Palau del Virrei o Reial [desaparegut] (pla de Palau, fins al carrer del Malcuinat)
Després de la Guerra dels Segadors, el darrer virrei de Felip IV, Vincenzo Gonzaga Doria, va ordenar a Josep de la Concepció d’ampliar l’Hala dels Draps, nom de reminiscències flamenques per a un edifici construït al segle XIV amb la finalitat d’acollir-hi les activitats mercantils dels barcelonins. L’edifici era conegut popularment com el “porxo del forment”, perquè abans de convertir-se en un espai comercial era el principal magatzem de blat de la ciutat. A partir dels anys setanta del segle XVII es convertí en la residència del virrei, representació de l’autoritat reial al Principat. Hi van residir virreis com l’estimat Georg Hessen-Darmstadt (conegut popularment com a Jordi) entre el 1698 i el 1701, o l’odiat Francisco Fernández de Velasco, que va ser nomenat virrei en dues ocasions, del 1696 al 1697 i del 1703 al 1705. Els sis anys posteriors (1705-1711) va ser la residència de l’arxiduc Carles i la seva muller, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, que s’hi allotjà fins al 1713, quan abandonà Barcelona. Davant del Palau hi havia la casa del governador militar o del general, enderrocada després del 1714 per ampliar el pla de Palau, que va esdevenir el centre econòmic i polític de la ciutat durant tot el segle XVIII.