sèries, tropes i Rafael Casanova

tancar
Barcelona Novel·la Històrica: Tercera Jornada

A l’equador de la primera edició d’aquesta setmana literària, escriptors i historiadors s’han tornat a trobar al Born Centre Cultural per conversar i debatre sobre la novel·la històrica juvenil, els pros i contres de la novel·la històrica seriada davant de la novel·la històrica única, i sobre els aspectes militars de la Guerra de Successió amb la novel·la Lliures o morts com a referent. Per finalitzar la jornada, es va representar l’espectacle teatral Casanova en directe d’Oriol Broggi.

Al primer debat, «La novel·la històrica juvenil», els escriptors Jordi Sierra i Fabra, Santi Baró i Virgínia Palomo van coincidir que els lectors més joves no han de percebre que se’ls vol ensenyar història, ni s’ha d’abusar de detalls històrics en la novel·la, per molt ben documentada que estigui, sinó que, sobretot, s’ha de procurar que s’ho passin bé llegint-la perquè s’aficionin a la lectura. Jordi Sierra i Fabra va explicar que als joves sempre els diu que «davant la uniformitat, l’última rebel·lia que us queda per ser individus únics i diferents dels altres és la lectura».

El debat va continuar sobretot al voltant de les raons i responsabilitats perquè el joves, en general, mostrin tan poc interès per la lectura. «No hem de ser hipòcrites. Som els adults, els que condemnem els nostres nens a ser uns incultes, perquè som els que els transmetem els valors d’una societat mecanicista i consumista», va dir Virgínia Palomo.

Sierra i Fabra va afegir que l’estricta censura que pateixen els llibres per a joves des de les escoles, les associacions de pares, l’Església, etc., on «per una sola paraula poden ser vetats», és una altra de les raons que fan que la literatura juvenil sigui poc atractiva per als joves, que, quan s’ensumen que un llibre els vol dirigir moralment, en fugen.

El segon debat del dia, «Novel·la històrica seriada o novel·la històrica única?», va reunir l’escriptora britànica Lindsey Davis, flamant guanyadora del Premi Internacional Barcino de Novel·la Històrica, i els novel·listes Albert Salvadó i Jordi Molist. Davis, després d’haver escrit vint novel·les protagonitzades pel detectiu Marcus Didius Falco, abandona la saga perquè, segons va dir, «ja fa vint anys que escric des de la perspectiva d’un home».

Per a Jordi Molist, «a diferència de la novel·la única, el repte principal de la novel·la seriada és fer que els personatges evolucionin». Per a Albert Salvadó la conclusió és que «la novel·la, històrica o no, és un univers on el seu autor pot fer el que vulgui», i va afegir: «Normes no, si us plau!»

El tercer i últim col·loqui, «Tricentenari I: els aspectes militars de la Guerra de Successió a partir de Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat», va reunir, a més d’aquests dos escriptors, Francesc Xavier Hernàndez, autor d’Història militar de Catalunya, i José Luis Terrón Ponce, comandant de l’exèrcit i historiador.

Entre altres qüestions relacionades amb les tropes i les tècniques militars de l’època sobre les quals va versar la tertúlia, el comandant Terrón va explicar que els soldats assetjats a Barcelona durant el 1714 lluitaven amb un component emocional que no era propi dels exèrcits de l’època, que, formats per mercenaris, lluitaven amb la fredor dels professionals.

Després d’aquesta última xerrada, a les nou de la nit va començar la representació de Casanova en directe, d’Oriol Broggi, un espectacle teatral en què el conseller en cap Rafael Casanova en persona va comparèixer en roda de premsa per explicar les claus del setge del 1714 i respondre a les preguntes que el públic li va voler formular.

(vegeu: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-15)

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-635

Lindsey Davis, Premi Barcino

tancar
Barcelona Novel·la Històrica: Segona Jornada

El lliurament, en la seva primera edició, del Premi Internacional Barcino de Novel·la Històrica a l’escriptora Lindsey Davis va ser l’acte central del segon dia d’aquesta setmana literària, en el qual també es va discutir sobre la novel·la històrica gràfica i un itinerari guiat va mostrar la Barcelona romana de Marcus Didius Falco, el detectiu protagonista de les novel·les de Davis.

El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va ser l’escenari on l’escriptora britànica Lindsey Davis va rebre ahir de mans del tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, el Premi Internacional Barcino de Novel·la Històrica en reconeixement, com deia l’acta que va llegir Toni Soler en representació d’un jurat unànime, «d’una obra ben documentada» a la qual «l’humor i la personalitat entranyable dels personatges han atorgat un caràcter ben especial».

Lindsey Davis és autora d’una trentena de novel·les històriques, la majoria de les quals estan protagonitzades per Marcus Didius Falco, un detectiu molt humà i familiar que viu a la Roma del segle I després de Crist i que «el lector s’estima sobretot per la seva humanitat», va dir Davis després de rebre el premi. «És meravellós rebre aquest reconeixement d’un país que no és el meu, però on em sento com a casa», va agrair l’escriptora, emocionada.

Per Davis, la recerca i la documentació han estat claus a la seva obra perquè la ficció no passés per damunt de la realitat històrica: «Fa trenta anys, les escriptores del meu país em van suggerir que el detectiu protagonista fos una dona, però no hauria estat versemblant a la Roma del segle I. Si una dona hagués actuat amb la llibertat de Falco, l’haurien considerat una prostituta.»

Al mateix acte, Enric Calpena, comissari de Barcelona Novel·la Històrica, va dir que l’èxit de Lindsey Davis no es deu a cap campanya de màrqueting, sinó al fet que «milions de persones a tot el món apreciem la seva gràcia, els seus personatges i la seva qualitat». «Poques vegades un guardó dedicat a una trajectòria haurà estat tan just com aquest», va afegir.

Hores abans de la cerimònia de lliurament del Premi Barcino, al Born Centre Cultural havia tingut lloc el col·loqui «La novel·la històrica gràfica», en el qual Lluís Juste de Nin, Oriol Garcia Quera i Eduard Torrents van debatre si era apropiat o no parlar d’aquest gènere com a tal.

Tots tres autors van estar d’acord que, a pesar que les etiquetes són el menys important i que el còmic s’assembla més al cinema que a la novel·la convencional, la definició és molt apropiada i hauria d’estar més normalitzada, com passa a França o als Estats Units. «Penso que ja fa temps que a través del còmic expliquem també bones històries i no només historietes», va afirmar Lluís Juste de Nin.

Paral·lelament, i també dins dels actes de Barcelona Novel·la Històrica, va tenir lloc un itinerari guiat pels llocs més emblemàtics de la Barcino romana, en el qual van participar aproximadament una vintena de persones. El passeig, en què Marcus Didius Falco, el protagonista de les novel·les de Davis, va estar present en tot moment, va sortir del Born Centre Cultural i va acabar a la plaça de Sant Jaume, a punt per assistir, al Saló de Cent, al lliurament del Premi Barcino.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-633

La novel·la històrica entre límits, Barcelona i algun vampir

tancar
Barcelona Novel·la Històrica: Primera Jornada

La primera edició de la trobada literària Barcelona Novel·la Històrica, una iniciativa impulsada en el marc de la commemoració del Tricentenari BCN, es va inaugurar ahir al Born Centre Cultural, on novel·listes i historiadors van reflexionar i debatre sobre els límits del gènere i la Barcelona novel·lesca. Per acabar la jornada, Màrius Serra va glossar Les històries naturals, de Joan Perucho.

La novel·la històrica gaudeix d’un interès creixent entre els lectors i cada vegada hi ha més autors catalans que cultiven aquest gènere. Barcelona Novel·la Històrica recull aquesta efervescència per ser un espai de trobada i reflexió entre autors i lectors al voltant de la literatura i la història i la barreja de totes dues coses.

La setmana literària es va estrenar amb el debat «Els límits de la novel·la històrica», en el qual els historiadors José Enrique Ruiz-Domènec, Josep M. Solé i Sabaté i José Luis Corral, que a més també és novel·lista, van discutir principalment sobre si els novel·listes poden substituir els historiadors a l’hora de divulgar la història. Per Solé i Sabaté, la novel·la té l’avantatge que pot explicar fets sobre els quals no hi ha documentació, cosa que el rigor de l’historiador no li permet.

Una de les conclusions del debat, aportada per José Enrique Ruiz-Domènec, va ser que «són els novel·listes, i no els historiadors, els que han esdevingut els cronistes de la història», una afirmació que va donar peu a José Luis Corral a sentenciar: «El éxito de la novela histórica es el fracaso de los historiadores. Algo habremos hecho mal.»

En el segon col·loqui, titulat «La Barcelona novel·lesca», hi van intervenir els novel·listes del gènere Coia Valls, Maria Carme Roca, Lluís Anton Baulenas i Andreu Martín, en una conversa que va derivar sobretot cap al procés creatiu i l’obsessió per la documentació del novel·lista històric. Pel que fa a Barcelona, «hi ha un públic que demana més novel·les històriques sobre aquesta ciutat i l’hem de complaure», va dir Lluís Anton Baulenas.

Per acabar la jornada, l’escriptor Màrius Serra va conferenciar sobre Les històries naturals de Joan Perucho, una de les obres cabdals de la literatura catalana, en la qual es barregen la fantasia i la racionalitat i conviuen liberals, carlins i fins i tot vampirs, fet que demostra, segons Màrius Serra, que «la novel·la, també la històrica, és un àmbit de llibertat on, ja em perdonaran, l’autor fa el que li passa pels collons».

Veure notícia

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-630

Documents d’una Barcelona abandonada a la seva sort

tancar
«Després d’Utrecht. Una Barcelona sentenciada, 1713-1714», un tast de l’Arxiu Històric de la Ciutat

Amb la signatura dels Tractats d’Utrecht el 1713, els aliats per la causa austriacista van girar l’esquena a Barcelona i la van abandonar a la seva sort. Tot i així, els barcelonins van decidir resistir fins al final. L’exposició que ens ofereix l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per commemorar el Tricentenari mostra algunes de les peces imprescindibles per comprendre aquest episodi.

El ric patrimoni documental que custodia l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és clau per recompondre el nostre passat i contribuir a l’exercici de la memòria col·lectiva. L’exposició «Després d’Utrecht. Una Barcelona sentenciada» és una petita mostra d’aquesta riquesa que l’Arxiu posa a l’abast dels ciutadans dins dels diversos actes que ha preparat per a la commemoració del Tricentenari a Barcelona.

A través d’una trentena de peces entre les quals s’exposen cartes, gravats, llibres i altres documents, l’Arxiu ens fa reviure la determinació dels catalans per preservar els seus drets i constitucions tot i el gir advers i inesperat dels esdeveniments que els va deixar sense el suport dels aliats. El Dietari del Consell Municipal o les Deliberacions del Braç Reial, que es poden veure entre altres documents, són dues peces fonamentals per entendre aquest canvi.

L’Arxiu Històric exhibeix també dues peces d’especial rellevància: Despertador de Cathaluña i Crisol de fidelidad, dues publicacions locals que tenien la missió de reforçar la moral dels ciutadans assetjats i reafirmar el principi de llibertat constitucional.

Davant el Tractat d’Utrecht i la retirada dels aliats, el front diplomàtic tampoc no es va rendir. Pau Ignasi de Dalmases, ambaixador a Londres, va continuar perseverant perquè els anglesos mantinguessin els seus compromisos. El seu Libro de memorias, un dietari manuscrit, mostra les anotacions que l’ambaixador va escriure a Londres el 5 i 6 de juny de 1713, en les quals recull les gestions infructuoses que va fer per aconseguir el suport polític i militar a la causa catalana.

Entre els documents gràfics que s’exposen, destaquen la sèrie de gravats francesos que des del punt de vista del vencedor va realitzar Jacques Rigaud. En sentit contrari, també s’exhibeix la làmina Barcino Magna Parens, una reivindicació de l’heroisme i el coratge dels barcelonins amb què els exiliats catalans a Àustria van obsequiar l’emperador Carles VI.

La mostra també ofereix la possibilitat d’admirar la llibreria esculturada de Pau Ignasi de Dalmases, situada a la planta noble de la seu de l’Arxiu Històric, i que conté obres històriques del mateix Dalmases i els Anales de Cataluña, de Narcís Feliu de la Penya.

L’exposició es va inaugurar el passat dijous 7 de novembre i es podrà veure al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, fins al 30 d’abril de 2014.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-631

BornHumor: Reivindicar la llibertat des d’un dormitori de Damasc

tancar
Els humoristes Malas Twins obren el cicle BornHumor amb «Humor i Guerra a Síria»

Els bessons Ahmad i Mohammad Malas són dos actors i dramaturgs sirians que van gosar desafiar el règim de Bashar al-Assad amb el seu humor satíric i reivindicatiu. Perseguits a Síria, han vingut a Barcelona des del seu exili a França per explicar la seva experiència i denunciar la situació dramàtica que viuen els ciutadans del seu país.

L’humor sempre ha estat, a més d’una manera d’enfrontar i resistir el moments difícils, una via de denúncia i de subversió que els poderosos toleren molt malament. «Un dictador pot acceptar amb més facilitat que l’odiïn que no pas que el ridiculitzin», afirmava Manel Lucas, coordinador del cicle de conferències BornHumor. Humor en temps difícils, que el passat dijous 7 de novembre es va inaugurar a la Sala Moragues del Born Centre Cultural.

Els barcelonins del 1714 que patien el setge i un bombardeig continu ja cantaven cançons satíriques, com testimonien uns versos trobats recentment, però és sobre l’humor en un conflicte actual i ben viu, la guerra a Síria, del que els germans Malas van venir a parlar: «Aquesta història no és només la nostra, sinó la de molts artistes sirians. Uns van ser arrestats durant la revolució i no se n’ha sabut mai més res, d’altres han mort durant la guerra, i d’altres, cansats, han perdut tota esperança», van començar a explicar els germans Ahmad i Mohammad Malas.

En el marc de la primavera àrab, els germans Malas van posar el seu humor àcid i absurd, basat en l’associació lliure i els jocs de paraules, al servei de la reivindicació d’un canvi polític per al seu país i la crítica al règim de Bashar al-Assad, i per aquest motiu les seves actuacions aviat van ser prohibides. Els actors, però, no es van resignar: «Vam començar a actuar al dormitori de casa nostra per a un màxim de 15 persones que invitàvem a través de missatges per mòbil», van explicar. Un dormitori que va entrar al llibre Guinness dels rècords com el teatre més petit del món.

Tot i actuar per a un públic tan petit, les seves actuacions es van fer molt populars i els germans Malas van fer-se famosos a tot Damasc. Van arribar a fer 127 representacions, fins que, traïts per un espectador, van ser denunciats a causa d’un gag en què parodiaven la brutalitat policial a les manifestacions i van ser empresonats. «D’actuar al dormitori de casa, vam passar a fer-ho a la presó.»

Els actors sirians, que durant la conferència van escenificar alguns dels seus gags, abans d’arribar a França van exiliar-se a Egipte, on van començar a filmar vídeos i a penjar-los a Youtube, amb la qual cosa «vam passar dels 15 espectadors de la nostra habitació de Damasc a tenir-ne centenars de milers».

Coneguts com els «artistes revolucionaris» de Síria, Malas Twins van acabar la conferència denunciant el terror sota el qual viuen els ciutadans sirians i les nombroses víctimes innocents que ha causat la brutalitat del règim. Davant la pregunta de què podem fer des de Catalunya pels ciutadans sirians, els germans Malas van contestar que «demanar als vostres governs que pressionin Bashar al-Assad perquè aturi la seva revenja contra la població civil i deixi de massacrar-la».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-623

El setge de Barcelona segons Rafael Casanova

tancar
Estrena de «Casanova en directe» a la Casa Elizalde

En un espectacle teatral original, proper i ple de situacions còmiques, Rafael Casanova va comparèixer en roda de premsa i va explicar-nos de primera mà les raons per les quals Barcelona va decidir resistir el setge fins al final, les condicions de vida a la ciutat i, en acabat, va respondre a les preguntes que el públic li va voler formular.

Casanova en directe, amb dramatúrgia de Marc Artigau i direcció d’Oriol Broggi, es va estrenar el passat dilluns 4 de novembre a la Casa Elizalde, a l’Eixample, on el conseller en cap Rafael Casanova i el seu ajudant van comparèixer davant del públic que omplia la sala per explicar-li com es vivia a la Barcelona assetjada, les raons de la guerra, i per respondre a qualsevol pregunta que espontàniament els volgués formular.

L’espectacle pren la forma d’una roda de premsa convocada en els nostres dies, en la qual un presentador atabalat anuncia la imminent arribada d’una autoritat que no acaba d’arribar mai. En el seu lloc i per sorpresa, el conseller en cap Rafael Casanova irromp a la sala acompanyat d’un soldat armat, en Mateu, el seu fidel ajudant.

Convençuts que continuen a la Barcelona del 1714, el xoc entre èpoques provoca situacions i comentaris hilarants durant tota la representació. Desconfiat davant d’aquell enginy estrany anomenat micròfon, el conseller, interpretat per l’actor Xavier Boada, es preguntava: «Com és que hi han deixat entrar tantes pubilles? És curiós...»

A la pregunta de per què Felip V no era del grat dels catalans, Casanova va contestar indignat i vehement que «Felip V només afavoreix els interessos francesos i el nostre comerç de tèxtil i aiguardent es veu destruït!», i que si Barcelona havia decidit resistir fins al final era per sobreviure i perquè «si Felip V entra a Barcelona, acabarà amb les nostres lleis i les nostres constitucions; en definitiva, acabarà amb el nostre poble».

«Què és la Coronela?» és una altra de les preguntes que es van fer al llarg de la sessió. «Allà on hauríeu de ser vós netejant fusells, passerell!», va respondre en Mateu, que, interpretat per Xavier Intente, intervenia sobretot per aclarir dubtes sobre qüestions militars i de la vida quotidiana de les classes populars durant el setge.

En resposta a altres preguntes del públic o dels actors que s’hi camuflaven, el conseller en cap, la màxima autoritat de la Barcelona assetjada, o en Mateu, turmentat pel mal de queixal, van fer un repàs a les claus d’aquell moment històric sense deixar mai de banda el sentit de l’humor, per dessacralitzar la història i per treure ferro a uns fets que van ser tràgics. «Barcelonins: només sóc un home i tinc por, però si ens refiem de nosaltres mateixos i tenim confiança, d’aquesta també ens en sortirem», va dir Casanova per acabar.

Amb Casanova en directe, la commemoració del Tricentenari a Barcelona vol acostar als ciutadans la història de la seva ciutat d’una manera original i accessible a tots els públics, «per fer una cosa diferent i complementària a les conferències dels historiadors a què estem més acostumats», va dir el comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, que es trobava entre el públic.

Podeu consultar més detalls de l’obra i de les seves properes representacions a http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-609

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-620

Els desterrats i refugiats de l’endemà de la derrota

tancar
Conferència d’Agustí Alcoberro: «L’exili de la Guerra de Successió»

Què els va passar l’endemà de l’11 de setembre a tots els que van haver d’abandonar el país per sobreviure? L’historiador Agustí Alcoberro ens ho va explicar a la conferència «L’exili de la Guerra de Successió», organitzada pel Taller d’Història de Gràcia. Al mateix acte es va presentar l’extens programa que els Grups de Recerca Local de Barcelona han previst per contribuir a la commemoració del Tricentenari.

La forta repressió que van començar a patir els catalans després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 explica que hi hagués «un exili d’entre 25.000 i 30.000 persones que buscaven salvaguardar la seva vida i llibertat», va afirmar l’historiador Agustí Alcoberro davant del públic que omplia la sala d’actes del centre cultural La Violeta de Gràcia el passat divendres 25 d’octubre.

El primer col·lectiu que va marxar de Catalunya, a partir del juliol del 1713, va ser el de la noblesa i els alts funcionaris que es van acollir al tractat d’evacuació pel qual serien protegits per Carles III, i que «no es van voler apuntar a l’última aventura de Barcelona i Catalunya». Un cop va caure Barcelona, un altre dels col·lectius al qual se li va permetre marxar lliurement va ser el dels oficials que s’havien acollit a la capitulació de Cardona, «excepte el general Moragues, que més tard va patir un càstig terrible».

Alcoberro, que és professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona i director del Museu d’Història de Catalunya, va continuar amb un altre dels col·lectius exiliats: els eclesiàstics austriacistes, que van ser desterrats «perquè els borbònics no es van atrevir a empresonar-los i la majoria van ser enviats a Gènova o a Roma, que no va reconèixer Felip V fins a la dècada de 1730».

També van ser desterrats a Itàlia tots els súbdits de la resta de regnes que eren a Catalunya durant el setge, perquè «les autoritats borbòniques no volien que ningú tornés al seu regne d’origen i hi expliqués el que havia vist». En canvi, prosseguí l’historiador, als catalans se’ls va prohibir marxar, però, «com vam poder veure a les llistes que es van trobar a Viena, molts van marxar clandestinament, jugant-se la vida, en un degoteig continu».

Aquests exiliats clandestins van anar a parar a Flandes, Sardenya, Sicília i «la majoria a Nàpols, que històricament havia estat vinculada, des del segle XV, a la Corona d’Aragó». De l’important paper de Viena com a refugi a l’exili, Alcoberro en va destacar l’Hospital dels Espanyols, que es va construir gràcies a un grup de personal sanitari català i que «en els seus primers 15 anys de vida va atendre 2.427 pacients i va fer una enorme tasca social entre els exiliats, com hem pogut saber gràcies a Francesc de Castellví i a la seva obra Narraciones históricas».

Al mateix acte, Lluís Puig, director general de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat, Eloi Babiano, president del Taller d’Història de Gràcia, i el comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, també van presentar el programa que han preparat els centres d’estudis dels diferents districtes de la ciutat i que, entre conferències, itineraris, tertúlies i exposicions, suma més de 30 activitats coordinades per l’Institut Ramon Muntaner.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-619

Crònica gràfica d’una ciutat assetjada

tancar
Presentació de «Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió»

Més de noranta mapes i il·lustracions provinents de diversos països del món, la majoria de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), són reproduïts a Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió, una crònica gràfica de la ciutat que, gravat a gravat, analitza i desxifra amb lucidesa el seu autor, l’historiador Agustí Alcoberro.

Si, com diu el tòpic, la història l’escriuen els vencedors –cosa que acostuma a ser veritat–, amb la Guerra de Successió ens trobem davant d’una excepció: dels noranta gravats originaris de França, Itàlia, Anglaterra, Holanda, de l’Imperi alemany i de Catalunya que conté el llibre, «no n’hi ha ni un provinent de l’Espanya de Felip V». Així ho explicava Agustí Alcoberro el passat 23 d’octubre a la presentació del seu llibre Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió, una de les iniciatives de l’AHCB per a la commemoració del Tricentenari BCN.

Davant d’un públic que va omplir la Sala Moragues del Born Centre Cultural, part del qual escoltava dret, Alcoberro va continuar explicant que, a més de l’absència absoluta de gravats, «hi ha una absència de memòries, cròniques o llibres d’història que expliquin la Guerra de Successió des de l’Espanya borbònica». Un fet que l’historiador atribueix «a l’estratègia de Felip V, continuada pels seus descendents, d’imposar una mena d’amnèsia col·lectiva en la qual fins i tot les obres botifleres que parlaven del conflicte van ser censurades».

Però la Guerra de Successió va ser un conflicte internacional en el qual la resta de potències implicades sí que, per primera vegada, «van utilitzar la propaganda de forma massiva com a arma per conquerir l’opinió pública», fet que el converteix, «probablement, en la primera guerra moderna de la història», va dir Alcoberro.

Els gravats van ser un element importantíssim d’aquesta propaganda i aquest llibre reuneix els millors gravadors del moment, que «els impressors rivalitzaven per aconseguir, davant la gran demanda dels ciutadans per tenir notícies de la guerra, entre elles de Barcelona, que va aparèixer a tota la premsa internacional de l’època».

Sobre el procés d’elaboració de l’obra, Alcoberro, que és professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona i director del Museu d’Història de Catalunya, va explicar que els gravats «són un tipus de font molt diferent de la que està acostumat a estudiar l’historiador, que són els documents escrits». Això el va obligar a fer «una reflexió molt profunda i pausada sobre cada un dels gravats i a posar-hi la vista d’una manera molt especial», fet que s’ha traduït en el llibre «en un relat superior al que sortiria només de les cròniques escrites».

Un altre element de dificultat per a la interpretació dels gravats és la seva fiabilitat, perquè «el seu objectiu era animar, cohesionar i elevar la moral dels propis o generar dubtes als enemics»; al capdavall, però, «cap fet històric és allò que va passar realment, sinó el que en aquell moment uns o altres ens van explicar», va afegir Alcoberro.

Per acabar, l’autor va destacar el caràcter col·lectiu de l’obra, que «no hauria estat possible sense l’AHCB i el seu director, Xavier Tarraubella, l’editorial Efadós i, molt especialment, sense Santi Barjau, Elisa Regueiro i Eloïsa Sendra, de l’AHCB, encarregats de la documentació i selecció de les imatges».

A la presentació, a més del seu autor, també hi van participar el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, el director de l’AHCB, Xavier Tarraubella, i Toni Soler, el comissari del Tricentenari per Barcelona, qui va dir que «aquest llibre reuneix el talent d’un dream team i una edició de qualitat que, a través de cadascun dels gravats, ens permet viure una part de la història de la ciutat».

Coeditat per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’editorial Efadós, Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió ha esdevingut un èxit editorial del qual ja s’imprimeix la segona edició. No sabem si, com va dir Toni Soler, a causa de «la febrada que hi ha actualment per la història» o, com deia Jaume Ciurana, si «es tracta només del primer dels passos cap al coneixement de la nostra història, de la nostra ciutat i dels fets que ens han fet ser com som».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-617

Rafael Casanova compareix en roda de premsa

tancar
Presentació de «Casanova en directe», d’Oriol Broggi

Per una estranya anomalia temporal, el conseller en cap Rafael Casanova s’ha vist transportat des de la Barcelona assetjada del juliol del 1714 fins a la Barcelona del segle XXI. Juntament amb en Mateu, el seu ajudant, el conseller en cap es veurà atrapat en un seguit de rodes de premsa convocades amb urgència als deu districtes de la ciutat, on haurà de respondre personalment a qualsevol qüestió que espontàniament els assistents li vulguin plantejar.

El conseller en cap Rafael Casanova, la màxima autoritat de Barcelona durant el setge del 1714, va aparèixer en carn i ossos davant del Palau de la Virreina a causa, pel que sembla, d’un inexplicable viatge en el temps que el va transportar des d’un dia indeterminat del juliol del 1714 fins al matí del 29 d’octubre del 2013.

Acompanyat d’en Mateu, el seu ajudant, Casanova va passar del desconcert inicial a una curiositat que el va fer traspassar el llindar de la porta del Palau per fer un passeig pels carrers del centre de la Barcelona del present. De seguida, el conseller es va detenir, perplex, davant d’una motocicleta, i en pocs segons un grup de turistes el va encerclar per fer-li fotografies. El conseller, però, va mantenir la dignitat en tot moment i es va mostrar cortès amb els vianants del segle XXI, tot i el seu estrany comportament i la curiosa indumentària.

En un passeig que va anar de les Rambles fins al MACBA, passant pel mercat de la Boqueria, Casanova es va aturar encuriosit davant dels «tot a cent», les tendes de souvenirs i les samarretes quadribarrades d’en Neymar, i no va dubtar a entrar en un forn per comprar uns panellets que va compartir amb en Mateu, que, armat d’un mosquet i sempre a la defensiva, apuntava nerviosament als vehicles que s’acostaven massa o als ciutadans que, també armats dels seus telèfons mòbils, els dirigien sospitosament cap al seu conseller.

«No sé on hi troben la gràcia...», va dir Casanova davant del MACBA, i, seguidament, es va acostar a la filera de bicicletes d’una estació de Bicing: «Què són, Mateu, aquests enginys?», va preguntar mentre s’asseia en una de les bicicletes, que inútilment intentava fer funcionar.

Mentrestant, al Palau de la Virreina, començava la roda de premsa per presentar Casanova en directe, un espectacle teatral que es representarà durant el mes de novembre per diferents centres cívics dels deu districtes de la ciutat. L’acte va anar a càrrec del tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, del comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, i del director de l’espectacle, Oriol Broggi.

Casanova en directe simularà una roda de premsa dels nostres dies, en què un Rafael Casanova «molt humà i proper», com el va qualificar el comissari, explicarà com era la vida a la Barcelona del 1714 i contestarà a totes les preguntes que els assistents li vulguin fer. Amb això es farà realitat «el diàleg entre passat i present, un dels objectius del Tricentenari BCN», va dir Soler, qui va afegir: «És una de les apostes més il·lusionants d’aquesta commemoració, però, també, de les més arriscades, perquè dessacralitzar la història posa a prova el nostre sentit de l’humor col·lectiu».

Quan el dramaturg Oriol Broggi es disposava a intervenir, Rafael Casanova i el fidel Mateu, acabat el seu passeig, van irrompre sobtadament a la sala i, atabalats per la novetat dels costums i el vocabulari per a ells inintel·ligible dels nostres dies, van prendre les regnes de la roda de premsa davant dels mitjans que cobrien l’acte.

Després dels dubtes del conseller en cap sobre la utilitat d’aquella cosa estranya que en diuen micròfons, en un tast de com serà l’espectacle, Rafael Casanova va respondre a les preguntes que se li van formular, com per exemple sobre la seva relació amb Villarroel, què era la Coronela, com era la vida dels barcelonins i, fins i tot, qüestions més compromeses relacionades amb l’actualitat política.

Amb Xavier Boada en el rol del conseller en cap, Casanova en directe s’estrenarà el proper 4 de novembre a la Casa Elizalde i ha comptat amb l’assessorament de l’historiador Albert Garcia Espuche, entre d’altres. Per tenir més detalls sobre l’obra, l’equip artístic i les representacions de l’espectacle, consulteu: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-609

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-618

Barcelona al general Moragues, heroi i màrtir

tancar
Nou monument al general Moragues al pla de Palau

Barcelona dedica al general Moragues un nou monument per retre homenatge a qui va ser un dels més importants defensors de la causa catalana en la Guerra de Successió. El bust de l’heroi se situa al mateix lloc on el seu cap va ser exhibit públicament com a escarni, penjat dins d’una gàbia, durant dotze anys.

«Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.» Aquesta era la inscripció que, en llatí, podia llegir tothom que s’acostés al desaparegut portal de Mar de Barcelona entre el 1715 i el 1727, on durant dotze anys es va exhibir el cap del general Moragues tancat dins d’una gàbia, a pesar de les súpliques de la seva vídua i de l’ambaixador austríac perquè el retiressin.

Josep Moragues i Mas, nascut a Sant Hilari Sacalm, va ser un dels vigatans que el 1705 es van alçar contra el règim borbònic. Va esdevenir governador de la fortalesa de Castellciutat, a la Seu d’Urgell, fins que el 1713 va capitular davant dels francesos. Moragues, però, no es va resignar. Aviat va reprendre la lluita i, des de l’interior del Principat, fustigava els combois filipistes per alleugerir el setge de Barcelona. El 1715 va ser capturat pels borbònics quan intentava fugir a Mallorca i va ser arrossegat per un cavall pels carrers de Barcelona, descalç i amb camisa de penitent, abans de ser degollat, decapitat i esquarterat per acomplir la triple pena de mort a què se l’havia condemnat.

La inauguració del bust de bronze, obra de l’escultora Rosa Martínez i fruit d’una subscripció popular promoguda per la Comissió pro Homenatge al General Moragues, va tenir lloc el passat dissabte 19 d’octubre al pla de Palau, davant l’Escola Nàutica. L’acte va anar a càrrec del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, del tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i del representant de la Comissió pro Homenatge, Albert Ponç.

«Em plau molt que s’hagi instal·lat aquest bust en el marc del Tricentenari i en aquest procés de recuperació de la memòria i de la nostra identitat», va dir Jaume Ciurana durant els parlaments. Una identitat que, avui dia, «no necessita màrtirs, sinó herois quotidians que amb els petits actes de cada dia aconseguiran que aquest poble, com volia Moragues, sigui lliure».

En un acte de tarannà marcadament reivindicatiu, el representant de la Comissió pro Homenatge, Albert Ponç, va recordar els vint-i-nou anys durant els quals aquesta entitat va perseverar perquè el monument fos una realitat. «Alguns companys ja no hi són i a d’altres l’edat els ha impedit de ser avui aquí, però, cal dir-ho ben alt, som tossuts.»

Acabats els discursos i mentre es feien les ofrenes florals, la coral El Poble que Canta, amb la participació de molts dels assistents, va interpretar El cant de la senyera, La Balanguera i, per finalitzar l’acte, Els Segadors.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-615

Soler: «La diversitat cultural forma part de l’ADN de Barcelona»

tancar
El Tricentenari amb les entitats d’immigració

Les entitats del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona van convidar el comissari del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler, a la trobada que cada any organitzen al Moll de la Barceloneta. «Commemorem la defensa d’uns valors universals i tots els barcelonins tenim motius per celebrar-ho», va dir el comissari.

Les entitats que formen part del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona es van trobar el passat diumenge 20 d’octubre al Moll de la Barceloneta per celebrar, com cada any, una festa per compartir i gaudir de la diversitat cultural de la ciutat. 

Hi va haver dansa, música, literatura, gastronomia i jocs originaris de molt diverses parts del món, però, també, una carpa dedicada exclusivament a l’orientació i la inserció laboral, així com debats i xerrades sobre altres qüestions que afecten el col·lectiu d’immigrants que viuen a Barcelona.

Les 44 entitats del Consell Municipal d’Immigració van considerar que una d’aquestes qüestions havia de ser la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714, perquè, com va dir el seu comissari, Toni Soler, «aquesta és la vostra ciutat i la seva història també és la vostra», però, també, perquè el Tricentenari «vol ser una reflexió col·lectiva sobre el que volem per a la Catalunya del futur i per als nostres fills, i això ho hem de decidir entre tots».

El comissari va continuar explicant davant del públic reunit a la Carpa de la Cultura que la immigració no és un fenomen nou, sinó una constant a la història de Catalunya, i que al 1714, com avui, a la ciutat hi convivia gent de tot arreu. «La diversitat cultural forma part de l’ADN de Barcelona des de la seva mateixa fundació, i la seva personalitat s’ha definit a través de la barreja», va afegir Soler.

Al llarg de la història, aquesta personalitat ha permès a Barcelona «seguir sent Barcelona: una ciutat que viu en pau, receptiva, diversa i des d’on els seus creadors exporten art i cultura a tot el món». Soler va continuar fent referència al lema del Tricentenari, Viure Lliure, «amb el qual volem recordar que la gent que viu a Barcelona se sent ciutadana amb drets i deures i, per tant, quan no li agrada alguna cosa o no se sent prou lliure, acostuma a sortir al carrer per dir-ho».

A la xerrada, Toni Soler també va explicar els fets i els motius de la Guerra de Successió, del setge del 1714 i les conseqüències de la derrota, i va convidar els assistents a participar activament en la seva commemoració.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-616

Història i ficció: estirar la realitat sense trencar-la

tancar
La història, protagonista del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil

En el marc de la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha dedicat el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, amb Oriol Vergés com a president d’honor, a reflexionar i debatre sobre com a través de les lletres es fa arribar als més joves la història del nostre país.

Els professionals del sector de la literatura infantil i juvenil, siguin escriptors, bibliotecaris, editors, il·lustradors, llibreters o mestres, es van trobar els dies 19 i 20 d’octubre al Born Centre Cultural per parlar de com es difon la història a través dels llibres quan es dirigeixen a un públic que encara no ha arribat a l’edat adulta, una qüestió sobre la qual «no sabem encara si ja podem parlar d’absoluta normalitat quan es tracta de la història de Catalunya», va dir en la seva presentació Marta Luna, coordinadora del congrés.

«¿Els nois i noies tenen on triar i remenar per conèixer els herois i heroïnes de la nostra història com en qualsevol país normal?», preguntava Luna, «o bé ens movem només a cops d’efemèrides, celebracions i sèries televisives?» Aquesta va ser una de les qüestions principals que el congrés organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va proposar per a la seva reflexió.

Oriol Vergés, el popular i prolífic autor de narrativa per a joves, a més de professor d’història, va ser l’encarregat d’impartir la primera conferència del congrés: La narració històrica per a infants i joves, un gènere en què «podem estirar la realitat, sense arribar a trencar-la, per tal de lligar la fantasia i la història», va afirmar l’escriptor d’obres com La ciutat sense muralles o El superfenomen.

Vergés, a qui de la història li han interessat sobretot els mecanismes que porten als canvis d’època, va referir-se a la utilitat dels rodolins en els contes i en va citar un de propi, que diu «La història és una lluita / i mai no han girat la truita / els pobres que des de baix / miren els rics de biaix», tot recordant quan, amb la Pilarín Bayés, havien arribat a fer auques fins i tot per telèfon.

Per als infants, però sobretot per als adolescents, «queda molt per escriure del franquisme i de la Guerra Civil, un temari inesgotable per als joves escriptors aquí presents», va dir Vergés, qui també va subratllar la importància dels llibres de text d’història. Per acabar, l’escriptor va afegir que els nois i noies «han de conèixer més la nostra història, però amb honradesa, amb el que hem fet bé i el que hem fet malament, sense glorificar-ho tot».

En el torn de preguntes, Toni Soler, el comissari del Tricentenari per Barcelona, que es trobava entre el públic, referint-se a l’època de Vergés, en què ensenyar història de Catalunya era una heroïcitat, va intervenir per recordar que, ara, la LOMCE retorna al Govern espanyol el cent per cent del control dels continguts d’història a les escoles. «Espero que el seu incompliment sigui la primera de les insubmissions que haurem de fer», va dir Soler.

Entre la ficció i la veritat històrica, La recreació o creació de personatges en contextos històrics o La narració històrica a l’ensenyament van ser alguns dels temes que es van debatre durant tot el cap de setmana. El congrés es va clausurar amb el lliurament del XII Premi Aurora Díaz-Plaja d’articles d’anàlisi, estudis o investigacions sobre literatura infantil i juvenil catalana, que va guanyar Josep M. Aloy pel seu blog Mascaró de proa.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-614

Arqueologia preventiva: rutes per l’epidermis de la història

tancar
La Fundació Joan Miró amb el Tricentenari BCN

La Fundació Joan Miró proposa, al llarg d’aquest any commemoratiu, un cicle de projectes en els quals quatre joves artistes exploren i revisen la historiografia i l’arqueologia per analitzar-ne el discurs i per, a través de les seves obres, interpel·lar la memòria col·lectiva.

L’Espai 13 de la Fundació Miró, reservat a les exposicions més innovadores i arriscades proposades per joves artistes emergents, acull fins al setembre de l’any vinent el cicle «Arqueologia preventiva», un projecte que, segons explica el seu comissari, Oriol Fontdevila, planteja una «certa revisió de com es desenvolupa la historiografia actual».

Fontdevila explica que la hipòtesi de treball d’«Arqueologia preventiva» parteix de l’eclosió d’iniciatives relacionades amb la memòria històrica que hi ha actualment en tots els àmbits i que filòsofs com Andreas Huyssen han diagnosticat com «l’altra cara de la moneda d’una pèrdua de confiança en els nostres futurs col·lectius». És a dir, «que busquem en el passat el que som incapaços de projectar cap al futur».

Aquí és on l’art contemporani ha trobat una oportunitat, a més d’una tendència, per analitzar i renovar el relat de la historiografia a través de l’observació del treball dels historiadors i per fer «un rastreig de les formes en què la història apareix en el nostre present», la qual cosa, diu Fontdevila, permet als artistes d’«Arqueologia preventiva» organitzar «un seguit de desplaçaments per la capa superficial de la memòria».

El projecte que ha inaugurat aquest cicle és Ella corregeix els costums rient, una proposta d’Oriol Vilanova que vincula dos escenaris nascuts a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929 i d’una ideologia aparentment oposada: el Poble Espanyol i el Pavelló d’Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe.

Per Vilanova, en canvi, es tracta de «dos escenaris que acaben formant part de la mateixa trama narrativa, que és ni més ni menys la de l’exaltació de les identitats nacionals». Un discurs que Vilanova escenifica a l’Espai 13, on posa en evidència l’escassa distància que en realitat separa les dues escenografies.

Dins del cicle «Arqueologia preventiva» i al mateix Espai 13 de la Fundació Miró es podran veure també els treballs de Lúa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano. Paral·lelament, el col·lectiu La Fundició, a l’Espai 14-15 de Bellvitge, obre un debat amb els agents i les institucions que impulsen dues commemoracions d’actualitat: el Tricentenari 1714 i Bellvitge50.

La muntanya màgica. Lua Coderch. Arqueologia preventiva. Fundació Miró
 
Ella corregeix els costums rient. Oriol Vilanova. Arqueologia preventiva. Fundació Miró
 
Sobre Arqueologia Preventiva. Fundació Miró. Oriol Fontdevila

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-613

L’escamot del Miquelet

tancar
Un conte per a nens i nenes a les biblioteques de Barcelona

Fins al 17 de desembre, Mònica Torra voltarà per les biblioteques de Barcelona amb la difícil missió de fer arribar als més petits de la casa, nens i nenes a partir de quatre anys, encara que només sigui un bocí del que va significar el 1714 per a Barcelona i els seus habitants. Amb aquest objectiu va escriure L’escamot del Miquelet, el conte que gairebé cada setmana narra en una biblioteca diferent de la nostra ciutat.

Tres quarts de sis de la tarda. Encara falten quinze minuts perquè comenci L’escamot del Miquelet a la secció infantil de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Hi ha un rebombori de nens i nenes inquiets amb els seus pares, mares, avis o cangurs, alguns no menys inquiets, que els vigilen.

Al fons, una noia vestida amb la indumentària pròpia de les classes populars del segle XVIII (gorra, armilla, pantalons per sota el genoll, espardenyes de pagès i un mocador vermell al coll) fa equilibris amb els blocs geomètrics de fusta d’un joc de construcció infantil. És la narradora i autora del conte, Mònica Torra, que, fent els últims preparatius, reconstrueix sobre una taula la ciutat de Barcelona, un dels elements amb els quals s’ajudarà per escenificar-lo.

Les sis tocades. El personal de la biblioteca aplega els nens i nenes i, demanant-los un silenci que sembla impossible, els fa asseure per presentar-los la Mònica Torra, que agafa decidida les regnes de la situació. Per captar la seva atenció abans d’explicar-los el conte, Torra els fa participar en un joc ple d’onomatopeies que han de repetir: «txic, txic, txic... ricu-racu, ricu-racu, ricu-racu...», fan la sal i el pebre.

La fórmula funciona i el públic es manté atent. És el moment de situar l’acció, ara fa tres-cents anys, «aquí, a Barcelona, a la vostra ciutat», diu Torra assenyalant la construcció feta de blocs de fusta. «Però un dia», continua la narradora, «van arribar uns soldats que eren els borbònics i es volien quedar la ciutat, però com que no els la vam donar es van quedar esperant a fora, i sabeu què feien quan estaven avorrits? Feien: pnyauuuuuu!...», moment en què un dels seus dits, davant l’expectació del públic, descriu una paràbola a l’aire fins a impactar i fer caure uns quants dels blocs de fusta que representen la ciutat.

«I sabeu qui era el Miquelet?», pregunta Torra retòricament. «Un gat!», respon segura i inesperadament una nena d’entre el públic. «Què dius ara?, un gat? Noooo... El Miquelet era un nen que vivia a Barcelona però que s’amagava en un hort abandonat!» I aquí comença l’aventura del Miquelet i el seu escamot, que Mònica Torra, dreta, asseguda, enfilada dalt d’una cadira o barrejant-se entre la canalla, explica sense parar quieta i buscant contínuament la participació dels joveníssims espectadors.

Entre els diversos objectes que Torra utilitza com a recurs per posar en escena el seu conte, un gran cargol de mar és el que més curiositat desperta entre els més petits, que, després de l’espectacle, fins i tot fan cua per provar de fer-lo sonar, cosa que no tots aconsegueixen.

L’escamot del Miquelet, però, és diferent a cada representació: «Adapto la narració segons l’edat dels nens, que s’ha de tenir molt en compte per mantenir l’atenció i perquè entenguin el que els expliques», diu Mònica Torra, que, a més, fa evolucionar constantment el conte en funció dels resultats. «Ara estic pensant a compondre una cançó perquè la cantin al final de l’espectacle», afegeix.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-612

La dansa austríaca del segle XXI al Mercat de les Flors

tancar
Dansa contemporània: l’aposta austriacista

Per commemorar el Tricentenari del 1714, el Mercat de les Flors reivindica les relacions entre el poble austríac i el català amb «Els Àustries», un cicle de dansa contemporània que inclou les creacions més heterodoxes i arriscades amb la col·laboració del Tanzquartier de Viena, una casa de la dansa distingida pel seu caràcter experimental i multidisciplinari.

El cicle va començar el vespre del passat 16 de setembre al vestíbul del Mercat, on dos goril·les construïen cadires de fusta a cops de martell davant dels assistents que a poc a poc s’hi anaven congregant. Es tractava de l’Actuació per a un públic assegut, una performance de Thomas Brandstätter i Andrea Maurer, de Studio 5, amb la qual pretenen que prenguem consciència de la maquinària que es posa en marxa quan anem al teatre i que, alhora, ens preguntem si els espectadors som realment ciutadans sobirans. La cadira és obra del compromès dissenyador italià Enzo Mari, qui, l’any 1974, proposant-nos que la construíssim nosaltres mateixos, ens volia fer partícips dels models de producció que el capitalisme sovint ens oculta.

Entre els sonors cops de martell, els tres timbres d’avís anunciaven l’inici de la segona part de la vetllada. Es tractava de Monique, una creació de la coreògrafa Alix Eynaudi que, inspirada en el bondage, escenifica un delicat joc de dominació i submissió, en el qual la mateixa Eynaudi i Mark Lorimer s’entreguen l’un a l’altre a través d’una dansa de tacte i contacte i en què sovint s’intercanvien els rols de dominador i dominat. 

El silenci i la música, la nuesa i el vestuari, la senzillesa i el virtuosisme, la serietat i l’humor... Alix Eynaudi utilitza aquests i més recursos teatrals, per oposats que siguin, en una coreografia plena de referències a la història de la dansa, sense negar cap element de la tradició. Així, tant Monique com Actuació per a un públic assegut són, d’alguna manera, «una reflexió sobre el fet escènic».

En acabar l’actuació, després d’uns llargs i calorosos aplaudiments, el públic que va omplir la cinquantena de cadires que s’havien disposat a la sala Pina Bausch del Mercat de les Flors va tornar al vestíbul, on va ser obsequiat amb una sopa que es va poder prendre mentre escoltava una llista de Spotify elaborada per Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol. Mentrestant, al seu racó, els goril·les d’Actuació per a un públic assegut continuaven sense descans la fabricació de cadires.

«Els Àustries», un cicle que, en paraules dels seus organitzadors, «indaga en les inquietuds i motivacions dels creadors austríacs contemporanis i en la possible influència exercida sobre els coreògrafs catalans», inclou també l’espectacle L’Antic Testament segons The Loose Collective, una mirada sobre els textos bíblics que des de la dansa contemporània ens proposen els coreògrafs, músics i ballarins d’arreu del món que integren aquesta companyia.

Aquest cicle commemoratiu del Tricentenari del 1714 es tancarà el proper 20 de novembre a la Fundació Tàpies, on es podrà veure l’espectacle Nou bio-accionisme vienès, un conjunt d’action painting de gran format que, amb l’ús de verdures, fruites, teles, estris de cuina, un pal de fusta i el cos en moviment, planteja una crítica mordaç de la societat contemporània. A més, Manuel Segade hi oferirà una xerrada sobre la influència de l’accionisme vienès a Catalunya en els últims trenta anys.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-611

Herois de 1714: Narcís Feliu de la Penya

tancar
Industrialisme, comerç, constitucions... i terceres vies

La mirada del polític (Jordi Pujol) i la de l’historiador (Joaquim Albareda) van convergir el passat 10 d’octubre a la Sala Moragues del Born Centre Cultural sobre la figura de Narcís Feliu de la Penya, impulsor d’una modernització econòmica i política per a la Catalunya del XVIII que passava per la defensa necessària de la causa austriacista. La conversa va encetar el cicle de conferències «Herois de 1714».

Narcís Feliu de la Penya, un dels principals inspiradors «del que ara en diuen relat polític» del president Pujol («dec ser el polític que més n’ha parlat en els seus discursos»), va ser un intel·lectual català pioner en la defensa de l’industrialisme, la innovació tecnològica i el lliure comerç, unes idees molt avançades a la Catalunya del segle XVII i XVIII que, segons va explicar l’historiador Joaquim Albareda, prenien com a model Holanda, un país admirat per Feliu de la Penya, del qual afirmava que «sense pa, sense oli, sense vi ni altres productes bàsics per viure, són rics i opulents».

En una vetllada conduïda pel periodista Enric Vila, Albareda va continuar explicant que per a Feliu de la Penya l’economia era una via de conciliació de l’interès privat i el col·lectiu, que no es podia deslligar de les constitucions: «El preocupava sobretot la consolidació del constitucionalisme català enfront de les tendències absolutistes que prenien volada al continent.» Per aquest motiu, crític amb Felip V i els seus ministres, Narcís Feliu de la Penya es va alinear amb la causa austriacista, en aquells moments «l’opció clarament guanyadora, perquè que fallessin els anglesos no entrava en els càlculs de ningú a Catalunya», va afegir l’historiador. Per aquesta causa, va ser empresonat del juny del 1704 fins al triomf austriacista del 1705.

Convençut que era millor el govern dels estats petits que el dels grans, Feliu de la Penya va proposar la fundació d’una gran companyia de comerç a l’estil holandès i obrir rutes comercials amb Amèrica. Va participar activament en la renovació de la indústria tèxtil de qualitat i va enviar artesans qualificats a França, Flandes o Anglaterra perquè hi aprenguessin les noves tècniques. Aquestes van ser algunes de les qüestions, entre moltes altres, que tant Pujol com Albareda van desenvolupar durant la vetllada.

Per al president Pujol, Feliu de la Penya va tenir una gran importància en la configuració del seu pensament polític: «El vaig descobrir pel meu compte perquè se’n parlava poc, i en vaig fer un referent quan encara era molt jove.» Pujol va continuar explicant que, com Feliu, ell també va voler, amb les seves idees, ser útil al conjunt d’Espanya. Arran d’aquesta afirmació, com a anècdota, el president va referir als assistents una conversa recent amb Miquel Roca en la qual es deien: «Ara ens parlen de les terceres vies... Què ens han d’explicar, a nosaltres, si tu i jo hem estat especialistes en terceres vies!»

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-610

Presentació del llibre: Onze de setembre. Història de la commemoració de la Diada a Barcelona

tancar
Una reivindicació de la democràcia i l’autogovern

Des dels seus orígens, la commemoració de l’11 de setembre ha viscut èpoques de clandestinitat, de repressió i d’incertesa, però, també, de joia i d’esperança. A Onze de setembre. Història de la commemoració de la Diada a Barcelona, Sebastià Riera fa un recorregut per una celebració en què «la reivindicació de la democràcia i de l’autogovern han anat sempre molt unides».

El llibre es va presentar el passat 9 d’octubre a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en un acte que va anar a càrrec del mateix autor, Sebastià Riera, de l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, que hi va impartir la conferència «1714, la continuïtat», de Josep Lluís Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament de Barcelona, i del seu arxiver en cap, Joaquim Borràs.

Onze de setembre. Història de la commemoració de la Diada a Barcelona explica l’evolució d’aquest esdeveniment, des dels seus orígens modestos fins a convertir-se, segons Sebastià Riera, «en un dels fets polítics claus de l’any, tant a nivell català com espanyol i, fins i tot, a nivell europeu». L’autor va afegir que a la Catalunya contemporània «la reivindicació de la democràcia i de l’autogovern han anat sempre molt unides, i un dels esdeveniments en els quals aquesta unió és més clara és la commemoració de l’Onze de setembre».

Sebastià Riera, que és cap dels Fons Documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i professor d’Història a la Universitat Autònoma, va destacar el paper central de Barcelona en les celebracions de la Diada «com a cap i casal de Catalunya i amb una col·laboració total i molt afortunada de la resta del país».

Per acabar, Riera va explicar que gairebé tota la documentació que s’ha fet servir per a l’elaboració del llibre es conserva en els diversos centres que formen l’Arxiu Municipal de Barcelona, i que és «una petita mostra del patrimoni documental, tan ric i variat, que conserva la ciutat».

Al seu torn, el catedràtic d’Història Contemporània Josep Maria Solé i Sabaté va destacar el caràcter festiu que se li va donar a la Diada als inicis de la democràcia, «un encert que va convertir l’Onze de setembre en una celebració de tots els ciutadans, vinguessin d’on vinguessin i parlessin el que parlessin».

Durant la conferència, Solé i Sabaté va afirmar que, com ja deia l’historiador Ferran Soldevila, «Catalunya ha estat un poble bel·licós que sempre ha lluitat i ha volgut resistir amb coratge, tal com ho demostra la seva història». I va afegir: «No és el poble de mantega, pactista i que sempre cedeix que fins ara i durant molt de temps ens han fet creure.»

Coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Efadós, Onze de setembre. Història de la commemoració de la Diada a Barcelona forma part del conjunt d’activitats que l’Arxiu Municipal de Barcelona ha programat per commemorar el Tricentenari dels fets del 1714. En paraules del seu arxiver en cap, Joaquim Borràs, és «una contribució a l’exercici de la memòria històrica i una mostra fefaent de la importància del patrimoni documental». El llibre és una edició revisada i ampliada de la que es va publicar el 1994, a la qual s’han afegit nombroses il·lustracions, algunes d’elles inèdites.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-596

Exposició itinerant «1714: L’aposta catalana»

tancar
Una història robada que retorna a la ciutadania

«1714: L’aposta catalana» és una exposició itinerant que vol acostar als ciutadans una història que durant generacions els ha estat manllevada. Sha dissenyat per poder instal·lar-se als centres cívics de tots els districtes de la ciutat, i explica què és el que defensaven tan aferrissadament els catalans del 1700, els fets i els motius de la Guerra de Successió, del setge de Barcelona i les conseqüències de la derrota de l’onze de setembre.

L’Espai Expositiu Les Corts, a la seu del districte, és el punt de partida de «1714: L’aposta catalana», una exposició que es podrà veure als centres cívics de tots els districtes de Barcelona durant la commemoració del Tricentenari. La seva inauguració, el passat 27 de setembre, va anar a càrrec d’Antoni Vives, regidor del districte, Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, i Toni Soler, comissari del Tricentenari per Barcelona.

La mostra és una instal·lació de petit format, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona, que fa un recorregut per la història dels últims tres-cents anys a través de textos explicatius, vídeos i elements gràfics d’última generació, innovadors i atractius, que es complementen amb  làmines, mapes i il·lustracions de l’època que atreuen i mantenen l’atenció dels visitants en tot moment.

El propòsit de fer arribar «1714: L’aposta catalana» a tots els districtes i a tots els ciutadans obeeix «a la voluntat del Tricentenari i de l’Ajuntament de Barcelona, hereu del Consell de Cent, de retornar-los una història que durant generacions els havia estat robada», va dir Jaume Ciurana.

El tinent d’alcalde de Cultura va continuar afirmant que «robar-nos la història és com robar-nos una part de la nostra identitat» i, per tant, «els pobles tenen dret a recuperar-la». «És tan evident que ho fan tots els països del món i nosaltres també ho hem de fer, sense caure en el fanatisme o el xovinisme, però sense complexos. No només hi tenim el dret, sinó l’obligació», va concloure.

Per la seva banda, el comissari, Toni Soler, va destacar que aquesta exposició «mostra el compromís del Tricentenari per portar la celebració fora muralles, és a dir, fora dels límits de l’actual Ciutat Vella, que tendeix a concentrar moltes de les activitats ciutadanes».

L’exposició es divideix en diversos blocs que expliquen des dels precedents de la Guerra de Successió fins a la celebració de la Diada de l’11 de setembre, passant pels motius dels catalans per fer costat a la causa austriacista, el setge i la caiguda de Barcelona o la repressió posterior que va patir.

A més de la història que comparteixen tots els barcelonins, l’exposició posa en relleu el paper concret que va tenir el districte que l’acull, en aquest cas el de les Corts, un grup de masies ocupat per les tropes borbòniques durant el setge, des d’on bombardejaven la ciutat. Però també, com va assenyalar el regidor del districte, Antoni Vives, on «molts soldats reclutats a punta de baioneta pels borbònics desertaven per unir-se a la defensa de Barcelona».

Les Corts va ser l’escenari on, després de la derrota, Josep Antoni de Ribera i Anton Massanés, representants del Consell de Cent, es van reunir amb el duc de Berwick, comandant de les tropes francocastellanes, que s’allotjava en una de les cases senyorials de la zona, la masia de Can Feló.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-584

L’ICAB amb el Tricentenari BCN

tancar
Les lleis que Catalunya va defensar

l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona s’afegeix a la celebració del Tricentenari del 1714 amb un cicle d’exposicions, conferències i altres activitats que en un nombre proper a la trentena es duran a terme al llarg de tot aquest any commemoratiu. L’exposició «Les Constitucions (impreses) de Catalunya des de 1481 fins a 1706» és la primera d’aquestes activitats.

«Cada nació escull la seva pròpia Llei», deia fa gairebé un mil·lenni, l’any 1068 per ser més precisos, l’usatge 139 de la ciutat de Barcelona, conegut com Unaquaeque gens. Amb aquest lema, el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, i el comissari del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler, inauguraven el passat dijous 26 de setembre l’exposició «Les Constitucions (impreses) de Catalunya des de 1481 fins a 1706».

La mostra, gratuïta i oberta a tothom, aplega la col·lecció de constitucions més completa del Principat i recull tota la normativa de les Corts catalanes, «des de les constitucions més breus emanades d’unes Corts amb poca feina, com la del segle XVII, fins a les tres grans constitucions de 1495, 1588 i 1704», va explicar Oriol Rusca als assistents a l’acte.

El degà dels advocats de Barcelona va continuar subratllant la importància històrica d’aquesta documentació, especialment en el moment polític actual, perquè «ens mostra que les lleis servien per solucionar els conflictes socials i, per tant, evolucionaven d’acord amb aquests conflictes, la qual cosa ens proporciona molta llum sobre el que som com a país».

Al seu torn, el comissari del Tricentenari va destacar que per a la Catalunya del 1700 la seva tradició jurídica era un dels factors clau de la seva identitat, perquè la llei responia a una manera de viure dels ciutadans i a la seva relació amb el poder. Tant és així que al Tractat de Gènova «la defensa de les constitucions catalanes s’esmenta de forma gairebé obsessiva», va assenyalar Soler.

El comissari va tancar la seva intervenció amb una reflexió a propòsit del debat polític que es viu a Catalunya i a la resta de l’Estat i de la discussió entre el que és legal i el que és legítim, la qual cosa «posa de manifest que a més de polítics també necessitem advocats i tradició jurídica, i tenim les dues coses».

Acabats els discursos, els assistents van poder admirar la vintena de constitucions exposades a la biblioteca de la seu de l’ICAB, situada al Palauet Casades del carrer Mallorca. Aquesta col·lecció va ser donada pel jurista i historiador del dret català Guillem Maria de Brocà i Montagut, degà del Col·legi del 1911 al 1915 i un dels vuit membres fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans, de qui també s’exhibeix en aquesta exposició l’obra Taula de les estampacions de les Constitucions de Catalunya, de l’any 1907.

L’ICAB compta amb una de les biblioteques jurídiques més importants d’Europa, amb un fons de 300.000 exemplars, bona part del qual es va salvar de les tres bombes que durant la Guerra Civil van caure sobre la seu del Col·legi, la nit del 13 d’abril de 1937. L’atzar, o potser el fet que, «per sort, les bombes eren italianes», com apuntava Isabel Juncosa, codirectora de la biblioteca, va fer que de les tres només n’explotés una als safareigs del terrat.

Juncosa va continuar explicant que, dies abans d’aquests fets, el bibliotecari Àngel Gil, que seria afusellat per les topes franquistes el 1939, havia baixat al soterrani de l’edifici els 60.000 volums que aleshores tenia la biblioteca amb l’ajuda de voluntaris de la CNT i, per protegir-los, els va fer cobrir amb sacs de sorra de la platja de la Barceloneta. Entre aquests volums es trobaven també els exemplars de les constitucions catalanes que ara s’exposen.

VEURE VÍDEO: El Tricentenari a l’ICAB: 1714-2014

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-581

La cavalcada de la Mercè del Tricentenari

tancar
Roda el món i torna al Born, la cavalcada del Tricentenari

Roda el món i torna al Born, la cavalcada de la Mercè del Tricentenari, ha homenatjat enguany els defensors de Barcelona durant el setge del 1714 amb la participació a la desfilada de la Coronela, de diversos gremis d’artesans i amb la presentació a tot Barcelona d’un nou gegant: Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, el Gegant del Tricentenari.

La cavalcada de gegants de les festes de la Mercè, una de les tradicions més estimades pels barcelonins, que cada any surten al carrer en un nombre proper als cent mil per admirar-la, ha estat dedicada enguany als ciutadans que van resistir valerosament al setge borbònic del 1714 i que van patir les conseqüències immediates de la derrota.

En representació dels ciutadans d’aquella època, per primera vegada hi van desfilar membres de diversos gremis d’artesans, de la Coronela –la força armada no professional formada per menestrals i artistes per a la defensa de la ciutat– i, com a representant més destacat, la cavalcada va comptar amb un nou gegant creat per a l’ocasió: Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, el Gegant del Tricentenari.

Josep Galceran, baró de Pinós i marquès de Santa Maria de Barberà, era un terratinent i polític molt influent a l’època i a les reunions de la Junta de Braços del 1713 va ser un dels partidaris de resistir a l’ofensiva borbònica. Va esdevenir un dels caps visibles de la resistència al setge de Barcelona fins al punt que, el matí de l’11 de setembre, durant el contraatac final, va ser el portador del cordó esquerre del pendó de Santa Eulàlia que sostenia el conseller en cap Rafael Casanova.

Després de la derrota, Galceran de Pinós i de Rocabertí va pagar cara la seva lleialtat a Barcelona i a la causa austriacista. Una de les propietats familiars, la Torre del Baró, que avui dóna nom a un dels veïnats del districte de Nou Barris, va ser enderrocada com a represàlia poc després de la caiguda de la ciutat. Tots els seus béns van ser confiscats i, empresonat, Josep Galceran va morir quatre anys després a Burgos.

El Gegant del Tricentenari és l’homenatge que li ha dedicat la Colla Gegantera de Nou Barris i amb el qual aquest districte ha volgut contribuir a la celebració d’aquest any commemoratiu. Ha estat construït pel Taller del Drac Petit i vestit per Goretti Puente, experta en vestuari històric, amb l’assessorament de l’historiador Francesc Riart i de la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí ja forma part dels gegants de Barcelona i d’ara endavant serà un més a desfilar a les cavalcades dels anys vinents. Com a símbol del Tricentenari, però, sobretot, per continuar recordant els qui el 1714 van defensar la ciutat.

Per aquest motiu, la cavalcada de la Mercè 2013 va variar el seu recorregut i va passar per davant del Born Centre Cultural, epicentre de la commemoració, per acabar, a la plaça de Sant Jaume, amb els balls de l’Àliga i dels Gegants de la Ciutat, Jaume I i Violant d’Hongria.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-582

Celebració del Tricentenari a les festes de la Mercè 2013

tancar
L’espai de les veus

Dins de La ciutat de la bullícia, la recreació de la Barcelona del segle XVIII que durant les festes de la Mercè ha tingut lloc al Parc de la Ciutadella, els visitants van tenir l’oportunitat d’escoltar les veus dels personatges principals de la Guerra de Successió en uns vídeos muntats per alumnes de la Casa d’Oficis de Barcelona.

A La ciutat de la bullícia, a més de taverners, prostitutes, soldats i xocolaters, els ciutadans de Barcelona van tenir ocasió d’escoltar de viva veu alguns dels personatges més rellevants de la Guerra de Successió, com Rafael Casanova, Antonio de Villarroel, l’arxiduc Carles o el duc de Berwick, entre d’altres, en una videoinstal·lació ubicada a l’Umbracle del Parc de la Ciutadella.

L’espai de les veus va ser un dels punts més concorreguts pels visitants del parc, que no dubtaven a fer fins gairebé una hora de cua per visitar-lo. Consistia en un recorregut per diverses pantalles, una per cada personatge històric, en les quals a través d’unes audioguies exposaven en primera persona els seus pensaments, els fets i les circumstàncies del moments clau de la Guerra de Successió.

Els vídeos han estat realitzats pels alumnes d’audiovisuals de la Casa d’Oficis de l’Espectacle de Barcelona Activa a l’Espai Jove Boca Nord, dins del projecte «Treball als Barris», un programa del Servei d’Ocupació de Catalunya cofinançat per la Generalitat i pel Fons Social Europeu.

Sense cap experiència prèvia i només a partir de làmines, fotografies i documents, els alumnes de la Casa d’Oficis han donat una nova vida a aquests materials estàtics a través d’animacions, efectes tridimensionals i efectes sonors que, sense fer-ne abús, s’han traduït ens uns vídeos fluids i elegants que, en paraules d’alguns assistents, feien goig de veure.

Concretament, els autors dels vídeos de L’espai de les veus han estat Natalia Camardons, Álex Carrasco, Rubén Carrillo, Marta Íñiguez, Roser Luque, Alba Morales, Diego Vázquez, Aris Serrallonga, Hèctor Agustí i Jordi Pont.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-583

Commemoració del Tricentenari a les festes de la Mercè 2013

tancar
La ciutat de la bullícia

En un viatge en el temps fins al 1708, any en què se celebrà el casament de l’arxiduc Carles i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, el Parc de la Ciutadella ens va fer conèixer durant els cinc dies de les festes de la Mercè la Barcelona del segle XVIII i el caràcter festiu i alegre dels seus ciutadans.

«Vostè, senyora, encara és aquí?, si ja ho ha vist tot!», cridava la tavernera, interpretada per Mònica Lucchetti, adreçant-se a una de les clientes de la Taverna Colomer durant l’última nit de La ciutat de la bullícia. No era l’única entre els espectadors que al llarg d’aquests cinc dies intensos quedava atrapada a la taverna pel seu ambient bulliciós però, al mateix temps, estranyament acollidor.

La Taverna Colomer ha estat l’epicentre de la recreació de la Barcelona del 1708 durant les festes de la Mercè, al Parc de la Ciutadella. El seu escenari ha acollit músics, dansaires, glosadors, poetes i actors en un ambient molt proper i un públic que durant tot el dia no deixava de desfilar per la taverna. Quan es feia de nit, amb les espelmes com a única llum i un públic menys familiar, es creava un ambient de certa complicitat tant a dalt com a baix de l’escenari.

Vinguts de Mallorca, els glosadors Mateu Matas «Xuri» i Maribel Cervera, amb els germans Joan i Manel Martorell als instruments, improvisaven les seves gloses crítiques i reivindicatives sobre l’actualitat política, econòmica i cultural, tant de Mallorca com del Principat i de la resta de l’Estat.

El poeta Josep Pedrals ens oferia al mateix escenari un recital de poesia barroca com a mostra de les composicions, descarades i recargolades, que es llegien i s’escoltaven a la Barcelona del segle XVIII. Per al final del recital es reservava alguns poemes propis molt celebrats pels espectadors, que sanglotaven de riure a cada vers.

Però a la Barcelona de fa tres-cents anys, com a la d’avui, hi havia gent de tota mena. Una meuca, interpretada per l’actriu Anna Briansó, oferia a Pedrals les seves lúbriques atencions mentre la tavernera s’afanyava a foragitar-la. Sobretot quan veia la familiaritat amb què tractava el seu marit, el taverner, interpretat per Jaume Ametller. Com aquesta, altres escenes còmiques es representaven a tocar del públic durant tot el dia.

D’altra banda, al 1700 una taverna sense música, ball i festa no era una taverna. La companyia de música i ball Xuriach, juntament amb diversos esbarts dansaires de la ciutat, feia retirar els bancs i les taules per treure el públic a ballar les danses del XVIII, després, això sí, d’ensenyar-los els passos elementals des de dalt de l’escenari.

Mentrestant, a la zona del Parlament, l’Associació Miquelets de Catalunya recreava amb rigor històric com era un campament d’aquest cos de soldats irregulars que van defensar Catalunya durant la Guerra de Successió. A pocs metres, l’Asociación Cultural 1707, arribada d’Almansa, mostrava detalladament com era un campament de l’exèrcit borbònic. Sense que la sang arribés al riu, tots dos bàndols desfilaven rigorosament uniformats i armats pel recinte del parc diversos cops al dia, davant l’admiració de la concurrència i la fascinació dels més petits.

Tornant a l’Escenari 1714, a la Taverna Colomer, la Cobla de Ministrers de la Ciutat interpretava cada migdia les músiques de la Barcelona de principis del segle XVIII, amb instruments com el flabiol, el tamborí o la xeremia. Les cobles de ministrers han tingut un paper important en la música catalana des del segle XIV fins a les sardanes dels nostres dies.

Jaume Arnella a la guitarra i Carles Belda a l’acordió interpretaven el cançoner popular a la seva manera, amb lletres satíriques i reivindicatives de contingut polític i, a la segona part de l’espectacle, amb combats verbals improvisats contra els mallorquins Mateu Matas «Xuri» i Maribel Cervera.

Ben entrada la nit, al mateix escenari, Francesc Ribera «Titot» i David Rosell, de bandes com Brams i Mesclat, asseguts cara a cara, ens oferien 300 anys i 1 dia, un muntatge íntim, de petit format, en el qual també incloïen velles cançons dels seus altres projectes en comú.

Simultàniament, a la façana del Parlament de Catalunya es projectava el mapping Passat amb futur, de Dani Serra i Franc Aleu, que, a través d’imatges i efectes visuals i sonors espectaculars, narrava els últims tres-cents anys de la història de Catalunya, des del setge de Barcelona fins al segle XXI.

Repartits per altres indrets, o en constant moviment pel recinte del parc, els ciutadans també van poder admirar les processons, L’espai de les veus a l’Umbracle, els altars i la xocolateria a la Font de la Guineu, i nombrosos personatges amb vestuari del 1700 interpretats per actors de primera línia que realitzaven accions teatrals durant tota la jornada: una vídua (Matilde Muñiz), un notari i un escurapous (Quimet Pla), o uns xocolaters (Ester Martín i Xavier Tàpias), ciutadans tots plegats de la ciutat de la bullícia.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-580

Toni Soler, convidat al Vis à Vis del Club TR3SC

tancar
El Tricentenari, entre vins i copes

Toni Soler, el comissari del Tricentenari per Barcelona, va ser el convidat a la inauguració del tercer cicle de converses Vis à Vis, on, entre tast i tast dels vins del celler La Vinyeta, va parlar del Tricentenari BCN, de la història de Catalunya i de la situació política actual.

El primer col·loqui del tercer cicle de converses Vis à Vis, on es combina la tertúlia entre una personalitat convidada i els socis del Club TR3SC amb el tast dels vins d’un celler català, va comptar el dijous 19 de setembre amb la presència del comissari del Tricentenari per Barcelona, el periodista Toni Soler, i de Josep Serra, enòleg i propietari del celler empordanès La Vinyeta. L’acte va tenir lloc en una de les sales del MEAM (Museu Europeu d’Art Modern), ubicat a l’antic Palau Gomis, al barri del Born.

Entre «Beure i viure» i «Viure lliure», els lemes del cicle Vis à Vis i del Tricentenari BCN, respectivament, l’acte va començar amb el tast de l’Heus Blanc, el primer dels tres vins de La Vinyeta que Josep Serra va presentar al llarg de la vetllada: «Es tracta d’un vi blanc del 2012 en el qual es percep la presència de fruites blanques com la poma o la pera, o fins i tot el préssec..., un vi fresc i lleuger amb una acidesa persistent», va explicar l’enòleg.

A continuació, el director del Club TR3SC i conductor de la tertúlia, Miquel Curanta, va cedir la paraula a Toni Soler, qui a la pregunta sobre la relació entre la consulta sobiranista i el Tricentenari va contestar que «els actes que commemorem són els que són, però per saber qui som i en quina ciutat vivim, s’han de poder fer sigui quin sigui el context polític». Soler es va estendre sobre la Catalunya del 1714 i l’actual fins que va arribar el moment de tastar el segon vi de la nit.

Era el torn del Llavors, que Josep Serra va presentar com un vi negre «que parla molt bé de l’Empordà i de la tramuntana, que asseca els camps de raïm i que fa que el vi ens ompli la boca amb aromes de fruita compotada i de notes fumades i torrades».

Un cop els assistents van haver buidat les seves copes, l’atenció es va tornar a centrar en Toni Soler, qui, a propòsit de la referència anterior a la tramuntana, va reivindicar els seus orígens figuerencs. El comissari va aprofitar l’ocasió i el caire íntim de la vetllada per recitar l’Oració al Crist de la tramuntana, del poeta Carles Fages de Climent, que va aprendre durant la seva infantesa a Figueres i que va provocar uns sentits aplaudiments de l’auditori.

De tornada al present, Soler va destacar que la majoria dels actes del Tricentenari tenen un retorn per a la ciutat i són aptes «per a qualsevol ciutadà, amb independència dels seus ideals polítics». El comissari va afegir que moltes de les activitats del Tricentenari no són fetes directament per l’Ajuntament, sinó que són fruit del diàleg i de la participació de les entitats, de les associacions i de la «quantitat ingent de persones que a Barcelona fa coses interessants».

A continuació els assistents van dirigir les seves preguntes al comissari del Tricentenari, la majoria sobre el procés sobiranista i la hipotètica independència de Catalunya. En una de les respostes Soler va subratllar que, sigui quin sigui el resultat d’una possible consulta o d’unes eleccions plebiscitàries, el més important és, sobretot, «ser respectuosos amb la minoria que perdi, perquè Catalunya segueixi sent un país per a tothom passi el que passi».

Per tancar l’acte, el celler La Vinyeta va triar el seu vi Punt i Apart per a l’últim tast de la nit. Un vi més concentrat i complex, en el qual es percep la fruita madura, la fusta i les herbes aromàtiques. En paraules de Serra, un vi «per gaudir sense presses, amb bona companyia o amb un bon plat a taula».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-576

Mapa gegant «La Barcelona del Tricentenari als teus peus»

tancar
Cartografia gegant i interactiva per a la Barcelona del Tricentenari

El Tricentenari BCN ja compta amb el seu mapa gegant interactiu per on els ciutadans poden passejar i alhora informar-se sobre la història de la ciutat i les activitats d’aquest any commemoratiu. A través de la realitat augmentada, el mapa connecta la Barcelona del 1714 amb l’actual «ciutat del mòbil» dels nostres dies. 

L’acolorit mapa gegant «La Barcelona del Tricentenari als teus peus», traçat sobre un dels extrems del paviment del passeig de Lluís Companys, a tocar del Parc de la Ciutadella, està llest per ser trepitjat pel ciutadans que s’hi acostin i que, a més d’interessar-se per la història, vulguin conèixer quines són i on es faran les activitats que se celebraran al llarg de tot l’any del Tricentenari a la ciutat de Barcelona.

El plànol cartografia la Barcelona emmurallada de principis del segle XVIII i els seus llocs més emblemàtics, tant pel seu paper polític i social com, a partir del 1713, per la seva importància militar durant el setge. A més, permet comparar la Barcelona actual amb la de fa tres-cents anys, ja que superposa les dues trames urbanístiques en colors diferents, cosa que no s’havia fet mai abans en un projecte d’aquestes característiques.

Però el mapa, de 200 m², traspassa els límits físics de les dues dimensions des del moment en què enquadrem amb el nostre dispositiu mòbil el punt que ens interessa. A través de la realitat augmentada podrem accedir (a partir de l’1 d’octubre) a continguts d’interès sobre el lloc en qüestió i sobre totes les activitats programades durant el Tricentenari BCN, amb personatges animats, vídeos, imatges, etc. L’aplicació és compatible amb els sistemes iOS i Android instal·lats a la majoria de telèfons mòbils i tauletes.

«És una aposta de Barcelona, la ciutat del mòbil, tant per la tecnologia com per la història», va explicar el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, qui, juntament amb el comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, va presentar el mapa als mitjans. Per a aquells que no disposin del dispositiu adequat, els llocs d’interès estan identificats amb lletres i números que es corresponen amb els d’un plafó explicatiu ubicat al costat del plànol.

El mapa ha estat realitzat al llarg d’un any de feina per l’empresa de projectes artístics Reunió de Papaia a partir de documents cartogràfics de l’època i de la informació proporcionada per diversos jaciments arqueològics de la ciutat, entre ells el del Born Centre Cultural.

El seu emplaçament coincideix amb els voltants del desaparegut baluard de Santa Clara, on va tenir lloc un dels episodis més sagnants del setge del 1714 i prop d’on les tropes francocastellanes van obrir l’esvoranc principal a les muralles per on van assaltar definitivament la ciutat.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-575

Conferència de Carles Boix amb motiu de l’Onze de Setembre

tancar
Carles Boix: «el món ha canviat i cal aprofitar-ho»

Carles Boix, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton, va fer un repàs de la situació del sobiranisme català en el context polític internacional al llarg de la història. En arribar als nostres dies, Boix va concloure que l’actual marc polític i econòmic mundial ha convertit la sortida d’Espanya en el camí més racional per a Catalunya.

L’endemà d’un 11 de setembre històric en què una cadena humana travessava Catalunya per demanar-ne la independència, Carles Boix, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton, membre de l’American Academy of Arts and Sciences i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, pronunciava al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona la conferència «Dues cares de la mateixa moneda: el sistema internacional i la sobirania política de Catalunya, 1714-2014».

Davant la presència de l’alcalde Xavier Trias, els tinents d’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Barcelona i el públic que lliurement va poder assistir a l’acte, Boix va fer un recorregut per la història del sobiranisme a Catalunya en el context polític i econòmic espanyol, europeu i mundial. «Una classe magistral», com la qualificaria l’alcalde en acabar l’acte.

El conferenciant va començar constatant la fidelitat que Barcelona i el seu govern sempre han mantingut amb la causa catalana. Ho va fer amb un record de la proclama en defensa de les institucions i l’autogovern de Catalunya que el Consell de Cent va adreçar a Felip IV l’any 1640 i, en resposta a la qual, Quevedo, a la seva obreta No por el fuero, sino por el güevo, va qualificar aquest Consell de sàtrapes, i els catalans en general d’«aborto monstruoso de la política».

Durant la major part dels quaranta-cinc minuts que va durar la conferència, Carles Boix va analitzar les circumstàncies polítiques i econòmiques d’un món que durant segles ha fet impossible la sobirania de Catalunya, que, «entre la veu i la sortida» ‒les dues úniques respostes possibles davant una solució política injusta, segons Albert Hirschman, un dels grans intel·lectuals del segle XX‒, fins ara sempre ha optat per la primera, «l’única opció racional»

Però la pacificació final d’Europa a la segona meitat del segle XX i la globalització econòmica «han canviat el món i el marc de sempre i cal aprofitar-ho», va dir Boix. Davant d’una Catalunya esgotada d’intentar fer valer la seva veu a l’Estat espanyol, «la sortida, que abans era pura rauxa, s’ha convertit en el camí més racional», va afegir.

Per acabar, Carles Boix va afirmar que Barcelona és absolutament necessària per a Catalunya i, adreçant-se al polítics presents, va concloure: «la resta del país, i amb ells molts barcelonins i barcelonines, us espera i us demana que el lidereu cap endavant».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-567

Inauguració de l’any commemoratiu del Tricentenari i del BCC

tancar
Artur Mas: «Al 1714 les llibertats van caure, però no varen morir»

L’any commemoratiu del Tricentenari dels fets del 1714 i El Born Centre Cultural van ser inaugurats el passat dilluns 9 de setembre pel president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, amb l’estrena de l’espectacle teatral l’Auca del Born.

El Born Centre Cultural (BCC), que fins l’any 1971 havia estat el mercat central de Barcelona, torna a ser, des del vespre del 9 de setembre, un dels espais de referència a la ciutat. Una nombrosa representació de polítics, personalitats de la cultura i gent del món de la comunicació, entre membres destacats d’altres sectors, s’hi van reunir amb motiu de la inauguració de l’any commemoratiu del Tricentenari del 1714 i del mateix BCC.

El president de la Generalitat, davant les runes de l’antic barri de la Ribera que va fer enderrocar Felip V després de guanyar la Guerra de Successió, va dir que aquesta va ser una derrota amb la qual els catalans no es van conformar: «les llibertats van caure, però no varen morir; el seu esperit potser va quedar enterrat sota aquestes pedres, però avui l’anhel de llibertat està més viu que mai».

El president va afegir que «el segle XXI serà el segle en què Catalunya recuperarà la seva plena llibertat». Per assolir aquest objectiu, va assegurar que el Govern té un full de ruta «ben traçat, que seguirem i complirem»; però tan important com el full de ruta és «una via catalana, una manera pròpia de fer les coses amb democràcia, civisme, esperit pacífic i mobilització». Per acabar el seu discurs, Artur Mas va animar els catalans a perseverar «en aquesta via catalana» i en les mobilitzacions per mostrar-nos al món, «fins a aconseguir-ho».

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona va remarcar la importància del Tricentenari i del Born Centre Cultural, «un espai que ens enlaira i projecta al món com el que som i el que volem ser: la capital de Catalunya». Trias va destacar la importància del jaciment arqueològic i va posar l’equipament a disposició de les necessitats dels veïns del barri.

Després dels parlaments, els assistents van gaudir de l’estrena de l’Auca del Born, un espectacle teatral escrit i dirigit per Jordi Casanovas especialment per a l’ocasió i que té com a escenari el jaciment arqueològic del barri de la Ribera, on, situats a l’any 1714, els seus antics habitants tornen a cobrar vida.

Acabada la representació, les autoritats i la resta de convidats a l’acte van poder visitar les exposicions «Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714», que uneix l’èpica de les batalles i el dia a dia dels assetjats, i «La Barcelona del 1700. De les pedres a les persones», una exposició permanent en la qual s’exhibeixen els milers d’objectes trobats al jaciment i que han permès conèixer amb detall la vida quotidiana dels barcelonins del segle XVIII.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-566

Trobada amb els mitjans digitals a l’espai gastronòmic del BCC

tancar
Tricentenari, bloguers i patates Felip V amb extra de picant

Jordi Casanovas, autor i director de l’Auca del Born, i Toni Soler, comissari del Tricentenari per l’Ajuntament de Barcelona, es van reunir amb els mitjans digitals de la ciutat al Born Espai Gastronòmic per explicar-los tant les claus de l’obra com les d’aquest any commemoratiu.

El passat divendres 6 de setembre a la nit, al Born Centre Cultural, en acabar l’assaig general de l’Auca del Born, el seu autor i director, Jordi Casanovas, i el comissari del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler, es van reunir amb redactors de blogs i altres mitjans digitals de caire cultural com Time Out, TeatreBarcelona, Teatral.net, Dooplan, Curiosa Barcelona, Scanner FM, @notesdescena o @funkyover.

La trobada, de caire informal, es va celebrar al Born Espai Gastronòmic, situat a la Sala Castellví del mateix recinte, on la cervesera Moritz va oferir als assistents la degustació d’alguns dels plats de la seva carta, elaborada pel xef Jordi Vilà i inspirada en la cuina del 1700.

Una de les qüestions que durant la vetllada Casanovas va explicar als seus interlocutors va ser que, quan li van encarregar l’obra, de seguida va tenir clar que era dels ciutadans de l’antic barri de la Ribera, de qui havia de parlar, i que, a més, havia de fer-ho d’una manera senzilla i directa.

Per la seva banda, Toni Soler va remarcar la voluntat que tothom es pugui sumar a la celebració del Tricentenari; en aquest sentit, es vol evitar que una excessiva reivindicació política o un excés d’historicisme puguin fer que part de la població se’n senti exclosa.

L’escenari de la reunió, el Born Espai Gastronòmic, és una més de les ofertes culturals del BCC i la seva gestió ha estat concedida a través de concurs públic al fabricant de cerveses Moritz. En aquest espai s’analitzaran i recuperaran receptes del passat que també s’utilitzaran per crear nous plats.  

La carta es divideix en dues parts: la primera, anomenada Entre batalla i batalla, ofereix esmorzars, entrepans (com l’entrepà del botifler amb morcilla i escalivada) o aperitius com les Patates Felip V (patates braves del Born amb extra de picant opcional).

La segona part de la carta, titulada A la guerra!, consisteix en plats més elaborats i substanciosos, com per exemple la Bomba Berwick, que conté formatge stilton i bacon, o el Platillo d’en Villarroel, de sèpia amb mandonguilles.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-561

Es presenta l’Auca del Born

tancar
L’Auca del Born, el primer espectacle del Tricentenari BCN, mostra la vida dels barcelonins del 1714

L’Auca del Born, l’espectacle teatral escrit i dirigit per Jordi Casanovas, és la primera de les activitats programades per celebrar l’any commemoratiu del Tricentenari de 1714 i per presentar als ciutadans El Born Centre Cultural i el seu espectacular jaciment arqueològic.

El jaciment arqueològic de l’antic barri de la Ribera és el singular escenari on Jordi Casanovas situa els protagonistes de la seva història, la Marianna i en Joan, dos joves de la Barcelona del 1714, enamorats l’un de l’altre i de la ciutat, que ens mostren a través dels seus ulls com era la vida quotidiana dels ciutadans de fa tres-cents anys.

Estructurada com una auca, un gènere molt popular al segle XVIII, l’obra es compon de quaranta-vuit escenes breus que proposen un viatge temporal en el qual es reconstrueix el dia a dia als carrers de la que era una ciutat vital i oberta, amb una gran activitat comercial, però també, en paraules de Casanovas, «noctàmbula, cràpula i descarada».

La major part de l’obra mostra la vida dels veïns del barri de la Ribera abans que les tropes borbòniques assetgessin Barcelona, però, també, en una segona part més dolorosa, es representen els últims dies d’un setge que transforma els caràcters i les vides dels personatges, interpretats per gairebé una trentena d’actors.

Des del primer moment Jordi Casanovas va tenir clar que aquesta obra havia de parlar dels ciutadans que al 1714 vivien on ara hi ha el jaciment, en un espectacle que havia de ser «molt popular, clar i directe, amb una història íntima i nítida que no busqués les metàfores ni els dobles sentits».

L’Auca del Born es va concebre per ser representada exclusivament al jaciment arqueològic, un escenari que esdevé també protagonista i que permet «una escenografia poc habitual, en què es representen diferents escenes simultàniament i on és l’espectador qui tria en cada moment on dirigir la mirada», va explicar el dramaturg.

El comissari de la celebració del Tricentenari per Barcelona, Toni Soler, va afegir que «és lògic el protagonisme que aquest jaciment i El Born Centre Cultural tindran per al Tricentenari, perquè és un dels llocs dels fets i també una cicatriu de la Guerra de Successió i de les seves conseqüències».

Per documentar-se, l’autor ha comptat amb els reveladors resultats de les investigacions de l’historiador Albert Garcia Espuche, basades sobretot en els descobriments que s’han fet al jaciment arqueològic. «Un dels nostres objectius és que aquesta obra serveixi de primer tast perquè el públic s’interessi per la història i vagi més enllà en el seu coneixement», va explicar.

L’Auca del Born s’estrena el dilluns 9 de setembre per inaugurar l’any del Tricentenari del 1714 i El Born Centre Cultural, i es representarà del 12 al 28 de setembre. El preu de l’entrada és de dos euros i la recaptació es destinarà a dues entitats socials del barri de la Ribera: Solidaritat amb la gent gran i Esquitx.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-560

Xerrades Instint

tancar
Sánchez Piñol: «al 1714, va ser la voluntat popular la que va empènyer el Govern a defensar la ciutat»

Albert Sánchez Piñol i Toni Soler van tornar a exhibir la seva bona química davant el públic en una conversa sobre els fets del 1714 i els paral·lelismes existents amb el moment polític actual a Catalunya.

Sota el títol «1714-2014: els catalans sabem guanyar?» es va inaugurar el passat 2 de setembre la nova temporada del cicle de xerrades Instint al teatre Barts, al cor del Paral·lel barceloní. La protagonitzaven l’escriptor Albert Sánchez Piñol, autor de Victus o La pell freda, i Toni Soler, comissari per Barcelona de la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714.

De bon començament, a la presentació Soler ja va fer evident que, tot i la serietat del contingut, l’humor seria una de les claus de la vetllada: «Ja sabeu que aquest estiu en Rajoy ha llegit Victus... Jo crec que li ha agradat. Al cap i a la fi, al final guanyen els seus, és un final feliç», va dir el comissari, fent esclafir les riallades i l’ovació dels espectadors.

A continuació Sánchez Piñol va aparèixer a l’escenari davant d’un públic entregat que va poder gaudir del coneixement detallat que l’escriptor va adquirir sobre la Guerra de Successió durant el procés de documentació de Victus. Sobre la tecnologia «pirobalística» de l’època, l’autor va explicar que era tan rudimentària que sovint, «enmig de la batalla, els soldats es treien les casaques per espolsar-se les bales».

Un dels moments memorables de la sessió va tenir lloc quan set membres d’un batalló de la Coronela, armats i uniformats, van irrompre per sorpresa a la sala davant l’estupefacció dels espectadors, per mostrar com eren els uniformes i els guarniments dels ciutadans que defensaven aferrissadament Barcelona durant el setge de 1714. «Els uniformes eren de diferents coloraines per distingir els regiments, i els del règim borbònic eren blancs...», explicava Sánchez Piñol; «o sigui que els dolents anaven de blanc», el va interrompre Soler.

Més tard, la conversa entre els dos protagonistes va derivar cap a l’actualitat social i política a Catalunya. «Entre el 1714 i el 2014 hi ha una gran diferència: seria inimaginable que aquí, al segle XXI, l’exèrcit intervingués per oposar-se a la voluntat del poble», va afirmar Sánchez Piñol. Pel que fa a les similituds, l’escriptor va destacar que, tal com la multitudinària manifestació del passat onze de setembre «Catalunya, nou estat d’Europa» va fer canviar els objectius del Govern, al 1714 també «va ser la voluntat popular la que va empènyer el Govern a defensar la ciutat».

Sobre el futur, l’escriptor va defugir de fer profecies, però va dir que a l’Europa occidental del segle XXI un poble només necessita dues coses per aconseguir els seus objectius: «una majoria social i perseverança; i, a partir d’aquí, abans o després s’obriran escletxes». I va afegir: «No se’ns exigeix el mateix que als ciutadans del 1714, ni molt menys... Només hem de ficar la tieta Conxita al cotxe i cap a la Via, i ja està!», referint-se a la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana que organitza l’ANC per a la propera Diada de l’onze de setembre.

Per acabar, es va obrir el torn de preguntes i el públic va plantejar diverses qüestions a les quals Sánchez Piñol va contestar amb afirmacions com que «són els líders i dirigents polítics, els qui segueixen el que vol el poble, i no al revés», o que «Catalunya és una fàbrica de fer catalans».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-556

Assaig de l’Auca del Born al BCC

tancar
L’Auca del Born, a una setmana de l’estrena

L’Auca del Born, l’espectacle teatral escrit i dirigit per Jordi Casanovas que el proper 9 de setembre inaugurarà tant els actes del Tricentenari com el Born Centre Cultural, s’assaja des de fa dies al bell mig de les runes de l’antic barri de la Ribera, enderrocat per Felip V acabada la Guerra de Successió.

Després de gairebé tres-cents anys d’esperar a ser descoberts i desenterrats, els carrers de l’antic barri de la Ribera tornen a ser transitats per uns nous habitants. Cada tarda, una trentena d’actors, a més de la resta de professionals que formen part de l’equip artístic i tècnic que assagen l’Auca del Born, omplen de vida les runes del que va ser un dels barris més dinàmics de la Barcelona del 1700.

Actors com Roser Tapias, Bernat Quintana, Pep Ambròs, Guillem Motos, Júlia Truyol, Joan Sureda, Míriam Alamany, Pere Ventura o Marta Domingo, per citar-ne uns quants, ressusciten els barcelonins del segle XVIII per descobrir als ciutadans d’avui com vivien, quins eren els seus oficis, i el seu caràcter obert, amant de la vida i, alhora, defensor de la llibertat fins a les últimes conseqüències.

Sota la imponent coberta de l’antic mercat, Jordi Casanovas dirigeix els assajos en l’escenari immens i obert en què s’ha convertit el jaciment arqueològic, que, al mateix temps, també esdevé un dels principals protagonistes. Sota les seves indicacions, els actors se situen i es mouen amb precisió entre les runes de les cases i els carrers empedrats on es representaran les 48 escenes breus que componen aquest espectacle.

L’enlluernador vestuari d’època que porten alguns actors es barreja encara amb els texans, les bambes o les samarretes que duen uns altres, en uns assajos on el teatre conviu amb la feina d’electricistes, fusters, arqueòlegs i altres professionals que treballen per deixar-ho tot a punt per al gran dia: la inauguració el proper 9 de setembre de l’any commemoratiu del Tricentenari a Barcelona dels fets del 1714 i del Born Centre Cultural.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-549

Presentació del Born Centre Cultural

tancar
Barcelona torna al Born

Quaranta-dos anys després del seu tancament el 1971, l’antic mercat del Born de Barcelona tornarà a ser un dels epicentres de la vida a la ciutat gràcies al descobriment al seu subsòl de les restes de l’antic barri de Vilanova de Mar, enderrocat per Felip V en acabar la Guerra de Successió. Basat en el jaciment arqueològic i amb un extens programa d’activitats culturals i educatives, El Born Centre Cultural vol ser un espai de memòria viva on es reflexioni sobre el passat i el futur de la ciutat i del país.

El passat 25 de juliol, el mateix dia que es complia el tres-cents aniversari de l’inici del setge de Barcelona per part de les tropes borbòniques comandades pel duc de Pòpoli, es presentava El Born Centre Cultural i la restauració del penó de Santa Eulàlia, símbol de la resistència de la ciutat.

La presentació del centre, que s’inaugurarà el proper 9 de setembre coincidint amb l’inici de la celebració de l’any commemoratiu del Tricentenari del 1714, va anar a càrrec de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i el director del Born Centre Cultural, Quim Torra. Trias va destacar la voluntat de projecció internacional del centre alhora que posava a disposició dels veïns de Ciutat Vella i de tot Barcelona els espais amb què compta el nou equipament. «El Born serà un d’aquells edificis de referència que tothom que vingui a Barcelona voldrà veure», va afegir l’alcalde.

Amb una superfície de 8.000 metres quadrats, el del Born és el jaciment arqueològic urbà més gran d’Europa, i la seva coberta, de l’arquitecte Josep Fontserè, el fa inigualable. Però és la recerca, liderada per l’historiador Albert Garcia Espuche, el que el fa encara més excepcional. Gràcies a la documentació notarial que es conserva i amb la qual s’han completat les dades arqueològiques, s’ha pogut conèixer detalladament com eren els interiors de les cases, els noms de les famílies que hi vivien i el dia a dia de l’activitat quotidiana dels ciutadans de la Barcelona del segle XVIII.

A més del jaciment arqueològic i de l’exposició permanent «Barcelona 1700. De les pedres a les persones», El Born Centre Cultural ha programat un seguit d’activitats culturals que, amb el nom de Roda el món i torna al Born, inclouran concerts, dansa, teatre, conferències, titelles, recitals, etc., amb especial predilecció per la innovació i l’experimentació. Per a Jaume Ciurana, aquest espai «serà un nou punt de debat cultural que, sumat a l’adequació de l’entorn, permetrà compensar els ciutadans de Barcelona per l’esforç que hi han dedicat».

Als carrers descoberts del nou jaciment, que formaven part de l’antic barri de la Vilanova de Mar, van tenir lloc alguns del fets èpics dels últims dies del setge que es reflectiran a l’exposició temporal «Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714». Per a Quim Torra, director del Born Centre Cultural, el vessant educatiu del centre és una de les seves raons de ser «per formar ciutadans crítics i lliures», en un espai on podran «veure, viure i trepitjar la història».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-548

Presentació del Programa del Tricentenari BCN

tancar
Creativitat, diàleg i diversitat per viure lliures

Per commemorar el Tricentenari dels fets del 1714, la ciutat de Barcelona ha preparat un extens programa cultural que durant tot un any i sota el lema «Viure Lliure» vol acostar als ciutadans la Barcelona del 1700 i, al mateix temps, expressar davant del món els valors i la creativitat de la Barcelona d’avui per poder-los projectar cap al futur.

El actes previstos van ser presentats als mitjans de comunicació el passat 2 de juliol a la terrassa de l’edifici Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona, un mirador privilegiat des d’on es poden contemplar els escenaris principals del setge i la caiguda de Barcelona sota les tropes francocastellanes que, fa gairebé tres-cents anys, van posar fi a la Guerra de Successió i a les llibertats catalanes.

El comissari de la commemoració per l’Ajuntament de Barcelona, Toni Soler, acompanyat de l’alcalde Xavier Trias, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i el comissari del Tricentenari per la Generalitat de Catalunya, Miquel Calçada, va explicar les línies mestres d’una commemoració que vol evitar els riscos d’una «interferència excessiva de la reivindicació política o d’un excés d’historicisme que dificulti tot el que volem expressar». Per combatre aquests riscos, Soler va explicar que el Programa, en què es combinaran actes acadèmics i activitats populars, «busca objectius comuns i l’empatia amb els ciutadans d’avui a través de referents àmpliament compartits basats en la tenacitat, la diversitat i la creativitat».

Descobrir la Barcelona del segle XVIII i els anhels dels seus habitants és un d’aquests objectius que s’enfilarà de bon començament. El primer acte de l’any commemoratiu tindrà lloc el proper 9 de setembre a El Born Centre Cultural, on, coincidint amb la seva inauguració, es representarà l’Auca del Born, un espectacle teatral en homenatge als ciutadans del barri de la Ribera escrit i dirigit per Jordi Casanovas.

En el camp de la literatura, i inspirada per l’èxit d’altres esdeveniments literaris de la ciutat com BCN Negra, s’organitzarà la primera trobada Barcelona Novel·la Històrica, comissariada pel periodista i escriptor Enric Calpena, que, tenint en compte l’auge d’aquest gènere, s’espera que sobrevisqui més enllà d’aquest any commemoratiu.

L’expressió de la creativitat de la Barcelona d’avui, un dels eixos de la commemoració, es fon amb el diàleg amb el passat i l’ideal de llibertat en moltes altres activitats de diverses disciplines: el concert de Jordi Savall De la Guerra dels Segadors a la pau d’Aquisgrà; l’espectacle gastronòmic Ferràn Adrià i la cuina de la Barcelona del 1700, en el qual també participaran Joan Roca i Carme Ruscalleda; l’exposició del reconegut artista xinès i referent en les arts visuals Ai Weiwei; el circuit d’arquitectura efímera al carrer BCN Re.set, una reflexió de l’arquitecta Benedetta Tagliabue i el director d’escena Àlex Ollé sobre la identitat, la llibertat o la democràcia; la Trobada mundial d’Ombudsmen i Comissionats Lingüístics, en què Defensors del Poble d’arreu del món debatran sobre els drets lingüístics als estats plurilingües, o l’espectacle M.U.R.S. 1714-2014, que suposarà el retrobament de tots els directors de La Fura dels Baus en una representació de gran format que vol fer viure l’experiència del setge de Barcelona amb ulls contemporanis.

Són més de 80 activitats en un programa que es deixa obert a la incorporació de noves propostes, i que també inclou una sèrie d’exposicions que descobriran als barcelonins la vida de la ciutat al 1700. Les més destacades són La Barcelona del 1700. De les pedres a les persones, una mostra permanent a partir dels milers d’objectes trobats al jaciment del Born, i Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, una exposició, en aquest cas temporal, que unirà l’èpica de les batalles i les gestes heroiques amb la vida quotidiana dels assetjats.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-545

Presentació del Programa Educatiu del Tricentenari BCN

tancar
Transmetre als joves un coneixement crític de la història

La commemoració del Tricentenari dels fets del 1714 i la propera inauguració del Born Centre Cultural són una oportunitat única per tenir accés a un millor coneixement dels últims descobriments sobre la història de Barcelona. Perquè els alumnes de primària i secundària de la nostra ciutat aprofitin aquesta oportunitat s’ha elaborat un projecte pedagògic lligat a aquests esdeveniments.

El Programa Educatiu de la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714 a Barcelona i el del Born Centre Cultural es van donar a conèixer davant de representants de les escoles de la ciutat el passat 15 de maig, a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona. L’acte va anar a càrrec de Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Toni Soler, comissari del Tricentenari BCN, Mariona Romaguera, responsable de l’elaboració del Programa Educatiu, i Quim Torra, director del Born Centre Cultural.

El Programa Educatiu, que en paraules de la seva responsable, Mariona Romaguera, serà «obert i plural», té com a objectiu que els alumnes de primària i secundària gaudeixin de l’aprenentatge de la història de Barcelona i prenguin un rol actiu per convertir-se en protagonistes dels projectes que s’han preparat. Per aconseguir-ho, el Programa Educatiu del Tricentenari BCN promou que els alumnes treballin en equip i facin un ús participatiu de les TIC, a les quals s’ha donat una especial rellevància com a eines pedagògiques.

Per als alumnes de primària s’incidirà, sobretot, en la vida quotidiana de la Barcelona del 1700, tant dels ciutadans anònims com dels més coneguts. En algunes activitats se’ls demanarà fins i tot que es posin a la pell dels barcelonins de l’època «i desenvolupin un rol per esdevenir corders de viola o taverners, als quals hauran de donar vida», va explicar Romaguera.

Entre altres activitats, als alumnes de secundària se’ls proposarà que facin d’arqueòlegs o de guies de Barcelona, com si estiguessin duent a terme una tasca professional de veritat, en la qual utilitzaran com a eina el seu propi telèfon mòbil per seguir itineraris i descobrir continguts a través de la realitat augmentada i els codis QR.

A partir d’una plataforma e-learning en què es recull tota mena de documentació i recursos digitals, els professors podran personalitzar el Programa segons les matèries que es vulguin prioritzar, el nivell educatiu o les preferències de cada centre. La flexibilitat de la plataforma permetrà que sigui avaluada i modificada en funció d’aquestes necessitats.

Pel que fa al Born Centre Cultural, una parada freqüent per a les activitats del Programa Educatiu, esdevindrà un espai de memòria viva on cada dia se celebraran diverses activitats educatives i tallers didàctics, a més dels continguts del Born 2.0, la porta digital d’entrada al recinte, que serà accessible des de diversos dispositius personals. Per a Quim Torra, director del centre, aquest Programa Educatiu servirà «per fomentar entre els joves el coneixement crític de la història».

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-303

Presentació de l’any commemoratiu del Tricentenari dels fets del 1714

tancar
Una commemoració per conèixer el passat i projectar el futur

Calia fer aquesta celebració «com un acte de justícia i de dignitat nacional». Amb aquestes paraules, pronunciades al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el president Mas es dirigia als ciutadans per presentar la commemoració dels tres-cents anys del setge i la caiguda de Barcelona sota les tropes de Felip V, que van suposar la pèrdua de les institucions i les llibertats catalanes. Els actes començaran el 9 de setembre d’enguany amb la inauguració del Born Centre Cultural.

En el mateix Saló de Sant Jordi on el juliol de 1713 la Junta de Braços va decidir continuar la resistència davant les tropes borbòniques, el passat 27 d’abril es presentava davant la ciutadania la commemoració del Tricentenari del 1714 que organitzen conjuntament la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. A l’acte, presidit per Artur Mas, hi van participar l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i els comissaris de la celebració per part de l’Ajuntament, Toni Soler, i de la Generalitat, Miquel Calçada.

Amb el logotip del Tricentenari, que, inspirat en el penó de Santa Eulàlia, símbol de la resistència de Barcelona, es projectava com a teló de fons, el president de la Generalitat va tenir un record per aquells que en els últims tres segles ho van donar tot en defensa de les llibertats, i pels quals «commemorar el 1714 és un acte de justícia». Però també, afegí Mas, «és un acte de dignitat nacional, perquè amb aquesta commemoració volem deixar clar que Catalunya és un subjecte polític, i un subjecte polític tria la seva llengua i recapta els seus impostos».

A continuació, Artur Mas va dir que la commemoració vol «subratllar la voluntat de construir un futur col·lectiu al servei d’un poble d’orígens i sensibilitats diferents que, en els moments clau, sap anar unit». Mas es demanava si el sentit i sentiment de país que, a pesar de les adversitats, han mantingut el catalans durant els últims segles «es correspondrà en el futur amb un sentit polític que es tradueixi en un sentit d’Estat».

El president de la Generalitat va destacar que en aquesta commemoració «no anirem en contra de ningú, no n’hi ha necessitat, tenim prou elements positius per anar només a favor nostre». Per acabar el seu discurs, va proposar: «si la història l’escriuen els vencedors, convertim-nos en vencedors amb les nostres millors cartes: la democràcia, l’esperit pacífic, la unió d’un poble i l’anhel de llibertat».

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va situar la commemoració del Tricentenari del 1714 dins de la normalitat democràtica: «Seria difícil de comprendre que qualsevol ciutat o nació europea no commemorés uns fets que són cabdals per a la seva història.» Trias va dir que la commemoració del Tricentenari «té la voluntat d’explicar d’on venim per tots plegats impulsar la ciutat i el país cap al futur». L’alcalde va fer una crida a tots els ciutadans perquè s’hi sentin implicats i participin en una commemoració que donarà veu a la pluralitat del país i que començarà el proper 9 de setembre amb la inauguració del Born Centre Cultural.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, es va referir al paper central del Parlament de Catalunya en el camí de futur dels catalans i catalanes i del seu dret a decidir lliurement i democràticament. «No volem que ens deixin ser, sinó que volem ser», va dir la presidenta.

Toni Soler, comissari de la commemoració per l’Ajuntament de Barcelona, va posar en relleu «l’oportunitat immillorable per mostrar aquí i al món sencer la potència creativa de la ciutat a través dels actes que s’han programat», i va convidar tots els ciutadans «a fer-ne ús i abús». Al seu torn, el comissari per part de la Generalitat, Miquel Calçada, va defensar una commemoració «desacomplexada, sense apriorismes i en la qual és imprescindible una transversalitat en què, a més de les institucions, participin totes les persones i col·lectius».

Els alcaldes de Moià, Dionís Guiteras, de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i de Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch, també van intervenir en la presentació del Tricentenari en nom de la resta de municipis de Catalunya que hi tindran una participació destacada.

El assistents a l’esdeveniment, conduït per l’actriu Sílvia Bel, van poder gaudir en viu de la música que s’escoltava al 1714 a la cort de Carles III, gràcies a la interpretació de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí i de la soprano Maria Hinojosa, sota la direcció de Dani Espasa. Per concloure l’acte, el Cor de Cantaires de l’Orfeó Català va interpretar el Cant dels Segadors acompanyat pel públic present a la sala.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-278

Presentació del Tricentenari a possibles patrocinadors

tancar
A la recerca de mecenes per a un esdeveniment universal

El sector econòmic i empresarial de la ciutat de Barcelona no podia quedar al marge d’una commemoració oberta a la col·laboració de tota la ciutadania i en la qual participen els personatges del nostre país més reconeguts arreu del món en l’àmbit de l’arquitectura, de la gastronomia, de les arts escèniques i plàstiques o de la literatura. Per aquest motiu, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i el comissari del Tricentenari del 1714 a Barcelona, Toni Soler, van explicar els eixos principals de la celebració als empresaris de la nostra ciutat i els van convidar a sumar-s’hi.

L’acte va tenir lloc el passat 24 d’abril en un hotel situat davant del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Per trencar el gel, els representants de les empreses convidades, entre les quals hi havia Agbar, Abertis, Banc de Sabadell, Cepsa, Vueling, Cobega, Damm, La Caixa o el diari ARA, per citar-ne algunes, van ser rebuts amb un còctel a la terrassa del mateix hotel. Un emplaçament que oferia als assistents unes vistes privilegiades de la Barcelona present i, amb un esforç d’imaginació i l’ajuda dels amfitrions, també de la Barcelona passada.

Perquè si el còctel s’hagués celebrat uns tres-cents anys enrere, en lloc de contemplar les frondoses copes dels plàtans i els til·lers que cobreixen el Parc de la Ciutadella, els convidats haurien estat testimonis, amb el vermut a la mà, de com les tropes borbòniques assetjaven i conquerien Barcelona i, uns anys més tard, de com s’aixecava la imponent ciutadella que dóna nom al parc i que esdevindria símbol de l’opressió dels barcelonins fins que va ser enderrocada completament l’any 1878.

Però tornant al present, en lloc de torres, muralles, baluards i altres edificacions militars per les quals es mesurava la fortalesa d’un poble —o la seva debilitat—, el que albiraven a l’horitzó els assistents a l’acte era la Torre Agbar, l’Hotel Arts, la Torre Mapfre o l’edifici Gas Natural, gratacels de grans empreses que dibuixen el perfil de la Barcelona d’avui i que s’han convertit en els símbols moderns de la prosperitat i el dinamisme de la ciutat.

Com a part activa d’aquest dinamisme, les empreses assistents van ser convidades pel tinent d’alcalde Jaume Ciurana a participar en la commemoració del Tricentenari i, si ho desitjaven, a fer les seves propostes «per enriquir un programa obert a totes les iniciatives». Ciurana va fer notar als assistents les possibilitats que per a les seves empreses pot oferir el gran impacte social que tindrà l’any temàtic del 1714. Una commemoració que l’Ajuntament de Barcelona vol que sobretot sigui «oberta a la participació de tothom, al marge de les ideologies o de qualsevol conjuntura política».

Al seu torn, el comissari del Tricentenari del 1714 a Barcelona, el periodista Toni Soler, va dir que els actes pensats per a la commemoració seran un mitjà i «una oportunitat per expressar i mostrar al món el potencial creatiu de la ciutat i dels seus habitants», alhora que contribuiran «a reflexionar sobre el futur que ens espera a Catalunya i, en aquesta època de convulsions internes, també a Europa». Per fugir del risc de caure en el sectarisme, Soler va subratllar els esforços dels organitzadors per «buscar l’empatia dels ciutadans d’avui i la recerca d’uns referents que puguin ser àmpliament compartits».

Per finalitzar l’acte, els convidats van gaudir d’una visita guiada al jaciment arqueològic del Born Centre Cultural de la mà del seu director, Quim Torra, qui per un moment va encomanar als assistents la il·lusió de veure amb els seus propis ulls com el general Villarroel, esperonant el seu cavall sobre l’empedrat del jaciment, carregava per última vegada contra les tropes borbòniques.



Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-277

Pregó de la Lectura. Sant Jordi 2013

tancar
Sánchez Piñol: «l’onze de setembre és la tragèdia literària perfecta»

Albert Sánchez Piñol, l’autor de Victus i La pell freda, qui va confessar durant el Pregó de la Lectura que «als vuit anys llegia Mortadelo i Filemón, i no Tolstoi com diuen altres», va comptar amb la complicitat del periodista Toni Soler per fugir de la solemnitat i de la reverència a l’hora de parlar del paper de la literatura, de la resistència dels barcelonins al setge del 1714 i de la diada de Sant Jordi.

El passat 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, se celebrava al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el Pregó de la Lectura, enguany a càrrec de l’antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol, que va conversar sobre els valors de la literatura i el setge de Barcelona amb Toni Soler, periodista i comissari de la commemoració a Barcelona del Tricentenari del 1714.

L’autor de Victus, la novel·la que narra la Guerra de Successió i el setge i caiguda de Barcelona sota les tropes de Felip V el setembre de 1714, va explicar que en aquella època no existia el debat entre nacionalisme i societat que hi ha avui dia, perquè «el fet nacional era el fet social, i la derrota suposava la desaparició d’unes institucions i llibertats molt apreciades també per les classes populars». Això explica «la capacitat de patiment, resistència i la flema dels catalans de fa tres-cents anys» que Sánchez Piñol va descobrir en el procés de creació de Victus. Per l’autor, gràcies a l’heroïcitat d’aquells ciutadans «l’onze de setembre és la tragèdia literària perfecta».

Pel que fa a la utilitat de la literatura, Sánchez Piñol, després de preguntar-se amb ironia sobre els motius que ens porten a ensenyar als nostres fills les històries sovint truculentes dels clàssics de la literatura universal, va concloure que la raó és que «la literatura no és que ens faci millors persones, sinó que ens fa persones». L’escriptor també va defensar la literatura popular de qualitat i el paper divulgatiu de la novel·la històrica i, referint-se a les traduccions de Victus a nou idiomes, es demanava: «com, si no a través de la literatura, podrien conèixer russos i coreans la nostra història?», i afegia: «i no és que no la coneguin a Rússia o a Corea, és que no la coneixen ni al Guinardó...».

Per concloure l’acte, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va destacar el dinamisme de la Barcelona del mil set-cents i va afirmar que la Guerra de Successió «ens va marcar com a poble», però «tres-cents anys després, els catalans continuem tenint una manera de ser pròpia». L’alcalde va subratllar la magnífica oportunitat de conèixer la nostra història que suposaran els actes de commemoració del Tricentenari del 1714 que, a partir del proper onze de setembre, se celebraran durant tot un any.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/croniques-i-fototeca#node-112

Pàgines