Notícies
Barcelona Cultura
Notícies

Memòria Tricentenari BCN

tancar

memoriatricentenaribcn.bcn.cat

Reviu els millors moments de la commemoració a la nostra ciutat.
La crònica gràfica d’un any dedicat a Barcelona i a la seva Història, a l’esperit crític
dels seus habitants i, alhora, a la seva capacitat per al Diàleg, al seu talent per a la Creació
i a la seva devoció per la Festa.
Quatre pilars sobre els quals recolza la memòria visual i interactiva del Tricentenari BCN,
amb més de 1.200 imatges, 55 vídeos, 140 cròniques i molts altres recursos per aprofundir
encara més en l’esperit de la commemoració.
A l’interactiu també trobareu xifres i balanços, els detalls de la campanya de comunicació
i la suma de totes les entitats col·laboradores que han fet possible un any per reviure i recordar.

Entra i fes memòria del Tricentenari BCN!

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-904

Visions teatrals de la Guerra de Successió

tancar
El Museu de les Arts Escèniques elabora una guia de drames ambientats en el 1714

El MAE–Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre ha realitzat un treball de recerca per donar a conèixer les obres del seu fons ambientades en el context dels fets del 1714, així com els documents relacionats amb les seves escenificacions.

Estructurada cronològicament, aquesta guia temàtica treu a la llum algunes joies ocultes del teatre històric català. Sense anar més lluny, la primera obra que hi trobem és El Sitio de Barcelona y fuga del duque de Anjou, de Josep Ribes, un drama sobre les peripècies del primer setge borbònic a la ciutat que es va estrenar el 1706 —el mateix any dels fets— al Teatre de la Santa Creu. Del conjunt destaquen, també, els documents bibliogràfics inèdits del manuscrit original de Sota Terra, de Serafí Pitarra (1882), el manuscrit original d’Els miquelets d’Olesa, d’Apel·les Mestres (1910), o el material del fons del Teatre de l’Escorpí donat per Guillem-Jordi Graells relatiu a Onze de Setembre (1977), obra de la qual va ser-ne l’autor. Les entrades més recents de la guia són obres estrenades amb motiu del Tricentenari BCN, com ara 1714. Crònica d’un setge, de Macià G. Olivella, Casanova en directe, de Marc Artigau, o M.U.R.S., de La Fura dels Baus.

De cada obra s’han digitalitzat els documents inèdits o la seva primera edició, si es troba en domini públic. De la resta es mostren la coberta o portada i les primeres pàgines de l’edició més antiga dels fons del MAE, amb la fitxa dels personatges, les escenificacions i altres documents d’arxiu (programes de mà, cartells, figurins i fotografies).

La guia temàtica és la contribució del MAE a la commemoració del 300 aniversari dels fets del 1714.

www.cdmae.cat/ca/tricentenari-presentacio

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-891

La meteorologia del setge de Barcelona

tancar
Meteocat ens descobreix el temps del 1714

Tot i que, fa tres-cents anys, Catalunya no disposava d’aparells meteorològics per mesurar la pressió atmosfèrica o la temperatura, i que l’ús de baròmetres, pluviòmetres i termòmetres a principis del segle XVIII era molt escàs, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha realitzat un estudi que ens proporciona una aproximació fiable del context meteorològic del setge de Barcelona de 1713-1714.

La combinació de diferents indicadors proxi o indirectes —com ara les anelles de creixement dels arbres— ha permès als científics del segle XXI reconstruir les principals variables meteorològiques d’Europa en el passat, quan encara no existien veritables dades instrumentals; ara, l’anàlisi de les fonts que recullen aquesta informació ha fet possible el pronòstic del temps a la Barcelona assetjada.

Una clara anomalia freda a gran part del continent europeu, durant l’estiu del 1713, fa pensar que a l’inici del setge (25 de juliol) Barcelona va registrar una temperatura mitjana suau, no gaire elevada. Una tardor inusualment freda arreu d’Europa va donar pas a un hivern més fred de l’habitual al sud del continent i, per tant, també a Catalunya, un factor que, en l’opinió dels analistes, devia complicar la resistència a la ciutat.

Les condicions no van millorar en arribar la primavera, amb temperatures encara baixes, mentre que l’estiu del 1714 el clima va fer un gir radical: l’estació va ser especialment calorosa, fet que va agreujar la situació dels resistents després de molts mesos de lluita rere les muralles.

Pel que fa a les precipitacions, van ser abundants a Catalunya durant la primera meitat del setge. Segons l’SMC, aquest règim més plujós va comportar que els pous i els diferents dipòsits pluvials de Barcelona tinguessin força aigua, fet molt important per poder resistir un setge. La pluja, a més, hauria jugat a favor de la defensa de la ciutat, en fer més complicades les tasques de l’exèrcit ocupant, dificultant-li l’obertura i el manteniment de les trinxeres amb què volia accedir a la plaça assetjada.

Malauradament, la situació va fer un tomb a la primavera del 1714: la sequera va fer acte de presència al país i no el va abandonar en tot l’estiu. Si a això s’afegeix el temps càlid d’aquell estiu, és fàcil suposar l’empitjorament en les condicions sanitàries dels ciutadans al final del setge. Després de la desfeta, la tardor del 1714 va tornar a recuperar la normalitat de les precipitacions...

Aquest estudi climàtic és la contribució de l’SMC a la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714; un treball que ens dóna noves claus per valorar fins a quin punt la determinació i el coratge dels ciutadans de Barcelona van ultrapassar tots els obstacles que van perjudicar la llarga resistència de la ciutat.

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-889

Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)

meteo.cat

bloc.meteo.cat

El Tricentenari BCN participa a la Diada 2014

tancar
Portes obertes a les nostres exposicions

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya tindrà enguany una dimensió excepcional, amb concerts, homenatges, recreacions històriques i altres activitats artístiques i culturals que commemoraran els 300 anys dels fets del 1714. In memoriam, projecció animada de la senyera a la façana del Palau de la Generalitat, inaugurarà el dia 5 un programa en què també participa el Tricentenari BCN: «El món del 1714» i «Monestirs urbans en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona. 1691-1728» (MUHBA-Museu d’Història de Barcelona), «Una mirada al 1700. A partir dels gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut» i «Rafael Casanova. La popularització d’una escultura monumental» (Museu Frederic Marès), «La Barcelona de 1700. De les pedres a les persones» i «Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714» (El Born Centre Cultural) i «A propòsit de l’11 de setembre» (Arxiu Fotogràfic de Barcelona) són les exposicions del Tricentenari BCN que podran visitar-se de franc l’11 de setembre —al Born Centre Cultural hi haurà portes obertes, a més, els dies 6, 7, 9 i 10 de setembre—. Serà, per tant, una oportunitat per viure la Diada des d’una perspectiva històrica, resseguint els fets que van convertir la derrota del 1714 en la festa nacional dels catalans.

D’altra banda, l’agenda d’actes de la Nit Blanca (10 de setembre), que omplirà el barri de la Ribera, el Born i la Ciutadella de propostes culturals gratuïtes, comptarà amb artistes tan destacats com el titellaire Jordi Bertran (plaça de Joan Capri, 21 h), el grup Quartic String Quartet (Palau Requesens, 21 h), la coreògrafa i ballarina Mar Gómez (plaça de Sant Agustí Vell, 21 h) o la pianista Clara Peya (El Born Centre Cultural). L’ofrena floral del president de la Generalitat al Fossar de les Moreres (de 20 a 20.15 h) marcarà l’inici de la nit commemorativa, i la cercavila musical de l’Orquestra Trama, al barri de la Ribera (de 21 a 24 h), hi posarà el punt final. Pel que fa a l’11 de setembre, i coincidint amb l’hora en què Rafael Casanova, conseller en cap el 1714, va caure ferit, a la plaça Comercial 300 violoncel·listes interpretaran el concert Érem. Som. Serem (8 h).

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-879

Quan: 11 de setembre (portes obertes a les exposicions del Tricentenari BCN). Entrada lliure.

On: MUHBA-Museu d’Història de Barcelona, de 10 a 19 h. Museu Frederic Marès, d’11 a 20 h. Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de 10 a 19 h. El Born Centre Cultural, de 10 a 22 h (dies 6 i 10, de 10 a 24 h; dies 7 i 9, de 10 a 20 h).

bcn.cat/tricentenari

El somni d’un gegant

tancar
El Tricentenari BCN s’acomiada amb el Piromusical de la Mercè

El Tricentenari BCN arribarà a la fi el 24 de setembre, dia de la Mercè. Per aquest motiu, la commemoració farà coincidir el seu acte de cloenda amb el de la Festa Major de Barcelona, el Piromusical que cada any omple de música, foc i color la Font Màgica de Montjuïc.

Enguany, el Piromusical serà més espectacular que mai: projeccions, elements escènics i una banda sonora composta expressament per a l’ocasió –obra de Xavi Lloses– convertiran la clausura del Tricentenari BCN en una gala sensacional, comparable a les que posen el punt final al grans esdeveniments esportius i culturals.

Lluís Danés, director cinematogràfic i teatral, signa la posada en escena de l’espectacle, titulat El somni d’un gegant perquè recorrerà els últims tres-cents anys de la història de Catalunya a través dels somnis d’artistes catalans de renom internacional. Antoni Gaudí, Pau Casals, Salvador Dalí i Joan Miró són alguns d’aquests genis somiadors, protagonistes d’una proposta que en la seva recta final retrà homenatge a la llengua catalana i als poetes i escriptors, d’Ausiàs Marc a Miquel Martí i Pol, que l’han enriquit amb la seva obra.

Paraules, música, imatges, llum i castells de foc –dissenyats per Pirotècnia Igual– interaccionaran en un espai carregat de simbolisme –les quatre columnes de Puig i Cadafalch– i aconseguiran fer-nos somiar juntament amb els gegants que, els darrers tres segles, han projectat Catalunya al món. No hi ha millor manera d’acomiadar el Tricentenari BCN que una celebració festiva a la qual tots estem convidats..

Textos Piromusical Mercè 2014. El somni d’un gegant. Cloenda Tricentenari BCN

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-880

Quan: 24 de setembre, 22 h.

On: Av. de Maria Cristina.
merce.bcn.cat/

El 1714 vist des del 2014

tancar
Una conferència de Joan Rigol

El 8 de setembre, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona acollirà la conferència El 1714 des del 2014, que el polític i humanista Joan Rigol i Roig pronunciarà amb motiu dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Rigol, doctor en Filosofia i Teologia, va ser president d’Unió Democràtica de Catalunya (1987-2000), conseller de Treball (1980-1984) i de Cultura (1984-1985) i president del Parlament (1999-2003), entre altres càrrecs. President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Rigol és una de les veus més respectades de l’actual debat polític i social català; la seva conferència abordarà els fets del 1714 des de la perspectiva d’un home que ha viscut en primera persona el desenvolupament institucional de Catalunya dels darrers 35 anys.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-876

Quan: 8 de setembre, 18.30 h. Entrada lliure. Aforament limitat.

On: Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona.
Plaça de Sant Jaume, 1.

Aquest setembre vencem la història!

tancar
Un programa per a tots els públics

Entrem ja en la recta final del Tricentenari BCN, però l’agenda d’activitats culturals continua omplint-se amb noves propostes. Sense anar més lluny, el Born Centre Cultural, espai central de la commemoració, ha preparat per a aquest mes Aquest setembre vencem la història!, un extens programa d’actes que inclou instal·lacions, activitats familiars i artístiques i presentacions de llibres, i que culminarà amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya.

Els dies previs a la Diada, de fet, uns misteriosos artesans s’endinsaran al jaciment del Born per teixir les façanes dels edificis que un dia van formar part de la ciutat emmurallada. Aquest és el punt de partida d’Els fils de la història (del 2 al 28 de setembre), instal·lació que farà reviure les cases i les veus de la Barcelona del 1700.

El dia 3 (19 h), F. Xavier Hernàndez Cardona, Josep R. Casals i Guillem H. Pongiluppi seran al recinte per presentar Born 1714. Memòria de Barcelona, una obra il·lustrada que mostra l’evolució històrica del Born, i l’endemà (4 de setembre, 19 h), la popular il·lustradora Pilarín Bayés hi presentarà Una Diada al Born, la nova aventura de dos nens, en Pau i la Laia, que esbrinaran d’una manera ben curiosa per què celebrem la Diada i d’on prové aquesta festa.

El Planetari Digital (dia 6, de 12 a 14 h) permetrà a grans i petits explorar els descobriments astronòmics més importants del segle XVIII. El programa familiar continuarà el diumenge 7 de setembre amb La Diada imaginària, un espectacle teatral que improvisarà una Diada feta a la mida dels més menuts (12 h).

El mateix dia, de 10 a 20 h, la instal·lació interactiva Escrivents 2.0 ens donarà l’oportunitat d’escriure les nostres reflexions al voltant del 1714, que compartirem al twitter d’@escrivents. I això no és tot: per arrodonir el calendari d’activitats del dia 7, la jornada es clourà amb Testament 1714, un recital de veu i cançons interpretat per Sílvia Bel i Llúcia Vives. L’espectacle comptarà amb la dramatúrgia d’Albert Sánchez Piñol, la música de Carles Beltran i l’acompanyament instrumental del grup ÈTNICAT (19 h).

El 10 de setembre (21.45 h), una altra intervenció artística, Foc i música, ens convidarà a viure una experiència única dins de l’antic mercat del Born. Centenars d’espelmes il·luminaran amb les seves flames els carrers del jaciment, embolcallat per la música al piano de peces dels últims tres-cents anys. Una proposta màgica i sensorial.

Per acabar, Aquest setembre vencem la història! celebrarà l’11 de setembre tot reconstruint part de la ciutat derrotada fa exactament tres-cents anys. El Born Centre Cultural obrirà les portes aquest dia de 10 a 22 h, i permetrà l’accés de franc a les seves exposicions. La Diada al Born CC es convertirà, així, i amb tot mereixement, en una de les celebracions més significatives de la festa nacional del 2014.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-877

Quan: Del 2 al 28 de setembre. De dimarts a diumenge, de 10 a 20 h.
Dies 5, 6 i 10 de setembre, de 10 a 24 h. 11 de setembre, de 10 a 22 h. Entrada lliure (accés gratuït a les exposicions els dies 6, 7, 9, 10, 11 i 24 de setembre).

On: El Born Centre Cultural
Pl. Comercial, 12
93 256 68 51
elborncentrecultural.cat

El 1714 en format videodansa

tancar
Una mirada creativa al passat

La pianista Clara Bes, el realitzador de vídeo Ignasi Castañé i la coreògrafa i ballarina Laia Santanach, fundadors de la productora audiovisual Cligbcn Produccions, són els artífexs de 1714, un projecte de videodansa en format documental que interrelaciona música, imatge i moviment per recordar els fets del 1714.

1714 proposa un recorregut per vuit escenaris significatius de la Guerra de Successió i explica, a través d’aquestes tres disciplines artístiques, els esdeveniments que hi van tenir lloc. El documental inclou un novè episodi, un curt de videodansa que convida a reflexionar sobre la guerra i la lluita per la llibertat.

Les nou peces que componen 1714 donen forma a un relat visual i pluridisciplinari dels successos que van marcar el setge de Barcelona, establint-hi un pont entre el passat i el present. A l’estrena, a més, la projecció anirà precedida de la interpretació en directe d’una versió reduïda de la banda sonora a càrrec dels seus compositors, Clara Bes i Santi Carcasona.

El documental 1714 compta amb la direcció d’Ignasi Castañé i Laia Santanach —també autora de les coreografies—, amb la narració de Manuel Forcano, l’assessorament històric de Montserrat Palau i Aleix Escursell i els textos de Jordi Roca. Miquel Barcelona, Oriol Escursell, Vicente Palomo, Laia Santanach, Roser Tutusaus i Laura Vilar són els ballarins que dansen en els espais que, fa tres-cents anys, van ser testimonis de la resistència d’una ciutat que no volia perdre la seva identitat.

http://vimeo.com/99287792

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-878

Quan: 10 de setembre, 21 h. Preu: 4-8 €.

On: nunArt Guinardó.
C. del Telègraf, 67-71

www.nunartbcn.com

 

Caminada APP «BCN 1714»

tancar
6 de setembre

Descarrega’t l’aplicació de mòbil «BCN 1714» i vine el dissabte 6 de setembre a les 10 h a fer una passejada per la Barcelona del 1714. Amb la presència en la caminada de Toni Soler (comissari del Tricentenari BCN) i Dani Cortijo (autor del blog «Altres Barcelones»).

Catalunya Ràdio i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona et proposen una passejada popular conjunta a partir de l’aplicació «BCN 1714», una audioguia per a telèfons intel·ligents que ens portarà pels indrets emblemàtics de Barcelona relacionats amb la Guerra de Successió i el setge de 1713-1714.

La ruta connecta la Barcelona del passat amb l’actual i compta amb les veus de reconegudes personalitats vinculades a la ciutat: Toni Soler, comissari del Tricentenari BCN (en català), els actors Santi Millán (en castellà) i Sergi López (en francès), l’escriptor Matthew Tree (en anglès), l’arquitecta Benedetta Tagliabue (en italià) i el xef Hideki Matsuhisa (en japonès).

Afanya’t a inscriure’t a la caminada. L’aforament és limitat! Per participar-hi hauràs d’omplir aquest formulari.

Tots els inscrits rebran una samarreta del Tricentenari BCN.
La samarreta es podrà recollir el mateix dia 6 a partir de les 9 del matí al punt de trobada de la plaça de Catalunya.
No t’oblidis del DNI. És imprescindible que el presentis a l’hora de recollir la samarreta.

MOLT IMPORTANT. Per fer aquesta passejada cal que et descarreguis prèviament l’APP «BCN 1714».
Et recordem que l’aplicació mòbil es pot descarregar als mercats d’aplicacions App Store i Google Play, per ser reproduïda per dispositius amb sistema operatiu iOS i Android.
El menú inicial permet a l’usuari triar l’idioma i el guia amb què vol fer el trajecte.

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-873

Places exhaurides

Caminada popular APP «BCN 1714»

Quan: dissabte 6 de setembre, 10 h

Sortida: plaça de Catalunya. Al costat del Punt d’informació de Turisme de Barcelona.

Durada: aprox. 2 h 30 min.

Itinerari: plaça de Catalunya, Portal de l’Àngel, catedral de Barcelona, plaça de Sant Jaume, carrer de la Ciutat, plaça de la Llana, carrer dels Carders, Gremi dels Carders, Sant Pere de les Puel·les, Convent de Sant Agustí, carrer de Montcada-Palau Dalmases, Fossar de les Moreres, El Born Centre Cultural, la Ciutadella.

 

 

També pots descarregar-te l’aplicació aquí:

«Proscrits», cine, llibres i reflexió

tancar
Un cicle nascut del BCN Re.set

La instal·lació Biblioteca dels llibres perduts, que l’arquitecta Anupama Kundoo va concebre per al BCN Re.set i que des del passat mes de juny ha canviat la fisonomia de la plaça de Salvador Seguí, al Raval, ha inspirat un cicle que agermana cinema i literatura, alhora que reflexiona sobre el concepte central de la instal·lació, la llibertat.

Comissariat per Xavier Garcia Puerto, Proscrits implica les dues institucions veïnes de l’estructura efímera de Kundoo, la Filmoteca de Catalunya i el Servei de Biblioteques de la Generalitat, que del 2 al 7 de setembre col·laboraran en aquest cicle al voltant de la llibertat i de la persecució dels creadors per part de les ideologies totalitàries.

Els escriptors vetats, la creació perseguida, la censura fílmica i literària són els eixos que vertebren Proscrits. El cicle s’inaugura el dia 2 amb Película al estilo de Jafar Panahi (2013), de José Luis Cubillo —que presentarà el film a l’audiència—. El mateix dia podrà veure’s Prohibido no leer (Nicolás Carreras, 2013) i Esto no es una película (Jafar Panahi, 2011), una mirada al cinema iranià a través de la càmera d’un realitzador condemnat a presó i inhabilitació per un règim repressor. Panahi, víctima del ferri control cultural exercit per les autoritats del seu país, pateix des del 2010 un arrest domiciliari acompanyat de la prohibició específica de rodar pel·lícules. Malgrat això, el 2011 va realitzar des de casa seva aquesta creació, prova que la censura no pot posar límits a l’art. El poeta i novel·lista Salem Zenia presentarà aquests dos darrers films.

Holy Flying Circus (Owen Harris, 2011), un film per a la televisió basat en la polèmica que va envoltar el rodatge de La vida de Brian, dels Monty Python, titllat d’herètic i blasfem per les autoritats eclesiàstiques, posa en evidència les dificultats dels creadors compromesos amb la societat contemporània i amb la llibertat d’expressió; la pel·lícula es projectarà el 3 i el 5 de setembre, i comptarà el dia 3 amb una presentació a càrrec de l’escriptora Patrícia Gabancho. Pel que fa a Howl (Rob Epstein, Jeffrey Friedman, 2010), una recreació de la vida del poeta Allen Ginsberg, icona de la contracultura nord-americana —amb James Franco, David Strathaim, Treat Williams i Bob Balaban entre els intèrprets—, és un dels exemples cinematogràfics més explícits del drama dels escriptors vetats. L’actriu i poeta Estel Solé s’encarregarà de presentar-la el dia 4. El film, però, oferirà una nova sessió el dia 7.

El dia 5 podrà veure’s novament el programa doble format per Prohibido no leer i Esto no es una película, mentre que el dia 6 hi haurà la segona projecció de Película al estilo de Jafar Pahani.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-868

Quan: Del 2 al 7 de setembre. Dia 2: Película al estilo de Jafar Panahi (2013), de José Luis Cubillo (Sala Chomón, 17 h). Presentació a càrrec de José Luis Cubillo. Prohibido no leer (2013), de Nicolás Carreras, i Esto no es una película (2011), de Jafar Panahi (Sala Laya,18.30 h). Presentació a càrrec de Salem Zenia, poeta i novel·lista.
Dia 3: Holy Flying Circus (2011), d’Owen Harris (Sala Laya, 18.30 h). Presentació a càrrec de Patrícia Gabancho, escriptora.
Dia 4: Howl (2010), de Rob Epstein i Jeffrey Friedman (Sala Chomón, 20 h). Presentació a càrrec d’Estel Solé, actriu i poeta.
Dia 5: Holy Flying Circus (2011), d’Owen Harris (Sala Laya, 21.30 h). Prohibido no leer (2013), de Nicolás Carreras, i Esto no es una película (2011), de Jafar Panahi (Sala Chomón, 22 h).
Dia 6: Película al estilo de Jafar Panahi (2013), de José Luis Cubillo (Sala Laya, 19 h).
Dia 7: Howl (2010), de Rob Epstein i Jeffrey Friedman (Sala Laya, 17 h).

On: Filmoteca de Catalunya. Pl. de Salvador Seguí, 1-9.
93 567 10 70.

 

«Catalunya 1714» a l’Auditori

tancar
Estrena de la versió simfònico-coral de «Catalunya 1714», de Salvador Brotons

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) torna a sumar-se a la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714 amb l’estrena de Catalunya 1714, de Salvador Brotons, un poema simfònic de caràcter històric per a gran orquestra (19 de juliol, 20 h). Dirigida pel mateix Brotons i amb la interpretació de l’OBC, el Cor de Cambra de Granollers i la Coral Càrmina, l’obra es basa en melodies populars de l’època i acaba amb el que el seu compositor anomena un gest d’«afirmació nacional».

L’obertura de Coriolà, de Beethoven, i l’Obertura 1812, de Txaikovski, completen un programa excepcional en el marc del Tricentenari BCN.

El mateix dia (17 i 18 h), els assistents al concert també podran realitzar una visita comentada a l’exposició Les músiques dels 1714s al Museu de la Música, un recorregut per les transformacions musicals dels anys de la Guerra de Successió, així com per la pervivència de la derrota catalana en les cançons i en les creacions musicals inspirades en el mite del 1714. Les visites es faran a les 17, 17.30 i 18 h.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-854

Quan:
19 de juliol, 20 h.

On:
L’Auditori. Sala 1 Pau Casals. Lepant, 150
93 247 93 00.
www.auditori.cat

S’inaugura «Buno», d’Antonio Gagliano

tancar
Nova exposició del cicle «Arqueologia preventiva»

Un pioner en la representació del temps amb imatges, Johannes Buno (1617-1697), és el punt de partida del treball que l’artista Antonio Gagliano mostrarà a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró fins al proper 7 de setembre. 

Buno va ser un dels artífexs de l’anomenat ars memoriae, un mètode per desenvolupar la memòria. L’artista alemany va dibuixar la història cultural de l’espècie, establint relacions entre grans blocs de temps i imatges mnemotècniques, diagrames en què un seguit de fets històrics es distribuïen de tal manera que acabaven donant lloc a figures al·legòriques: els segles es representaven, així, com animals i éssers imaginaris. 

Buno, l’exposició d’Antonio Gagliano, parteix de la idea que Montjuïc pot ser també un d’aquests animals monstruosos, pel fet que, arran de la seva urbanització —iniciada amb motiu de l’Exposició Universal del 1929—, la muntanya ha esdevingut una formació historiogràfica. Gagliano centra la seva investigació en la memòria que condensen les institucions de Montjuïc i la dissemina realitzant noves connexions i intercanvis historiogràfics. L’artista formalitza el seu treball sobre la representació del temps emprant tres suports tradicionals de transmissió de coneixement: la publicació, el dibuix o representació i la projecció d’imatges. 

La mostra tanca el cicle «Arqueologia preventiva. Rutes per l’epidermis de la història», comissariat per Oriol Fontdevila i emmarcat en el conjunt d’activitats de la commemoració del Tricentenari del 1714.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-853

Quan:
Del 3 de juliol al 7 de setembre. De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h. Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h. Preu: 2,50 €.

On:
Espai 13. Fundació Joan Miró. Parc de Montjuïc, s/n
93 443 94 70.
www.fundaciomiro-bcn.org

 

El món neix en cada besada

tancar
Instal·lació permanent de Joan Fontcuberta

La plaça d’Isidre Nonell, a Ciutat Vella, compta amb una instal·lació artística que porta la signatura del fotògraf i artista plàstic Joan Fontcuberta: un fotomosaic de grans dimensions (3,80 x 8 m), compost de més de 4.000 fotografies capturades per ciutadans que van contribuir a aquesta iniciativa amb imatges personals que responien a la pregunta «Què és per a tu viure lliure?». Una creació col·lectiva de fort simbolisme —el mural reprodueix dues persones fent-se un petó, imatge d’afecte i llibertat— que sobreviurà als actes commemoratius del 300 aniversari dels fets del 1714 i quedarà com un llegat del Tricentenari BCN a la ciutat.

Fontcuberta explica que la seva creació prova que el dret a «viure lliure» que defensaven els barcelonins del segle XVIII es pot extrapolar a molts àmbits del present i del futur. «Il·lustrar aquesta voluntat amb un petó és una via que defuig les iconografies èpiques del 1714 per projectar un horitzó positiu i optimista», comenta. «No endebades, el poeta i teòric de la fotografia del segle XIX Oliver Wendell Holmes va escriure: “El soroll d’un petó no és tan ensordidor com el d’un canó, però el seu ressò dura molt més.” Perquè el petó és un acte d’afecte, de contacte, d’unió, de goig, de felicitat, de passió, d’empatia... I tots aquests valors queden trenats per la condició de llibertat, expressada en les propostes dels ciutadans que voluntàriament han desitjat participar-hi. Aquest mural és una obra coral feta pels barcelonins i el podem entendre com l’actualització d’un àlbum de família tradicional —només que aquí parlem genèricament de la gran familía barcelonina—. En definitiva, trasllada a l’espai físic el “mur” d’un facebook imaginari on els “amics” han penjat els seus comentaris per celebrar que un món neix en cada besada.»

Vídeo. Joan Foncuberta explica el fotomosaic “El món neix en cada besada”

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-848

Generació del mosaic comprimida en 2 minuts

Inauguració:
3 de juliol, 12 h. Entrada lliure.

On:
Pl. d’Isidre Nonell.

Sota Setge

tancar
Una instal·lació audiovisual al CCCB

En el marc de la commemoració del tricentenari del setge de Barcelona per les tropes borbòniques l’any 1713-1714, el CCCB proposa una instal·lació audiovisual i un programa d’activitats que conviden a reflexionar sobre els aspectes més contemporanis de les ciutats assetjades. L’objectiu de les activitats és traslladar la noció de setge al món actual, des de les formes en què l’assetjament de les ciutats continua sent una estratègia bèl·lica vigent (la franja de Gaza, entre altres exemples), fins a la subtilesa amb què avui s’estenen noves realitats urbanes basades en la segregació i la marginació.

El Hall del CCCB acollirà a partir del 16 de setembre dos projectes audiovisuals que tenen Kabul i la realitat afganesa com a elements vertebradors. A Brief History of Collapses (Una breu història de ruïnes), de la cineasta nord-americana d’origen afganès Mariam Ghani, aborda la història del Palau Dar-ul-Aman, a Kabul, aixecat el 1929 com a símbol del projecte del rei Amanullah de construir una ciutat utòpica al seu país, i avui dia reduït a ruïnes. Pel que fa a Five Thousand Feet is the Best (Millor a mil cinc-cents metres), pel·lícula del videoartista israelià Omer Fast, se centra en el retorn d’un jove soldat després de servir a l’Afganistan; la seva és una història de dol i de pèrdua.

A més, paral·lelament a la instal·lació  i a la conversa inaugural (Treballar sota el setge, amb Chus Gutiérrez, comissària de Sota Setge, i Mariam Ghani), es programaran tres debats, plenaments vinculats a l’actualitat, en els quals participaran periodistes i investigadors que oferiran els resultats de la seva recerca més recent, des d’una perspectiva crítica i rigorosa. El 25 de setembre, Ahron Bregman, doctor en Estudis de Guerra i antic membre de l’exèrcit israelià, participarà en el debat Gaza. El setge permanent; el 2 d’octubre, els periodistes Chris Wood i Jordi Pérez Colomé i la cineasta noruega Tonje Hessen Schei xerraran al voltant d’una nova forma de setge a Drones. El setge a distància, en una sessió que comptarà amb la projecció del documental Drone (2014), de Hessen Schei. Per acabar, el dia 3 d’octubre serà el torn de Síria, el setge informatiu, amb Leila Nachawati, especialista en comunicació i defensora dels drets humans a l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, i Lali Sandiumenge, periodista.

En el marc de les commemoracions del setge de Barcelona i com a cloenda de les activitats proposades, el CCCB realitzarà una edició especial de Soy cámara, el programa de La 2 en què el CCCB reflecteix les àrees més inquietes del pensament i de la cultura. Soy cámara recollirà les reflexions formulades durant les sessions de debat i a partir de les instal·lacions audiovisuals.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-850

Quan: Del 16 de setembre al 9 de novembre (instal·lacions). De dimarts a diumenge, d’11 a 20 h. Entrada lliure.

16 i 25 de setembre, 2 i 3 d’octubre (converses). 19 h. Preu: 3 €.

On: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). C. de Montalegre, 5 / 93 306 41 00

Amnèsia col·lectiva

tancar
Reflexions al voltant de la història

Com i per què commemorem els fets històrics? Aquest és l’interrogant que obre Amnèsia col·lectiva, una proposta del Tricentenari BCN i la Fundació Miró que vol plantejar una reflexió sobre les commemoracions des de la perspectiva de l’art i el pensament contemporanis. El programa, que tindrà lloc del 8 a l’11 de juliol a la Fundació Miró, es compon d’un simposi internacional i d’un taller a l’entorn de l’oblit del barraquisme a Montjuïc.

La cultura memorial contemporània a debat, títol del simposi, es desenvoluparà els dies 8 i 9 de juliol a la Biblioteca de la Fundació Miró, i comptarà amb la participació de Miriam Basilio, La Dársena, Joan Roca, Octavi Rofes, María Ruido i Enzo Traverso. Pel que fa al taller –titulat Prospeccions en la ciutat informal–, ocuparà l’Espai Taller del mateix recinte entre el 9 i l’11 de juliol. Els resultats del taller es presentaran l’11 de juliol (18 h) a la plaça del Mig de Can Clos.

Amnèsia col·lectiva s’inscriu en el marc de la temporada d’exposicions de l’Espai 13 de la Fundació Miró, Arqueologia preventiva.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-846

Quan: 8 i 9 de juliol, de 16 a 20.30 h, simposi. 9, 10 i 11 de juliol, de 10 a 14 h, taller.

On:
Fundació Miró.
Biblioteca i Espai Taller.
Parc de Montjuïc, s/n.
93 443 94 70

Activitat gratuïta.

Inscripcions a confirmacions@fundaciomiro-bcn.org.
Obtenció d’1 crèdit en estudis de Grau de la UB i la UOC.

Més informació a www.fundaciomiro-bcn.org

BCN 1714

tancar
Un passeig sonor per la història

Catalunya Ràdio i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona proposen un passeig sonor per la nostra història amb l’aplicació BCN 1714, una audioguia per a telèfons intel·ligents i tauletes que us durà per indrets emblemàtics de Barcelona relacionats amb la Guerra de Successió i el setge de 1713-1714.

A partir d’un guió històric, el trajecte incorpora els principals eixos temàtics del Tricentenari BCN: la lluita dels barcelonins per les llibertats i la Barcelona dels segles XVII i XVIII, una ciutat plena de dinamisme i vitalitat. La ruta, que també connecta la Barcelona del passat amb l’actual, compta amb les veus de reconegudes personalitats vinculades a la ciutat: Toni Soler, periodista, productor audiovisual i comissari del Tricentenari BCN (català), els actors Santi Millán (castellà) i Sergi López (francès), l’escriptor Matthew Tree (anglès), l’arquitecta Benedetta Tagliabue (italià) i el xef Hideki Matsuhisa (japonès). Són sis guies d’excepció que acompanyen els usuaris mentre fan l’itinerari amb l’app, i que enriqueixen el guió inicial amb comentaris i suggeriments personals sobre els escenaris del recorregut.

L’aplicació mòbil es pot descarregar als mercats d’aplicacions App Store i Google Play, per ser reproduïda per dispositius amb sistema operatiu iOS i Android. El menú inicial permet a l’usuari triar l’idioma i el guia amb què vol fer el trajecte; un cop s’inicia l’audioguia, haurà d’observar les localitzacions marcades en un mapa de Barcelona per començar la ruta. El punt de partida suggerit és la plaça de Catalunya, però es pot iniciar allà on es vulgui.

L’aplicació, a més, planteja a cada indret recomanat una sèrie de preguntes que cal respondre per obtenir una recompensa en forma de medalla virtual. A banda d’aquest joc interactiu, Catalunya Ràdio posa a disposició dels usuaris l’arxiu sonor «Catalunya 1714-2014: el Tricentenari», una col·lecció d’àudios de l’emissora (programes, entrevistes i reportatges) que complementa el paisatge sonor de la història del 1714.

Aquests continguts també es poden compartir per correu electrònic i a les xarxes socials catradio.cat/catradio, facebook.com/catradio, twitter.com/catalunyaradio i barcelonacultura.bcn.cat/institut-de-cultura.

 

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-843

 

Android

 

 

IOS

Els processos judicials durant la Guerra de Successió

tancar
Les al·legacions jurídiques (1705-1714)

A l’inici del segle XVIII, l’activitat comercial i econòmica a Barcelona era incessant. El caràcter obert i emprenedor de la ciutat i l’afluència constant de viatgers feia que, sovint, el dinamisme es traslladés als jutjats: mariners que denunciaven els seus patrons, vídues desnonades o problemes entre veïns eren conflictes que es dirimien als tribunals.

Històricament, quan els advocats a la Corona d’Aragó tenien entre mans plets importants imprimien les demandes per fer-les arribar als jutges; aquest fet explica la gran quantitat de literatura jurídica produïda entre els segles XVI i XIX. Són al·legacions —peticions, súpliques, instàncies— que documenten el treball dels lletrats catalans en aquest període, un treball que no va aturar-se durant la Guerra de Successió. Només un any, el 1714, no va imprimir-se cap al·legació, tot i que hi ha indicis que l’activitat de la Reial Audiència no es va interrompre malgrat el setge borbònic a la ciutat.

Una selecció de les sentències dictades entre 1705 i 1714, i atresorades per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), formen el cos documental d’Els processos judicials durant la Guerra de Successió: les al·legacions jurídiques (1705-1714), una exposició que dóna a conèixer la vida judicial a la ciutat en guerra: discussions sobre l’exercici de professions liberals, conflictes comercials, problemes gremials —els casos d’un perfumer i d’un carnisser, per exemple—, disputes per herències entre la noblesa, reclamacions d’impostos o, fins i tot, un divorci, es mostren al públic a la biblioteca de la institució.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-841

Quan:
De l’11 de juny al 30 de setembre. De dilluns a divendres, de 9 a 20 h.
Visites guiades els dies 25 de juny, 15 de juliol i 9 de setembre, a les 18.30 h. Entrada lliure.

On:
Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. C. de Mallorca, 283.
www.icab.cat

M.U.R.S.

tancar
Invitacions exhaurides per a l’espectacle de La Fura dels Baus

El Grec, el gran Festival d’Estiu de Barcelona, arrencarà l’edició 2014 amb una proposta teatral revolucionària, un espectacle-instal·lació de La Fura dels Baus que convertirà el Castell de Montjuïc en un espai interactiu on intèrprets i públic reflexionaran al voltant de la idea de llibertat i sobre els setges (comunicatius, tecnològics, polítics) que sotmeten les ciutats del segle XXI.

M.U.R.S. és una experiència col·lectiva que connecta amb l’esperit del Tricentenari BCN, una commemoració ciutadana que posa en relació passat i futur. És per això que regalem invitacions per a la funció del 30 de juny entre tots vosaltres.

Només cal que cliquis a l’enllaç que trobaràs a la columna de la dreta i n’omplis el formulari, i obtindràs un parell d’entrades gratuïtes. Tot seguit rebràs la confirmació per correu electrònic. Pel que fa a la recollida de les invitacions, serà els dies 25 i 26 de juny a Tiquet Rambles (la Rambla, 99). No t’oblidis del DNI: és imprescindible que el presentis a l’hora de recollir-les.

Sigueu els primers a aconseguir les vostres invitacions: l’aforament és limitat!

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-837

Quan:
30 de juny, 22 h.

On:
Castell de Montjuïc. Carretera de Montjuïc, 66.

grec.bcn.cat

 

 

Missa Scala Aretina

tancar
Francesc Valls, compositor del 1700

De totes les misses que Francesc Valls, mestre de capella i un dels compositors catalans més prolífics i rellevants del segle XVIII, va escriure al llarg de la seva carrera, n’hi ha una que ha gaudit d’una notorietat especial. Es tracta de la Missa Scala Aretina (1702), cèlebre per la polèmica que va generar pel fet que incloïa seccions melòdiques per a solistes i per a violins, a més d’atreviments harmònics que, en opinió dels seus detractors, ultratjaven les regles tradicionals de la composició. La modernitat de la peça, que va enfrontar més de cinquanta compositors i mestres de capella d’arreu de la Península i músics estrangers, la va convertir, a la fi, en una de les més famoses del barroc hispànic.

La Grande Chapelle, formació de referència en l’actual panorama de la música antiga, interpreta la Missa Scala Aretina a la Catedral de Barcelona (26 de juny, 20 h), en una producció del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP). Fundada el 2005 per Àngel Recasens i dirigida avui per Albert Recasens, La Grande Chapelle ofereix una nova visió del gran repertori vocal hispànic, sempre posant l’accent sobre les veus i de la mà d’experimentats solistes internacionals. El rigor musicològic de les seves interpretacions ens brinda l’ocasió de redescobrir una peça clau en l’obra d’un compositor que va deixar una profunda empremta en la història de la música del nostre país.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-834

Quan: 26 de juny. 20 h. Entrada lliure.

On: Catedral de Barcelona.
www.femap.cat

A propòsit de l’11 de setembre

tancar
Itinerari fotogràfic de la Diada

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona participa en la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714 amb A propòsit de l’11 de setembre, una exposició que treu a la llum una selecció de fotografies de la Diada Nacional de Catalunya capturades al llarg del segle XX, valuosos documents gràfics que recorren la cronologia i les etapes de les mobilitzacions catalanistes, així com les vicissituds del monument a Rafael Casanova i l’oficialització de l’11 de setembre com a Diada.

Aquest itinerari fotogràfic té el punt de partida a l’any 1899, amb la fotografia Tancament de les caixes, i el final a la Via Catalana del 2013. La mostra es completa amb visites guiades i activitats educatives.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-833

Quan:
Del 13 de juny al 18 d’octubre. De dilluns a dissabte i el dies 11 i 24 de setembre, de 10 a 19 h. Entrada lliure.

On:
Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pl. de Pons i Clerch, 2, 2n /
93 256 34 20.

www.bcn.cat/arxiufotografic

Inauguració BCN Re.set

tancar
L’acció «Polisèmia» dóna el tret de sortida al circuit d’arquitectura efímera

La Ciutadella, l’espai on s’alça la instal·lació central del BCN Re.set, el mur dissenyat per l’arquitecta Benedetta Tagliabue (EMBT) i el director d’escena Àlex Ollé, acollirà el 10 de juny (a les 13.30 h) una espectacular acció que convidarà a reflexionar sobre els significats de la paraula mur, element protector però també ofensiu, símbol de repressió i, alhora, de llibertat. Com diu Ollé, «cal lluitar contra els murs. Cal lluitar transformant-los. Cal denunciar públicament allò contra el que es lluita. Pintar els murs, escriure sobre els murs, denunciar sobre els murs els abusos dels propietaris dels murs. Enderrocar els murs significa transformar el rostre de la ciutat».

Polisèmia és el títol de l’acció, que compta amb la direcció artística d’Àlex Ollé i amb la interpretació d’alumnes de l’Institut del Teatre i del funàmbul Jordi Panareda (Circ Pànic). Els riggers Anigami, els artistes murals Chan, Keis i Spogo i Lucas Milà, autor del retrat sorpresa, seran altres dels participants a Polisèmia. Josep Sanou signa la música de l’acció.

L’espectacle servirà, igualment, per inaugurar la resta d’instal·lacions de BCN Re.set, un circuit d’arquitectura efímera en el qual han col·laborat arquitectes internacionals i algunes de les principals escoles d’arquitectura i disseny de Barcelona. Una iniciativa educativa, arquitectònica i artística de gran valor simbòlic, que transformarà durant uns mesos l’aspecte de sis llocs emblemàtics de Ciutat Vella que van ser testimonis privilegiats de la Guerra de Successió i el setge de 1713-1714.

Amb l’objectiu de donar a conèixer el procés de creació del projecte BCN Re.set, la Fundació Enric Miralles inaugurarà el mateix dia 10 de juny (20 h) l’exposició Making of BCN Re.set, una mostra de la feina de les escoles, col·lectius i artistes que han col·laborat en el circuit, així com del desenvolupament del disseny i la construcció de cada instal·lació amb els arquitectes. La inauguració comptarà amb la presència de tots els participants.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-830

Polisèmia

Quan: 10 de juny, 13.30 h. Entrada lliure.

On: Passeig dels Til·lers.
Parc de la Ciutadella.
bcn.cat/BCNreset

 

Making of BCN Re.set

Quan:
de l’11 de juny al 20 de desembre. Acte inaugural, 10 de juny. De dilluns a divendres, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h. Dissabte, de 10 a 13.30 h.

On:
Fundació Enric Miralles. Passatge de la Pau. 10 bis, entresòl.
www.fundacioenricmiralles.com

Recordar els bombardeigs del 1714

tancar
Homenatge als veïns del barri del Pi

La basílica de Santa Maria del Pi i el barri que l’envoltava van tenir un paper destacat en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-1714. L’església no només va desenvolupar una important tasca social i humanitària, sinó que va enfervorir l’esperit de resistència del poble amb el toc de les campanes. Aquesta funció no va passar desapercebuda als assetjadors, que el 9 de juny del 1714 van bombardejar el Pi per tal d’ofegar el focus de rebel·lia. L’efecte va ser devastador: a la fi de la guerra, el barri va trobar-se sense recursos, amb destrosses a les cases i un temple sense campanes i en un estat completament ruïnós.

En record dels veïns afectats per aquesta ofensiva, diverses associacions del barri del Pi han preparat un acte d’homenatge el dia que fa tres-cents anys del bombardeig. Al so dels tabals, les campanes de la basílica del Pi tocaran a mort en memòria de les víctimes del 1714, en una cerimònia que reunirà una representació dels veïns del barri, de l’església i de la Coronela, amb l’Àliga de Barcelona i el Lleó del Bestiari Històric Barceloní.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-831

Quan:  
9 de juny, 20.30 h.
Entrada lliure.

On:
Pl. de Sant Josep Oriol i voltants de l’església del Pi.

Organitza:
Amics dels Gegants del Pi, Associació de Geganters de la Plaça Nova, Associació de Sant Josep Oriol i Associació de Portaferrissa, Cucurulla i Boters, amb el suport de Barna Centre.

Ramon de Vilana-Perlas o el difícil equilibri de servir el rei i la pàtria

tancar
Una conferència de Joaquim Albareda

Secretari i home de confiança del rei Carles d’Àustria a Catalunya, i cap del Consell  d’Espanya a Viena quan Carles va ser coronat emperador, Ramon de Vilana-Perlas ha estat un dels catalans més influents de la història i, malgrat tot, un dels més desatesos pels historiadors. Aquesta situació va fer un tomb a partir de l’any 2000, quan el polític i economista Ernest Lluch va dedicar-li el seu darrer llibre. Des d’aleshores, especialistes del prestigi d’Albert Garcia Espuche han restituït al personatge el protagonisme que mereix. 

Vilana-Perlas torna a l’actualitat en una conferència a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i patró de la Fundació Ernest Lluch, organitzadora de l’acte amb l’Ajuntament de Barcelona. Albareda analitzarà el caràcter austriacista del personatge i el seu estret vincle amb el rei que els catalans volien per al tron de la Corona hispànica.

Toni Soler, comissari del Tricentenari BCN, presentarà la conferència, que esdevindrà també un acte en record d’Ernest Lluch.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-827

Quan:
4 de juny, 19.30 h.
Entrada lliure. 

On:
Centre Cívic Pati Llimona. Sala Maragall. C. del Regomir, 3 /
93 256 61 00.

Organitza: Fundació Ernest Lluch

Gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut, al Museu Marès

tancar
Una mirada al 1700

Formada per més de 750 obres d’artistes representatius de la història del gravat, des del segle XV fins a l’actualitat —entre els quals hi ha Rembrandt, Dürer, Piranesi i Dalí—, la col·lecció Gelonch Viladegut atresora una galeria d’imatges sobre la Catalunya de la Guerra de Successió que il·lustren amb detall els episodis finals del conflicte i el seu dramàtic desenllaç. Ara, l’exposició Una mirada al 1700. A partir dels gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut reuneix aquestes imatges al Museu Frederic Marès, juntament amb una selecció d’obres del fons escultòric i objectes setcentistes de les col·leccions del museu. La mostra constata, d’aquesta manera, com des del col·leccionisme també es pot aportar una visió del context sociocultural del país al voltant del 1714.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-823

Quan:
Del 16 de juny al 2 de novembre. De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h. Diumenges i festius, d’11 a
20 h.  Dilluns tancat, excepte festius. Preu: 4,20 €.

On:
Museu Frederic Marès.
Pl. de Sant Iu, 5 /
93 256 35 00.

www.museumares.bcn.cat

 

La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona

tancar
Conferències amb personalitats internacionals

Expressió directa de les aspiracions, esperances i voluntat de progrés d’una ciutat que, després d’enderrocar les muralles, volia esdevenir una capital moderna, el Parc de la Ciutadella és la primera gran manifestació col·lectiva a favor del progrés, amb l’alliberament per a l’ús lúdic d’una instal·lació militar. Aquest cicle de conferències vol donar a conèixer la gènesi i la història del primer parc públic concebut per difondre la ciència i el coneixement, un patrimoni ciutadà sense precedents. Amb instal·lacions com el Museu Martorell, el Parc Zoològic o l’Hivernacle, el de la Ciutadella, més que un jardí, és un gran parc cultural.

El cicle La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona consta de quatre sessions en què rellevants figures internacionals de la cultura i de la ciència conversaran amb científics i especialistes de la ciutat sobre temàtiques que guarden relació amb el Parc. Gilles Boeuf, Antoni Roca i Josep M. Camarasa participaran a la primera sessió, Parcs de ciència a les ciutats I. París i Barcelona: dues històries per conèixer (5 de juny); Morten Meldgaard, Itziar González Virós i Jordi Camí, a la segona, Parcs de ciència a les ciutats II. Copenhaguen i Barcelona: dues visions de futur (12 de juny); Gerald Dick, Ramon Folch i Albert Palanques intervindran a La conservació de la natura. Les institucions científiques i la protecció de la biodiversitat i la geodiversitat (26 de juny), i Ismail Serageldin i Jaume Casals, a la conferència de cloenda, És natural. Coneix el món, coneix-te tu mateix (3 de juliol).

La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona va néixer del compromís adquirit per l’Ajuntament d’impulsar un projecte de recuperació de la memòria històrica del parc de la Ciutadella, projecte desenvolupat conjuntament pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la Fundació Barcelona Zoo.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-821

Quan:
5, 12 i 26 de juny i 3 de juliol.
19 h. Entrada lliure. Inscripció prèvia.

On:
El Born Centre Cultural.
Pl. Comercial, 12.
www.bcn.cat/elborncentrecultural
www.museuciencies.bcn.cat

Com es genera l’opinió pública?

tancar
La responsabilitat dels mitjans

Amb motiu de l’exposició 1714: Notícies i propaganda, el Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza una taula rodona que reflexiona sobre els mecanismes socials, culturals i mediàtics que intervenen en la creació de l’opinió pública. El debat, que comptarà amb la participació de Jaume Guillamet, catedràtic de la UPF i comissari de l’exposició, Àlex Gutiérrez, cap de la secció «Mèdia» del diari ARA, i Rafael Nadal, periodista, escriptor i col·laborador de La Vanguardia i 8TV —entre altres mitjans—, serà presentat per Marc Vidal, vicedegà del Col·legi de Periodistes. Toni Soler, periodista, productor i comissari del Tricentenari BCN, moderarà la taula.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-818

Quan:
5 de juny. 19 h. Entrada lliure.

On:
Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rambla de Catalunya, 10.
93 317 19 20.
www.periodistes.org

Jordi Savall porta el 1714 al Liceu

tancar
De la Guerra dels Segadors a la pau d’Aquisgrà

Jordi Savall i Le Concert des Nations, formació que el mestre va fundar l’any 1989, han aconseguit que la música culta, interpretada amb instruments d’època, sigui un producte de consum popular. Una sàvia combinació de rigor, virtuosisme i proximitat que ha contribuït a difondre arreu del món un repertori que abraça sis segles de música, un valuós llegat musical. 

El programa 1640-1714-1748, batalles, tempestes i celebracions de la pau, elaborat al voltant del 1714, recull algunes obres fonamentals del període comprès entre la Guerra dels Segadors i la pau d’Aquisgrà, que va posar fi, a mitjan segle XVIII, a la guerra successòria pel tron austríac. Els compositors Joan Baptista Cabanilles, Antonio Caldara, Heinrich Ignaz Franz von Biber, Matthew Locke, Antonio Vivaldi, Georg Friedrich Händel i anònims catalans conformen el programa, una mostra selecta de músics que, des de València, Itàlia, Anglaterra, Àustria o Catalunya, van excel·lir als teatres europeus fa tres-cents anys. Un concert excepcional que compta amb les veus dels cantants de la Capella Reial de Catalunya, conjunt coral creat per Savall i Montserrat Figueras el 1987 per a la interpretació de la música renaixentista i barroca.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-810

Quan:
24 de maig. 20 h.

Preu:
de 8,50 a 73 €. Venda anticipada d’entrades.

On:
Gran Teatre del Liceu.
La Rambla, 51-59 /
93 485 99 00. www.liceubarcelona.cat

 

El Port Vell 1714

tancar
Navegar per la història

Porta d’entrada de provisions, persones, armes i documents rellevants per a la defensa de Barcelona, el Port Vell va patir el 1714 un bloqueig naval per part de les forces borbòniques que, tot sovint, els mariners catalans i mallorquins aconseguien trencar. Ara, l’aventura d’aquests homes que van ajudar la ciutat assetjada per mar es pot resseguir a bord de les populars «golondrines» del port de Barcelona.

El Port Vell 1714 és un itinerari que recorre els escenaris marítims del setge, com ara la Torre de la Llanterna, el far que assenyalava als vaixells del 1714 l’entrada al port barceloní, la muntanya de Montjuïc i el moll de les Drassanes. Una travessia per la història que ha comptat amb l’assessorament d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, i les professores Magda Fernàndez i Mercè Tatjer Mir (UB).

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-811

Quan:
Del 24 de maig al 26 de juliol i del 6 de setembre al 29 de novembre. Dissabte, 11 h.

Preu:
10 € (adults), 5 € (nens de 4 a 10 anys). Cal reserva prèvia.

On:
Port Vell de Barcelona. www.lasgolondrinas.com

Monestirs urbans en temps de guerra

tancar
Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1691-1718

El Museu d’Història de Barcelona, juntament amb la Federació Catalana de Monges Benedictines, proposa una visió diferent del conflicte bèl·lic a partir de dues comunitats religioses que el van viure en primera línia, atès que els seus monestirs eren a tocar dels baluards de Santa Clara i de Sant Pere –escenaris clau del setge de Barcelona del 1714, com també del que va patir la ciutat l’any 1691.

Durant els mesos de guerra i setge, totes dues comunitats van generar un corpus de documents que recollien informació de les visites reials a la ciutat, de les reformes dels edificis assaltats, de l’avituallament o de les dificultats per tornar a la vida monàstica després dels fets de l’11 de setembre. Aquest fons documental, conservat al Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines (SAF), es pot veure ara a l’exposició Monestirs urbans en temps de guerra, un testimoni excepcional de l’impacte dels episodis bèl·lics en la vida urbana i dels canvis que va comportar la fi de la Guerra de Successió.

El Museu d’Història de Barcelona i el SAF proposen, a més, dues activitats complementàries a la mostra: el concert-espectacle Una vida entre guerres. Agnès, abadessa de Sant Pere de les Puel·les 1693-1715 (Parròquia de Sant Pere de les Puel·les, 13 de juny, 20.30 h) i les jornades L’Església a Catalunya durant la Guerra de Successió (MUHBA, 5 i 6 de setembre).

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-809

Quan:
Del 29 de maig al 14 de setembre. De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h. Diumenge, de 10 a 20 h.

On:
Capella de Santa Àgata. Museu d’Història de Barcelona-MUHBA. Plaça del Rei / 93 256 21 00

Salvadoriana

tancar
Tresor del patrimoni científic

Què es un gabinet d’història natural? Aquesta pregunta és la base d’una exposició que ens descobreix l’única col·lecció d’història natural del segle XVIII de tot l’Estat espanyol que es conserva gairebé íntegra: la de la família Salvador, coneguda nissaga de botànics catalans que va iniciar-se en el col·leccionisme naturalista al segle XVI.

L’objectiu de l’exposició és que el públic pugui identificar durant la seva visita no només diferents aspectes de l’activitat científica de la Catalunya del 1700, sinó també d’altres vinculats al poder i el prestigi social que suposava estar en possessió d’una col·lecció d’aquesta transcendència –el gabinet dels Salvador situà Barcelona en una xarxa d’intercanvi científic europeu.

A partir dels objectes, els mobles i els espècimens reunits pels Salvador al gabinet, l’exposició proposa, a la primera part, un viatge en el temps als segles XVII i XVIII, amb la descripció del context històric, social i cultural de l’època i la presentació d’aquesta família de científics.

La segona part està focalitzada en els objectes que componen el gabinet, i la tercera explica les circumstàncies que han fet possible que mobles, col·leccions i biblioteca hagin sobreviscut fins als nostres dies.

L’Institut Botànic de Barcelona, custodi del gruix d’aquest patrimoni, reunirà per a l’exposició documents provinents del Museu de Ciències Naturals, del Museu Marès i d’altres institucions de la ciutat. Cicles de conferències sobre la història de la ciència i el paper dels gabinets naturalistes, tallers per a famílies o les festes ciutadanes del Planta’t són algunes de les activitats complementàries associades a una proposta que connecta ciència i història.

Salvadoriana. BTV. 20/05/2014
 
Salvadoriana. Catalunya Ràdio 20/05/2014

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-805

Quan:
Del 20 de maig del 2014 a l’abril del 2016.
De gener a març i d’octubre a desembre, de dimarts a diumenge i els dilluns festius, de 10.30 a 16.30 h. D’abril a setembre, de dimarts a diumenge i els dilluns festius, de 10.30 a 18.30 h.

Preu:
5 € (reduïda: 2,50 €).

On:
Jardí Botànic de Barcelona (edifici de l’Institut Botànic)
C. del Dr. Font i Quer, 2 /
93 256 41 60. museuciències.bcn.cat

Dia de les Lletres Gallegues

tancar
Glossa d’homenatge a Antonio de Villarroel

Amb motiu del Dia de les Lletres Gallegues 2014, el 17 de maig el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona acollirà un acte en què el traductor i crític literari Basilio Losada Castro, la professora i escriptora Helena Villar Janeiro i el professor i escriptor Xesús Rábade Paredes pronunciaran la conferència Tres mirades sobre Díaz Castro en record de Xosé María Díaz Castro (1914-1990), nom fonamental de la poesia gallega contemporània.

Coincidint amb el 300 aniversari dels fets del 1714, i en el decurs del mateix acte, el comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, farà una glossa del general Antonio de Villarroel, fill de gallecs i militar que va dirigir la defensa de la ciutat de Barcelona en el setge de 1713-1714. La Federación de Entidades Culturais Galegas de Cataluña (FEGALCAT) és l’organitzadora d’aquest doble homenatge.

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-798

Quan:
17 de maig. 19 h. Entrada lliure.

On:
Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona. Pl. de Sant Jaume, 1.

cgbarcelona.galiciaaberta.com

Saló del Còmic de Barcelona

tancar
La Guerra de Successió, en vinyetes

La representació de la guerra a les historietes és el tema central de la 32a edició del Saló del Còmic de Barcelona, un assumpte d’actualitat en l’any en què es commemoren el tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió i el centenari de la Primera Guerra Mundial, entre altres efemèrides de caràcter bèl·lic.

El plat fort dels actes relacionats amb aquesta temàtica és Còmics en guerra, una exposició de grans dimensions, concebuda com una instal·lació, que reunirà 550 originals procedents d’arreu del món –entre els quals s’inclou una trentena de dibuixos realitzats per presoners de camps de concentració–, i que estarà reforçada per una posada en escena espectacular que comptarà amb la participació de diferents associacions de reconstrucció històrica i de col·leccionistes de vehicles militars. Taules rodones, audiovisuals, diorames, jocs d’estratègia i altres activitats paral·leles completaran aquest homenatge al gènere bèl·lic.

El 1714 també estarà present en la programació de conferències: el dia 16 de maig (18 h), Vicent Sanchis moderarà el col·loqui La Guerra de Successió il·lustrada, amb Toni Soler i Oriol Garcia Quera com a ponents. Com sempre, FICOMIC és l’organitzador del Saló del Còmic, una cita imprescindible per als amants d’aquesta disciplina artística.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-796

Quan: Del 15 al 18 de maig. De 10 a 21 h (dia 18, de 10 a 20 h).

Preu: 7 €.

On: Palaus 1 i 2 de Fira Barcelona Montjuïc. Av. Reina Maria Cristina. www.ficomic.com

El món de la salut a la Barcelona de 1714

tancar
Una tradició mèdica rellevant

La importància de la tradició mèdica barcelonina i catalana i el procés de la seva consolidació en el trànsit al segle XVIII són l’eix central de l’exposició que, fins a la propera tardor, acollirà el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB); una mostra que també explora l’abast de la desfeta que suposà per a aquell model el resultat final de la Guerra de Successió.

El món de la salut a la Barcelona de 1714 s’estructura al voltant de diversos eixos: «Emmalaltir al 1700», «Una societat d’ordres» (la presència de metges, cirurgians i apotecaris a Barcelona el 1716), «La força d’una filosofia mèdica» (hipocratisme i galenisme, els llocs de formació, els espais de trobada de la medicina i les seves formes de representació social), «Salut i malaltia a la Barcelona en guerra», «Les conseqüències del resultat de la guerra» i «La Barcelona mèdica de 1714».

Estris, documents, llibres i altres objectes de l’època il·lustren aquest recorregut per la medicina catalana de l’inici del segle XVIII i les conseqüències de la derrota de l’11 de setembre en aquest àmbit. I és que els anys de lluita van estroncar també el progrés científic d’una societat, en molts aspectes, capdavantera.

L’acte d’inauguració de l’exposició (13 de maig, 18.30 h) comptarà amb una presentació de Toni Soler, comissari del Tricentenari BCN, i amb la benvinguda de Jaume Padrós, president del COMB, i les intervencions dels historiadors Alfons Zarzoso i Josep Maria Camarasa, autors del llibre Medicina i farmàcia: Barcelona 1700 (2011).

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-795

Quan:
Del 13 de maig al 15 d’octubre. De dilluns a divendres, de 8 a 21 h. Dissabte, de 9 a 13 h. Entrada lliure.

On:
Sala d’Exposicions del COMB. Passeig de la Bonanova, 46 / 93 567 88 88. www.comb.cat

Fàbrica de Menjar Solidari

tancar
Els millors cuiners, en un espectacle gastronòmic ple d’humor

Per segon any consecutiu, la Fàbrica de Menjar Solidari del Casal dels Infants torna a reunir els millors cuiners de Catalunya en un espectacle gastronòmic i ple d’humor que vol donar oportunitats als infants, joves i famílies dels barris catalans en situació de risc d’exclusió social.

Enguany, en el marc del Tricentenari BCN, aquest esdeveniment solidari estarà dedicat a la cuina de la Barcelona del 1700. Els xefs més reconeguts pujaran a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per oferir un espectacle carregat d’actuacions i sorpreses, ideat per Minoria Absoluta i orquestrat per Josep Cuní. Joan Roca, Carme Ruscalleda, Christian Escribà i Ferran Adrià, ambaixador del Casal dels Infants i compromès activament en la lluita contra la pobresa infantil, seran els participants en aquesta edició de la Fàbrica de Menjar Solidari, un programa que l’any passat va aplegar més de 1.600 espectadors a L’Auditori i va obtenir una recaptació que va fer possible que més d’un miler d’infants i joves en situació de pobresa poguessin gaudir d’activitats d’estiu, a banda de proporcionar suport per al Projecte maternoinfantil Vincles a tots els barris, l’ampliació de l’acompanyament diari per a adolescents en risc i de les accions formatives per a joves per afavorir la seva inserció en el mercat laboral.

Aquest 2014 el repte és que els 2.000 seients del Liceu es transformin en 2.000 oportunitats d’igualtat educativa per als infants amb dificultats; en una porta oberta al futur de cada infant, de cada jove, de cada família dels nostres barris.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-788

Quan:
29 de juny, a les 18 h.

On:
Gran Teatre del Liceu
La Rambla, 51-59

Les entrades per a la Fàbrica de Menjar Solidari es poden adquirir a les taquilles del Liceu, a ticketmaster o al servei proticketing.com d’El Periódico.

Més informació a www.lafabricademenjarsolidari.org i www.casaldelsinfants.org.

Setmana de la Poesia 2014

tancar
La Setmana de la Poesia de Barcelona s’afegeix a la commemoració

L’empremta del 1714 és perceptible en el programa de la Setmana de la Poesia de Barcelona, que enguany connecta algunes de les seves activitats més rellevants amb la commemoració del Tricentenari. N’és un bon exemple la que obre la Setmana, els Jocs Florals, una trobada poètica de llarga tradició –més de set-cents anys– que des de la seva reinstauració, en plena Renaixença, dóna veu a nous poetes i reafirma els vincles entre Barcelona i el vers.

El Premi de Poesia dels Jocs Florals, referent de prestigi en el món literari català, no serà, però, l’únic guardó que es concedirà el 14 de maig (19 h), dia inaugural de la Setmana de la Poesia: el mateix acte acollirà el lliurament del Premi Extraordinari Memorial 1714 a una oda a Barcelona o a Catalunya d’una extensió màxima de 100 versos. Aquest premi tindrà una dotació econòmica de 1.500 euros i el poema guardonat es publicarà al llibre dels Jocs Florals de Barcelona 2014.

El Tricentenari BCN serà present també en un espectacle singular que tindrà el Born Centre Cultural com a escenari: la Suite Barcelona (1710-1715). Amb text de Jordi Carrió i Figuerola, direcció escènica de Pau Carrió, projeccions de Marc Permanyer i interpretació de Pep Cruz, aquest muntatge posa en escena 46 monòlegs breus que, a la manera de les anotacions d’un dietari personal, evoquen l’ambient de la Barcelona de principis del segle XVIII, abans, durant i després de la Guerra de Successió. Música, veu i imatge en un recital evocador (dia 14, 20.30 h).

Per acabar, i com és habitual, aquesta setmana poètica es tancarà amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que enguany arriba a la seva trentena edició (dia 20 de maig, 20 h). Sis poetes de destacada trajectòria seran els protagonistes de la vetllada: en llengua catalana, Antoni Clapés i Anna Montero; en rus, Aleksander Kúixner; en romanès, Mircea Cartarescu; en anglès, la nord-americana Mary Jo Bang, i en castellà, l’argentina María Negroni. Una selecció de veus representatives de la poesia del segle XX i XXI que posarà el punt final a la cita poètica més internacional de la ciutat.

Més informació i programa complet a:
Bcn.cat/setmanapoesia

 

PREMI EXTRAORDINARI
MEMORIAL 1714
JOCS FLORALS DE BARCELONA 2014
Inventari de Montjuïc, de Marcel Riera
 
INVENTARI  DE  MONTJUÏC
Pedra de Montjuïc que s’esllavissa, gresos
i pissarres que treuen el morro per damunt
d’on reposava el delta i còdols de granit
que imperceptiblement llisquen cap al fondal,
carreus que ja mai no seran tallats, que els carros
no carregaran cap a cap nou mur de càrrega,
tot aquest pedregar per fonament, i nínxols
mimètics que s’escampen fins al penya-segat.
Les figueres de moro com cascades als freus
de les abandonades pedreres, i atzavares
que xuclen regalims de les escombraries
que durant centenars d’anys van entaforar
als seus queixals corcats que ara tot just poleixen.
Muntanya dels jueus que ja no hi són, de camps
de blat cap a ponent, canons als bastions,
bastaixos i molers, soldats forans i guaites
que miren cap al mar i distingeixen veles,
de bòbiles i gent que va a berenar els diumenges,
d’anarquistes que passen per les armes, del tir
al colomí, barraques i parc d’atraccions, curses
de la Penya del Rhin, merlets i matacans,
pedra rosa que entinta la ciutat durant segles,
Barcelona que no li dóna ni les gràcies.
 
Fossar de la Pedrera, la Font dels Geperuts,
turó dels malendreços, pedaços mal cosits
al cul de tantes coces, el pes del cementiri
decanta Montjuïc cap a garbí. No mira
la ciutat: sap que hi és, sempre als seus peus estesa.
Entremig de les quatre columnes com les quatre
barres i el tronc d’acer tan blanc que es recargola,
gairebé tot s’hi troba, bellugadís de dia,
de nit fantasmagòric com el poble fictici:
telefèric, piscines, pavellons firals, fonts
de coloraines màgiques, palaus d’esports, teatres
on abans es venien flors, un estadi sempre
buit, museus a palaus i encaixats en antigues
fàbriques tèxtils, camps de rugbi, carreteres
i aparcaments, botànics jardins de plantes crasses,
el formigó d’en Sert, turistes com formigues
que esborren l’últim rastre de tot el que hi havia,
d’anissos i bolados als antics merenderos,
gitanos i xaboles, gasoses i xeringues,
d’afusellaments, làpides, capelles i fortins.
Un estrat tapa l’altre, s’hi sobreposa, el prem
i la muntanya es torna més muda i més compacta.
I a la vegada, com si res, tot s’esllavissa,
tot cau daltabaix fins als troncs de pell pansida
dels eucaliptus, contra els contraforts que aguanten:
corrent líquid de cotxes que s’aturen i engeguen
sota el Morrot abrupte a mig vessant del qual,
neoclàssic, de nit el far que giravolta
de cara als inflamables i els cotxes de colors
que esperen els vaixells. Si aquí no hi hagués port
ni tampoc cementiri, si aquest turó ferreny
hagués fet la viu-viu, la ciutat no seria
com és, ni trobaria recer. Tampoc repòs.
 
Hi hauria els espadats que desgasta la pluja
i on nien les gavines i res no advertiria
dels laietans convulsos però sempre sotmesos
al reialme aliè, que només alçar els ulls
ja contemplen la mola del castell malaurat
de castellana jeia. Els molls s’han menjat tota
romanalla de costa i ara no hi guarden fustes,
ni s’hi arrauleix l’angoixa sinó contenidors
en estibes massisses, dipòsits de melassa
i ponts grua que corren de costat i enforquillen
el ferro dels vaixells i sembla que no pesin.
I sitges on fermenten tones esmicolades
en grans de cereals –sitges que no s’assemblen
a les de la Magòria–, o bé líquids viscosos,
com si l’aixecament tectònic que reté
els sediments i engolfa la plana del Besòs
deixés anar les restes de les hortes i els boscos
que van desaparèixer dins l’aigua que s’allunya,
puntes de jade i còdols d’enrunades ermites
que feien equilibris a dalt de la cornisa,
les filtracions més pures d’aquest encavalcat
mont dels jueus que vessa conglomerats de roca
i sang, moll i memòria i fel de Barcelona.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-783

Quan:
Del 14 al 20 de maig.

Jocs Florals.
14 de maig, 19 h. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Entrada lliure.

Suite Barcelona (1710-1715).
14 de maig, 20.30 h. El Born Centre Cultural. Entrada lliure.

XXX Festival Internacional de Poesia de Barcelona.
20 de maig, 21 h. Palau de la Música Catalana. Preu: 6 €.

 

Les músiques dels 1714s

tancar
Una exposició musical

El Museu de la Música presenta en una exposició les transformacions musicals en el marc de la Guerra de Successió, la pervivència de la derrota en el testimoni de cançons orals i les creacions musicals del darrer segle inspirades en la memòria dels fets del 1714. Un patrimoni sonor que, des d’estils i àmbits diversos, ens fa reviure des de l’emoció aquest moment històric clau per a la història del país. 

La Guerra de Successió va implicar tots els reialmes i nacions d’Europa i, a més de les conseqüències polítiques que va comportar, va ser un catalitzador de canvis culturals a gran escala. Unes determinades músiques van esdevenir hegemòniques i es van escampar per tots els països de l’Europa occidental, mentre que d’altres, més minoritàries, van quedar relegades a ser les cançons i els balls de poble que avui anomenem tradicionals. 

Durant generacions, els catalans van mantenir el record de la guerra i la pèrdua de les llibertats a través de les cançons orals, un llegat que durant la Renaixença es va documentar extensament. Les generacions següents tampoc van oblidar aquells anys decisius per a la societat catalana, i van generar al llarg del segle XX i fins a l’actualitat un corpus musical reivindicatiu i evocador, que avui Les músiques dels 1714s mostra, per primera vegada, en el seu conjunt. L’exposició presenta, d’una banda, les transformacions musicals d’aquells anys que van trasbalsar la vida a la Catalunya de principis de segle XVIII i, de l’altra, el mite musical bastit en el record d’aquell temps i que encara perviu.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-785

Quan: Del 15 de maig al 19 d’octubre. De dimarts a dissabte, de 12 a 18 h (divendres i dissabte amb programació de concerts, fins a les 21 h). Diumenge, de 12
a 20 h.

Preu: 3 €.

On: Museu de la Música-L’Auditori. C. de Lepant, 150.

 

Catalunya, 1714

tancar
Conferències al Museu d’Història de Catalunya

Entre les activitats paral·leles organitzades a l’entorn de l’exposició 300 Onzes de Setembre. 1714-2014, el Museu d’Història de Catalunya ha convocat els millors especialistes en la Guerra de Successió en un cicle de conferències que ens brinda l’oportunitat de conèixer aspectes clau d’aquest episodi històric.

Joaquim Albareda, catedràtic d’Història de la Universitat Pompeu Fabra, inaugura el cicle Catalunya, 1714 amb El projecte polític de l’austriacisme català (7 de maig), una xerrada en la qual explicarà quins eren els pilars fonamentals de la política catalana austriacista; a Catalunya i la Guerra de Successió (15 de maig), Agustí Alcoberro, director del MHCat, aprofundirà en les raons que van conduir els dirigents catalans a abraçar la causa de l’arxiduc Carles; Eva Serra, de la Universitat de Barcelona, abordarà a El moment republicà, juliol de 1713 – setembre de 1714 (22 de maig) quin era el sentiment de la resistència política catalana en el tram final de la guerra, davant l’absència del rei; Josep M. Torras i Ribé, també de la Universitat de Barcelona, parlarà de la repressió de la monarquia borbònica després de l’11 de setembre a Les conseqüències de la derrota (29 de maig), i l’historiador Albert Garcia Espuche posarà el punt final a aquest programa de conferències amb Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714 (5 de juny), una anàlisi dels trets d’una societat que va fer front a un despietat setge per defensar les seves llibertats.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-782

Quan: 7, 15, 22 i 29 de maig i 5 de juny. 19 h.

Preu: Entrada lliure.

On: Museu d’Història de Catalunya. Auditori del Museu. Pl. de Pau Vila, 3 /
93 225 47 00
www.mhcat.cat

M.U.R.S. obrirà el Grec 2014

tancar
Els setges actuals, segons La Fura dels Baus

Els murs del Castell de Montjuïc viuran aquest estiu un setge artístic, protagonitzat per La Fura dels Baus i els milers d’espectadors que responguin a la crida de M.U.R.S., una proposta escènica revolucionària que vol ser el primer SmartShow de la història.

El risc i la provocació que acompanyen sempre els espectacles fureros tornen a fer diana en un muntatge interactiu, un experiment ciutadà que obligarà l’espectador a participar de manera activa en una revolta que tindrà per objectiu alliberar-lo dels nous setges (tecnològics, socials, polítics) del segle XXI. Tot i que l’espectacle encara es troba en fase de creació, podem avançar que el públic haurà de descarregar-se una aplicació mòbil que l’ajudarà a organitzar-se a peu del castell per sortir vencedor d’aquest repte col·lectiu.

M.U.R.S. compta amb l’atractiu afegit de reunir, per primer cop en vint anys, els sis directors artístics de La Fura dels Baus, una de les companyies més internacionals de l’escena catalana. L’equip creatiu ha comptat amb l’assessorament del departament d’Open Systems de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Rovira i Virgili a fi de desenvolupar aquest ambiciós projecte, que ha treballat també al Futurelab de l’institut Ars Electronica de Linz (Àustria) i al Massachusetts Institute of Technology. Nascut com un encàrrec del Tricentenari BCN, M.U.R.S. és, en definitiva, una reflexió sobre aquests nous setges que, com els del passat, limiten la nostra llibertat.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-778

Quan: del 30 de juny al 5 de juliol, a les 22 h.

On: Castell de Montjuïc.

Preu: 18 €. Prèvies del 28 i 29 de juny, gratuïtes.

 

La batalla final

tancar
La petja de l’11 de setembre del 1714 als carrers de la Barcelona Vella

Els principals escenaris del darrer combat de la Guerra de Successió lliurat a Barcelona acolliran grans instal·lacions rectangulars, immenses vinyetes de còmic en les quals Oriol Garcia Quera, cèlebre per la seva llarga i brillant trajectòria com a cronista i il·lustrador dels fets de l’11 de setembre, retratarà els episodis clau del 1714 i els seus protagonistes. Amb idea i textos de Carles Santamaria i assessorament històric d’Agustí Alcoberro, La batalla final és una producció de FICOMIC que, a partir del 30 d’abril, convertirà 13 places i carrers històrics de Ciutat Vella en espais per a la memòria:


Baluard de Jonqueres
Plaça d’Urquinaona
Sebastià de Dalmau, coronel del Regiment de la Fe

Baluard de Sant Pere
Carrer d’Alí Bei (darrere de l’estàtua de Rafael Casanova)
Rafael Casanova, conseller en cap i comandant en cap de la Coronela

Baluard del Portal Nou
Arc de Triomf
Juan Sebastián Soro, sergent major del Regiment de Santa Eulàlia

Convent de Sant Pere de les Puel·les
Plaça de Sant Pere
Josep Bellver, general de batalla i comandant en cap d’infanteria 

Convent de Sant Agustí
Plaça de l’Acadèmia (a l’entrada del Centre Cívic)
Duc de Berwick, comandant en cap de les tropes borbòniques

Convent de Santa Caterina
Avinguda de Francesc Cambó
Pròsper van Verboom, enginyer en cap borbònic

Placeta d’en Marcús
Placeta d’en Marcús
Eudald Mas i Duran, tinent coronel del Regiment d’Infanteria Santa Eulàlia

Fossar de les Moreres
Plaça del Fossar de les Moreres
Johannes Wahrelst, tinent coronel del Regiment de Sant Narcís

Pla d’en Llull
Plaça Comercial (davant del Born Centre Cultural)
Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces catalanes

Baluard de Santa Clara
Entrada Sud del Parc de la Ciutadella
Pau Priu, tinent de la primera Companyia de Candelers de cera i Pintors de la Coronela

Pla de Palau
Pla de Palau
Joan Baptista Basset, general i comandant en cap d’artilleria  

Baluard del Migdia
Carrer de la Marquesa
Francesc de Castellví, capità de la setena Companyia de Velluters i Espoliners de la Coronela

Portal de Mar
Plaça de Pau Vila
Josep Moragues, general de batalla i comandant de fusellers de muntanya


La batalla final
ha estat organitzada per l’Oficina Tècnica Tricentenari BCN. Ajuntament de Barcelona.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-779

La història és divertida

tancar
Activitats familiars al Museu d’Història de Catalunya

El Museu d’Història de Catalunya convida el públic familiar a apropar-se a la nostra història d’una manera diferent. Un seguit d’activitats lúdiques i divertides introduiran els més menuts en el 1700 i els descobriran alguns dels fets més destacables d’aquest període històric.

Les activitats, que acompanyen l’exposició 300 Onzes de Setembre. 1714-2014, van iniciar-se el passat mes de març i acabaran a finals de setembre, coincidint amb la cloenda de la mostra al Museu. Tot seguit us les detallem:


Avi, què és la Diada? va inaugurar el cicle el 15 de març. Un avi que rep els néts mentre el fill i la jove són a la manifestació de la Diada, aprofita per explicar-los la història dels catalans des de la Guerra de Successió fins als nostres dies. La companyia Teatr3, Mercè Boher Ulldistret i Albert Estengre són els creadors d’aquest petit espectacle que combina ombres xineses i arts escèniques.

Quan: 15 de març, 17 de maig i 6 de setembre, a les 12 h.


Aquell dia de 1714
és un espectacle tragicòmic de titelles i jocs a càrrec de Bernat Soler en el qual coneixerem l’Eulària, una nena que l’11 de setembre de 1714 vol ajudar a defensar la muralla de Barcelona amb la col·laboració inestimable d’en Patufet i el bou. La proposta es basa en la novel·la homònima d’Antoni Munné-Jordà, il·lustrada per Òscar Julve.

Quan: 22 de març, 31 de maig i 26 de juliol, a les 12 h.


El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, va ser una època de progrés científic, tot i els conflictes bèl·lics que van tenir Europa com a escenari, des de la Guerra de Successió fins a la Revolució Francesa. Els descobriments del segle XVIII és un planetari familiar que descobrirà als nens i nenes els grans avenços de la ciència del 1700. Un exemple: mentre Catalunya es recuperava de la guerra, Fahrenheit creava el primer termòmetre de mercuri!

Quan: 5 d’abril i 12 de juliol, a les 12 h.


1714, escudellers, som-hi!
és un espectacle participatiu que combina la narració oral amb els titelles i el joc. L’actriu Núria Clemares és la narradora d’aquest conte teatralitzat que convidarà els més petits a participar-hi; i és que la protagonista és una jove barcelonina del 1714 que necessita voluntaris per formar la Coronela i protegir la ciutat. Els valents que s’hi allistin s’agruparan per oficis i s’organitzaran per defensar la plaça: escudellers, forners, sabaters, universitaris… Tothom jugarà un paper fonamental en aquesta defensa!

Quan: 19 d’abril, 28 de juny i 9 d’agost, a les 12 h.
Recomanat per a nens i nenes de més de 4 anys.


Contes del 1714
és una proposta escènica de Roger Cònsul, narrador oral, contacontes, director d’escena i dramaturg. El rondallaire explicarà, en clau d’humor, històries de guerra i de coratge sobre el botifler Cordons, els 992 bocs crestats de Sant Just Desvern, el cap d’en Moragues i moltes altres de reals i d’inventades. Aquests contes són per aprendre i riure de valent!

Quan: 3 de maig, 14 de juny i 23 d’agost, a les 12 h.


I per tancar la programació d’activitats familiars el Museu d’Història de Catalunya recupera L’escamot del Miquelet, l’espectacle de la narradora Mònica Torra que segueix les divertides peripècies d’un grup de nens del Raval a la ciutat assetjada, i que ja es va poder veure a les Biblioteques de Barcelona. El setge va tenir un testimoni d’excepció, el Miquelet, un petit heroi que va protegir-se de les bombes, de la gana i de la por utilitzant la imaginació, la més poderosa de les armes. El Miquelet i els seus amics van aconseguir capgirar la terrible realitat en què vivien gràcies als jocs que inventaven o a les aventures que somiaven pels carrers i baluards de la ciutat assetjada.

Quan: 20 de setembre, a les 12 h.


Totes les activitats són gratuïtes i estan incloses en el preu de l’entrada a l’exposició 300 Onzes de Setembre. 1714-2014. Gaudiu de la història en família!

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-775

El «making of» de l’espot del Tricentenari

tancar
Els protagonistes de la campanya expliquen els secrets de la seva gravació

Sota el títol «Protagonistes d’una història escrita entre tots», el reportatge, recentment estrenat pel diari ARA, reviu el procés de creació de l’espot de la mà dels seus impulsors i protagonistes. El director artístic, Lluís Danés, l’actriu protagonista, Sílvia Bel, i el comissari del Tricentenari per la Generalitat de Catalunya, Miquel Calçada, expliquen com va ser aquest procés que va culminar amb l’estrena al mes de març de l’anunci que, sota el lema «Ara, la història ens convoca», convida a participar en els actes de commemoració que s’allargaran durant tot el 2014.

El realitzador de l’espot, Lluís Danés, revela com es va idear l’anunci que apel·la –tal com explica– a l’emoció, i ho fa a través d’una emotivitat que defuig la «tristesa» i que, en canvi, pretén ser una crida a la participació, l’empenta i la voluntat del conjunt de la població de seguir caminant... «Si hem arribat fins aquí, és que aquest poble és imparable», ressalta Danés. Per Miquel Calçada, «l’espot pretén comunicar que el Tricentenari és una commemoració absolutament transversal, inclusiva i de tota la societat catalana».

Hi participen també Francis Tarré, director creatiu de Vainilla, l’agència responsable de la campanya, i Bet Pujol, directora de producció d’Ovideo.

El «making of», realitzat per Karavan Films, també presenta els nombrosos voluntaris d’arreu del país que van participar en l’espot rodat en diferents punts del territori. El Bruc va ser un dels escenaris destacats d’aquesta gravació, tot i que Barcelona, Cardona així com altres indrets també apareixen en la sèrie d’espots que conformen la campanya de comunicació de la commemoració.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-771

Sàpiens: Viatge al 1714

tancar
Una experiència interactiva

L’aprenentatge de la història pot convertir-se en tota una aventura. Així és com ho viu la revista Sàpiens, una publicació de referència en divulgació històrica a Catalunya, que ara ofereix als més joves l’oportunitat d’endinsar-se en el món del 1714 de manera entretinguda i interactiva. La revista virtual Viatge al 1714 presenta, primer de tot, un complet retrat de la Barcelona de l’inici del segle XVIII: per mitjà d’il·lustracions i petites explicacions, dóna a conèixer com eren els adolescents d’aquella ciutat efervescent, pròspera i festiva, ens mostra com ocupaven el seu temps de lleure o quina roba els agradava posar-se.

Pas a pas, també coneixerem els antecedents i l’esclat de la Guerra de Successió, els seus protagonistes, les armes dels combatents, les dates i els personatges clau del conflicte, i el setge i l’atac final. L’usuari tindrà, a més, l’ocasió de conversar amb Rafael Casanova, o de descobrir tot de dades i curiositats amagades en les diferents etapes d’aquest viatge virtual. L’última s’endinsa en la història catalana posterior a l’11 de setembre del 1714 i proposa lectures, visites guiades i fins i tot un test final que posa a prova els coneixements adquirits durant el trajecte. Un viatge al passat fonamental per comprendre el present.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-758

1714. Notícies i propaganda

tancar
Exposició al Col·legi de Periodistes de Catalunya

Si bé sembla un fenomen modern, el paper de la premsa com a instrument propagandístic era habitual ja a l’inici del segle XVIII. L’arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la Corona hispànica, va fundar, fins i tot, la Gazeta de Barcelona, el seu propi mitjà de comunicació, com a rèplica a la que Felip V va crear a Madrid a partir de la Gazette de France, una publicació del 1631 imitada per la resta de monarquies europees. De la gaseta barcelonina, que es va convertir en el Diari del Setge entre 1712 i 1714, se n’exposaran exemplars a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya al costat de fullets i pamflets que miraven d’exalçar o d’abatre els ànims dels contendents d’un i altre bàndol.

Un quadern especial de Capçalera, la revista dels col·legiats, afegirà un nou punt d’interès a aquesta exposició comissariada per Jaume Guillamet i Daniel Venteo, una mostra que és, en ella mateixa, tota una descoberta.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-741

Quan: del 24 de març a l’11 de setembre. De dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15 a 19 h.

On: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rambla de Catalunya, 10.

Entrada lliure.

L’iPunt del Tricentenari

tancar
Un viatge literari i musical

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el compositor Rafel Plana i amb la participació de l’Associació de Musictecaris AMPLI, és l’impulsor de L’iPunt del Tricentenari, una col·lecció de dotze punts de llibre interactius que contenen una mostra de la literatura catalana des del 1714 fins a l’actualitat, acompanyada d’una banda sonora que remarca l’emotivitat de cada narració, a més de contextualitzar-la i establir ponts entre la música de les diferents èpoques i la d’avui. 

A partir de les reflexions del músic i dissenyador d’espais sonors Rafel Plana, els musictecaris de l’associació AMPLI han connectat les composicions del passat amb les del present, en una playlist en què Mozart i Haydn conviuen amb Steve Coleman, Ennio Morricone, Ovidi Montllor, les Mamzelles o una versió electrònica d’última generació d’Els Segadors. L’objectiu, descobrir quina funció ha tingut la música en cada moment històric, com s’han relacionat música i literatura o si, en determinades èpoques, totes dues disciplines artístiques han estat un exemple de llibertat o de submissió a l’autoritat.

Cada un dels dotze iPunts correspon a un mes de l’any 2014 i és la porta d’accés a un suggeridor itinerari literari i musical per tres-cents anys d’història catalana. Dels diferents iPunts se n’imprimiran 30.000 a fi de difondre’ls des de les biblioteques públiques unides en el projecte #Ensolfa, que dóna a conèixer el panorama discogràfic català als professionals de les biblioteques i del món musical. La Biblioteca Pública de Tarragona, les biblioteques Xavier Benguerel, Vallcarca-Penitents i Vapor Vell de Barcelona, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, la Biblioteca Pública de Lleida, la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, la Pompeu Fabra de Mataró, la Salvador Allende de Girona i la Biblioteca Pública de Banyoles són espais on podreu trobar L’iPunt del Tricentenari.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-737

300 Onzes de Setembre. 1714-2014

tancar
De derrota a Diada Nacional

El Museu d’Història de Catalunya inaugura el 14 de març una exposició de gran format que ens descobreix les claus del procés històric que va culminar amb la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya. 300 Onzes de Setembre. 1714-2014 planteja un recorregut de 300 anys a través de la nostra història: comença introduint el visitant a l’escenari del setge i, amb l’ajuda de recursos audiovisuals, escenografies i recreacions, li fa reviure, pas a pas, la història de la commemoració. Les primeres mostres de resistència a l’opressió borbònica, la Renaixença, la República o el franquisme, que va abocar totes les celebracions a la clandestinitat, són algunes etapes d’aquest itinerari, que mostra com els esdeveniments que van conduir a la desfeta del 1714 han estat recordats per cada generació de catalans durant els últims tres segles i com aquest record permanent ha generat una simbologia i una mitologia pròpies —en especial, des de la formació del catalanisme contemporani.

L’exposició es tanca amb una mirada actual al caràcter popular de l’Onze de Setembre i a la gran Diada del 2012. 300 Onzes de Setembre. 1714-2014 es podrà visitar fins al 28 de setembre.

Més informació

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-728

Els Tractats d’Utrecht

tancar
Un congrés internacional

La commemoració d’un esdeveniment tan rellevant per a la història d’Europa com la signatura dels Tractats d’Utrecht ha de servir per aprofundir en el coneixement històric del moment, per analitzar la seva significació en les relacions internacionals i, de forma més concreta, les seves implicacions per a Catalunya i Espanya.

El congrés Els Tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans tindrà lloc del 9 al 12 d’abril a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (dies 9, 10 i 11) i al Castell de Cardona (dia 12), i s’articularà en tres eixos temàtics:

9 d’abril. Context internacional: el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona acollirà la conferència d’obertura del congrés, a càrrec de Lucien Bély (Université Paris IV-Sorbonne); tot seguit, els participants es traslladaran al Museu d’Història de Catalunya per iniciar les sessions d’estudi i debat, que en aquesta primera jornada analitzaran la dimensió internacional del conflicte. La jornada es tancarà amb la visita a l’exposició 300 Onzes de Setembre. 1714-2014, al mateix museu.

10 d’abril. Context hispànic: la consolidació de la monarquia de Felip V i del règim borbònic, així com l’estudi dels canvis socials, institucionals i militars derivats dels Decrets de Nova Planta, centraran les ponències del segon dia de congrés, en el qual també s’examinarà el paper de la Santa Seu en l’estratègia propagandística de la Guerra de Successió. La visita al Born Centre Cultural posarà el punt final al programa.

11 d’abril. Context de la Corona d’Aragó: la resistència del 1714 en la memòria dels militars a finals del segle XVIII, la inserció de Catalunya en la Reial Hisenda espanyola després dels Tractats d’Utrecht o la situació del País Valencià sota l’autoritat borbònica són tres dels aspectes que els especialistes abordaran en aquesta tercera jornada.

12 d’abril. Cloenda al Castell de Cardona: la darrera sessió del congrés inclourà una síntesi de les qüestions plantejades a les tres jornades anteriors i acollirà el debat i l’acte institucional de cloenda, a càrrec de Joaquim Nadal (Universitat de Girona), a més d’una visita guiada al Castell de Cardona, la darrera plaça forta catalana que va capitular davant les tropes de Felip V, el 18 de setembre del 1714.

Els Tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans és un congrés coordinat per Joaquim Albareda (UPF) i Agustí Alcoberro (UB), amb un comitè científic integrat també per Lucien Bély (Université Paris IV-Sorbonne), Antonio Álvarez-Ossorio (UAM) i Cinzia Cremonini (U.C. Sacro Cuore). Entre els ponents trobem historiadors com Albert Garcia Espuche, Cristopher Storrs (University of Dundee), Friedrich Edelmayer (Universität Wien), Josep Maria Torras i Ribé i Eva Serra (Universitat de Barcelona), Pablo Fernández Albaladejo (Universidad Autónoma de Madrid), Virginia León (Universidad Complutense de Madrid), Francisco Andújar (Universidad de Almería) i Carme Pérez Aparicio (Universitat de València).

El Museu d’Història de Catalunya i l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (UPF) són els organitzadors del simposi, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Recherches sur les Civilisations de l’Occident Moderne de la Universitat de París.

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-726

El Tricentenari celebra el Dia Internacional de les Dones

tancar
Recordar les dones oblidades de la història

El Born Centre Cultural acollirà el proper 5 de març l’Acte Institucional del Dia Internacional de les Dones, que en l’any del Tricentenari recordarà les dones que van tenir un paper essencial en els fets del 1714 i en altres episodis destacats de la història, tot i que els seus noms no apareguin a les cròniques oficials.

El programa d’actes començarà a les 18 h, amb l’obertura de portes i l’inici de les votacions del premi del públic. Mitja hora més tard, la Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Francina Vila i Valls, atorgarà un reconeixement a l’escriptora i historiadora Núria Sales i Folch i a l’Encyclopaedia Britannica, per la seva tasca de visibilització de les dones en la historiografia.

Tot seguit, Patrícia Gabancho presentarà el seu darrer llibre, Les dones del 1714, i pronunciarà una conferència sobre les dones i la història.

El lliurament del XXVIII Premi 8 de març – Maria Aurèlia Capmany: Fem memòria, les oblidades en la Història precedirà la inauguració de l’exposició d’il·lustracions de Francesc Artigau Dones del 1714, amb la qual conclourà la vetllada. La soprano Isabel Ricciardi di Gaudesi, acompanyada al piano per Josep Buforn, posarà la nota musical a l’acte.

 

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-721

Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’11 de setembre de 1714

tancar
Un congrés de l’Institut d’Estudis Catalans

A partir d’avui (dia 24) i durant quatre jornades, la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans acollirà Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’11 de setembre de 1714, congrés organitzat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC en commemoració dels tres-cents anys de la fi de la Guerra de Successió a Catalunya i de l’11 de setembre. El congrés analitzarà les causes, el desenvolupament de la guerra en l’àmbit de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans i les seves conseqüències, amb l’objectiu de fer un balanç de la producció investigadora i de les reflexions dels especialistes sobre uns esdeveniments cabdals en la història del país.

La Guerra de Successió d’Espanya i les seves conseqüències vistes des dels nords és el títol de la conferència d’obertura, a càrrec de Patrici Pojada (Universitat de Perpinyà); el dia 25, els especialistes debatran a l’entorn de l’estatus polític de Catalunya abans i després de 1705, així com del paper del País Valencià, les Illes Balears i la Sardenya catalana durant el conflicte; les conferències i debats del dia 26 tractaran de la quotidianitat en la recta final de la guerra, de la repressió posterior a la derrota i de les polítiques de minorització de la llengua catalana, mentre que en l’última jornada (27 de febrer), el congrés parlarà de la violència contra la població civil i de l’evolució del dret català després de la imposició del Decret de Nova Planta. Oriol Junqueras tancarà el programa amb la conferència L’Onze de Setembre entre la història i la memòria.

Trobareu més informació a:
http://1714.espais.iec.cat

Link directe: http://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-717

Pàgines