El cicle de conferències «Herois de 1714» va tractar en aquesta ocasió la figura de Sebastià Dalmau, un membre de la burgesia catalana que es va comprometre amb la causa austriacista fins al punt de finançar-la amb la seva fortuna familiar i de defensar-la al front de batalla. El comissari del Tricentenari per la Generalitat de Catalunya, Miquel Calçada, i la historiadora Rosa Maria Alabrús van ser els encarregats d’acostar-nos la personalitat de qui és considerat, juntament amb Rafael Casanova i Antonio de Villarroel, un dels tres grans herois en la defensa de Barcelona el 1714.

La cita va tenir lloc el passat dijous 23 de gener a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Moragues del Born Centre Cultural, on es van congregar més d’un centenar de persones. Com és habitual, el periodista Enric Vila va cedir la paraula, primer, a la historiadora, en aquesta ocasió Rosa Maria Alabrús, de la Universitat Abat Oliva, qui va fer un detallat recorregut per la vida de Sebastià Dalmau, situant-lo en el context de la burgesia catalana de l’època i analitzant el seu paper en el conflicte.

Membre d’una família d’adroguers i comerciants seguidors de les idees de Feliu de la Penya per modernitzar l’economia del país, Sebastià Dalmau va ser un dels conspiradors que van promoure la revolta de Barcelona del 1704 per proclamar rei l’arxiduc Carles d’Àustria. A causa d’aquest fet, «el virrei Velasco va ordenar el seu empresonament, fins que va ser alliberat el 1705 per les tropes austriacistes que van entrar a Barcelona», explicà Alabrús.

El 1706, quan els borbònics van intentar recuperar la ciutat, «Sebastià Dalmau va organitzar i finançar un esquadró de cavalleria i l’arxiduc el va nomenar cavaller i capità». Després de participar en diverses batalles, Dalmau va finançar el viatge de retorn de Carles III a Viena i, més tard, l’evacuació de les tropes austríaques. Abandonats pels aliats, va ser partidari de continuar la resistència i el juliol del 1713 va organitzar una operació amb naus pròpies per capturar vaixells borbònics. Durant el setge, Dalmau va proveir Barcelona de tot tipus de recursos «malgrat el seu progressiu empobriment».

La historiadora també va explicar que Dalmau va organitzar el seu propi regiment de cavalleria, que va anomenar «el Regiment de la Fe», amb el qual va arribar a trencar el setge borbònic a més d’atacar la rereguarda i reclutar gent per a la defensa de la ciutat. Després de la derrota, Dalmau va ser empresonat fins al 1725, «quan va poder exiliar-se a Àustria, on Carles VI el va nomenar tinent general de la cavalleria imperial fins que morí, al 1762».

Arribat el seu torn, el comissari del Tricentenari per la Generalitat, Miquel Calçada, va establir un paral·lelisme entre Sebastià Dalmau i els empresaris d’avui dia, «entre els quals seria molt difícil trobar aquest nivell de compromís», perquè el capitalisme actual i les relacions comercials amb la resta de la Península «fan més complicat que prenguin partit d’una manera tan directa, entre altres motius per això que es coneix com a boicot».

Miquel Calçada creu que la independència seria un escenari favorable per a les empreses del país, perquè, entre altres raons, «cal suposar que, com arreu del món, un Estat català defensaria les seves empreses, cosa que l’Estat espanyol no sempre ha fet amb les catalanes». El comissari va citar, com un cas a part, «l’absurda» prohibició de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià.

Calçada es va mostrar optimista pel que fa al suport dels empresaris al procés sobiranista: «Veuria el got mig ple i no diria que hi estan en contra. El que passa és que no es poden permetre el luxe de pronunciar-se només en funció dels sentiments.»

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-688