Els baluards de Llevant, Portal Nou, Sant Pere i Jonqueres [desapareguts]
El baluard era un espai fortificat que des del mur o cortina de la muralla es projectava cap a l’exterior. El seu disseny triangular permetia als defensors cobrir amb foc encreuat la muralla i el baluard més proper. Als baluards s’emplaçaven les bateries d’artilleria per allunyar l’artilleria enemiga de la cortina de la muralla. Barcelona disposava d’onze baluards. Els baluards de Llevant, Santa Clara i Portal Nou van ser l’escenari del primer assalt borbònic la matinada de l’11 de setembre del 1714. Les tropes franceses es van llançar contra el baluard de Llevant i contra la bretxa oberta a la muralla a la zona dels molins, entre els baluards de Santa Clara i Llevant, però els defensors van aconseguir repel·lir-los. Al baluard de Sant Pere l’ofensiva es va produir unes hores més tard, però va tenir èxit immediatament i els assetjants van aconseguir creuar la línia defensiva i penetrar a la ciutat. Enarborant la bandera de Santa Eulàlia, símbol del perill extrem que vivia la ciutat, Rafael Casanova liderà el contraatac a la zona de la muralla del terraplè de Jonqueres (a prop del baluard de Jonqueres), on va ser ferit a la cuixa. Al cap d’una hora escassa la Junta de Govern acordà capitular davant del duc de Berwick.