La mirada del polític (Jordi Pujol) i la de l’historiador (Joaquim Albareda) van convergir el passat 10 d’octubre a la Sala Moragues del Born Centre Cultural sobre la figura de Narcís Feliu de la Penya, impulsor d’una modernització econòmica i política per a la Catalunya del XVIII que passava per la defensa necessària de la causa austriacista. La conversa va encetar el cicle de conferències «Herois de 1714».

Narcís Feliu de la Penya, un dels principals inspiradors «del que ara en diuen relat polític» del president Pujol («dec ser el polític que més n’ha parlat en els seus discursos»), va ser un intel·lectual català pioner en la defensa de l’industrialisme, la innovació tecnològica i el lliure comerç, unes idees molt avançades a la Catalunya del segle XVII i XVIII que, segons va explicar l’historiador Joaquim Albareda, prenien com a model Holanda, un país admirat per Feliu de la Penya, del qual afirmava que «sense pa, sense oli, sense vi ni altres productes bàsics per viure, són rics i opulents».

En una vetllada conduïda pel periodista Enric Vila, Albareda va continuar explicant que per a Feliu de la Penya l’economia era una via de conciliació de l’interès privat i el col·lectiu, que no es podia deslligar de les constitucions: «El preocupava sobretot la consolidació del constitucionalisme català enfront de les tendències absolutistes que prenien volada al continent.» Per aquest motiu, crític amb Felip V i els seus ministres, Narcís Feliu de la Penya es va alinear amb la causa austriacista, en aquells moments «l’opció clarament guanyadora, perquè que fallessin els anglesos no entrava en els càlculs de ningú a Catalunya», va afegir l’historiador. Per aquesta causa, va ser empresonat del juny del 1704 fins al triomf austriacista del 1705.

Convençut que era millor el govern dels estats petits que el dels grans, Feliu de la Penya va proposar la fundació d’una gran companyia de comerç a l’estil holandès i obrir rutes comercials amb Amèrica. Va participar activament en la renovació de la indústria tèxtil de qualitat i va enviar artesans qualificats a França, Flandes o Anglaterra perquè hi aprenguessin les noves tècniques. Aquestes van ser algunes de les qüestions, entre moltes altres, que tant Pujol com Albareda van desenvolupar durant la vetllada.

Per al president Pujol, Feliu de la Penya va tenir una gran importància en la configuració del seu pensament polític: «El vaig descobrir pel meu compte perquè se’n parlava poc, i en vaig fer un referent quan encara era molt jove.» Pujol va continuar explicant que, com Feliu, ell també va voler, amb les seves idees, ser útil al conjunt d’Espanya. Arran d’aquesta afirmació, com a anècdota, el president va referir als assistents una conversa recent amb Miquel Roca en la qual es deien: «Ara ens parlen de les terceres vies... Què ens han d’explicar, a nosaltres, si tu i jo hem estat especialistes en terceres vies!»

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-610