L’última sessió del cicle «Herois de 1714» va comptar amb la presència del polític Joaquim Nadal i el periodista Enric Juliana per parlar de la figura de Francesc de Castellví, autor durant el seu exili a Viena de les Narraciones históricas, una obra cabdal sobre la Guerra de Successió, en la qual va combatre fins a la darrera batalla de l’onze de setembre.

«Provoca una profunda tristesa el fet que Castellví morís sense veure publicada l’obra que va ocupar vint anys de la seva vida», va manifestar l’exconseller de la Generalitat Joaquim Nadal en començar la conferència. Les Narraciones históricas van ser publicades per primera vegada entre el 1997 i el 2002, a Madrid, per la Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, en una edició que, «girant el pop, en fa una lectura tradicionalista i carlista oposada a la progressista i liberal de la historiografia catalana», va subratllar Nadal.

Nascut a Montblanc l’any 1682, Francesc de Castellví va adquirir notorietat quan, membre del braç militar, va defensar la resistència a ultrança de Barcelona a la Junta de Braços celebrada entre juny i juliol del 1713. Capità de la companyia de velluters de la Coronela, va viure «sota sospita i llibertat vigilada» després de la derrota del 1714 i el 1718 va ser acusat de «promoure la revolta dels carrasclets». Alliberat sota fiança, no va marxar de Catalunya, però, fins al 1726, després de la Pau de Viena, «quan la majoria d’exiliats podien tornar sense por de les represàlies», va explicar Nadal, que a més de polític és catedràtic d’Història a la Universitat de Girona.

A la seva obra, Castellví «insisteix en la identitat política de la Corona d’Aragó i en la unitat lingüística de Catalunya i València», i el concepte d’Espanya hi té fonamentalment un sentit geogràfic: «el continente de la España», el denominava sovint Castellví, reconeixent implícitament la monarquia hispànica sempre que acceptés un estat compost, segons va explicar el també exalcalde de Girona. Sobre aquest tema, Nadal es va referir a una frase de l’obra del malaguanyat Ernest Lluch, que deia: «La Constitució del 1978 ha saldat el deute», i seguidament va reiterar: «una cosa que ara no afirmaria».

El periodista i subdirector del diari La Vanguardia, Enric Juliana, va prendre el relleu per explicar l’intent frustrat de Castellví i d’altres per crear una colònia catalana, «una Nova Barcelona a l’Imperi austríac, entre les actuals Sèrbia i Hongria». Tot seguit, Juliana va titllar de «publicistes» alguns corrents historiogràfics, un dels quals és el que encara afirma que, en el fons, Felip V va fer un favor a Catalunya en eliminar vestigis de l’antic règim i portar-hi la prosperitat de la qual va gaudir durant el segle XVIII, «quan una lectura atenta de la història ens diu que Catalunya hauria evolucionat cap a formes de caràcter modern», va afegir Juliana.

El periodista va estirar els fils de la Guerra de Successió i, passant per Jaume Balmes o el general Prim, va parlar de l’encaix de Catalunya a Espanya al llarg de la història. Del present, Juliana va destacar la situació crítica a València, «on la gent se sent enganyada, humiliada, i on passa alguna cosa més que a la resta del país; no sabem com, però això tindrà conseqüències», va afegir.

Juliana també va apuntar que, a Europa, «s’estan obrint escletxes entre els interessos dels seus membres que recorden dinàmiques de moments passats». La posició catalana es troba, doncs, amb un context europeu complex, «que encara enfoquem com si es tractés de l’Europa dels anys vuitanta o noranta, una visió que hem de corregir», va afegir el periodista.

Aquesta sessió, celebrada el passat 29 de maig, va ser l’última de les vuit incloses en el cicle «Herois de 1714», que, des de l’octubre del 2013 i amb motiu del Tricentenari, ha coordinat i moderat el periodista i escriptor Enric Vila a la Sala Moragues del Born Centre Cultural. Un espai de trobada entre polítics i historiadors que ha servit per abordar la història i l’actualitat des de diferents punts de vista.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/home#node-825