El baluard era un espai fortificat que des del mur o cortina de la muralla es projectava cap a l’exterior. El seu disseny triangular permetia als defensors cobrir amb foc encreuat la muralla i el baluard més proper. Als baluards s’emplaçaven les bateries d’artilleria per allunyar l’artilleria enemiga de la cortina de la muralla. Barcelona disposava d’onze baluards. Els baluards de Llevant, Santa Clara i Portal Nou van ser l’escenari del primer assalt borbònic la matinada de l’11 de setembre del 1714. Les tropes franceses es van llançar contra el baluard de Llevant i contra la bretxa oberta a la muralla a la zona dels molins, entre els baluards de Santa Clara i Llevant, però els defensors van aconseguir repel·lir-los. Al baluard de Sant Pere l’ofensiva es va produir unes hores més tard, però va tenir èxit immediatament i els assetjants van aconseguir creuar la línia defensiva i penetrar a la ciutat. Enarborant la bandera de Santa Eulàlia, símbol del perill extrem que vivia la ciutat, Rafael Casanova liderà el contraatac a la zona de la muralla del terraplè de Jonqueres (a prop del baluard de Jonqueres), on va ser ferit a la cuixa. Al cap d’una hora escassa la Junta de Govern acordà capitular davant del duc de Berwick.

Aquest baluard va ser concebut per defensar el portal de Mar i protegir el pla de Palau. La segona i tercera ofensives borbòniques del dia 11 de setembre del 1714 es van batre sobre aquesta fortificació, i la ferotge resistència dels defensors, dirigits pel cap de fusellers Anton Paperoles, va permetre al general Francesc Sans Miquel i de Monrodon organitzar un contraatac amb la Coronela i unitats disperses. Paral·lelament, els capitans Francesc de Castellví i Onofre Homdedéu havien avançat fins al pla d’en Llull i la zona dels molins, però ja no van poder fer res davant la tercera ofensiva del duc de Berwick, que aconseguí envoltar la caserna del baluard. En aquella defensa agònica van perdre la vida centenars d’homes, entre els quals hi havia Anton Paperoles.

Un mes abans de la batalla final, el 12 d’agost, la companyia d’Estudiants de Lleis de la Coronela, comandada pel catedràtic de Dret Marià Bassons, mort en la batalla, aconseguí repel·lir el primer assalt borbònic. No obstant això, l’atac es va reprendre amb més virulència l’endemà al vespre i les tropes francoespanyoles es van llançar alhora sobre el Portal Nou i el baluard de Santa Clara per aconseguir obrir una bretxa definitiva en una malmesa muralla. Després de setze hores infructuoses de lluita i d’accions precipitades d’uns i altres, els baluards van quedar en mans de les companyies de Sabaters, Notaris i de la quasi extingida d’Estudiants de Lleis, que van infringir dues severes derrotes al duc de Berwick, que va optar per continuar castigant les malmeses defenses barcelonines amb un bombardeig constant. La batalla prosseguí dos dies més, el 13 i 14 d’agost, i deixà un estol de cadàvers d’ambdós bàndols que la va convertir en un dels enfrontaments més sagnants de la guerra.

Cementiri de la parròquia de Santa Maria del Mar, que durant el setge del 1713-1714 es convertí en una fossa comuna on van ser enterrats els defensors morts en la defensa dels baluards de Llevant, del Migdia i de Santa Clara. Posteriorment s’erigí en un espai monumental de record als caiguts. 

Cementiri adjacent a l’antic convent de Sant Pere de les Puel·les on es van soterrar defensors i assaltants dels baluards de Jonqueres, Sant Pere i el Portal Nou. El convent va ser parcialment destruït per les tropes borbòniques després de l’11 de setembre del 1714.