Tot i que, fa tres-cents anys, Catalunya no disposava d’aparells meteorològics per mesurar la pressió atmosfèrica o la temperatura, i que l’ús de baròmetres, pluviòmetres i termòmetres a principis del segle XVIII era molt escàs, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha realitzat un estudi que ens proporciona una aproximació fiable del context meteorològic del setge de Barcelona de 1713-1714.

La combinació de diferents indicadors proxi o indirectes —com ara les anelles de creixement dels arbres— ha permès als científics del segle XXI reconstruir les principals variables meteorològiques d’Europa en el passat, quan encara no existien veritables dades instrumentals; ara, l’anàlisi de les fonts que recullen aquesta informació ha fet possible el pronòstic del temps a la Barcelona assetjada.

Una clara anomalia freda a gran part del continent europeu, durant l’estiu del 1713, fa pensar que a l’inici del setge (25 de juliol) Barcelona va registrar una temperatura mitjana suau, no gaire elevada. Una tardor inusualment freda arreu d’Europa va donar pas a un hivern més fred de l’habitual al sud del continent i, per tant, també a Catalunya, un factor que, en l’opinió dels analistes, devia complicar la resistència a la ciutat.

Les condicions no van millorar en arribar la primavera, amb temperatures encara baixes, mentre que l’estiu del 1714 el clima va fer un gir radical: l’estació va ser especialment calorosa, fet que va agreujar la situació dels resistents després de molts mesos de lluita rere les muralles.

Pel que fa a les precipitacions, van ser abundants a Catalunya durant la primera meitat del setge. Segons l’SMC, aquest règim més plujós va comportar que els pous i els diferents dipòsits pluvials de Barcelona tinguessin força aigua, fet molt important per poder resistir un setge. La pluja, a més, hauria jugat a favor de la defensa de la ciutat, en fer més complicades les tasques de l’exèrcit ocupant, dificultant-li l’obertura i el manteniment de les trinxeres amb què volia accedir a la plaça assetjada.

Malauradament, la situació va fer un tomb a la primavera del 1714: la sequera va fer acte de presència al país i no el va abandonar en tot l’estiu. Si a això s’afegeix el temps càlid d’aquell estiu, és fàcil suposar l’empitjorament en les condicions sanitàries dels ciutadans al final del setge. Després de la desfeta, la tardor del 1714 va tornar a recuperar la normalitat de les precipitacions...

Aquest estudi climàtic és la contribució de l’SMC a la commemoració del Tricentenari dels fets del 1714; un treball que ens dóna noves claus per valorar fins a quin punt la determinació i el coratge dels ciutadans de Barcelona van ultrapassar tots els obstacles que van perjudicar la llarga resistència de la ciutat.

 

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-889