Les cases del barri del Born van ser enderrocades per obrir-hi un esplanada que separés la Ciutadella dels barris de la ciutat. A la casa núm. 18 del passeig del Born es pot observar quin va ser el perímetre destruït.

Aquesta fortalesa militar de planta pentagonal va ser construïda entre el 1716 i el 1748, a partir del disseny de l’enginyer militar flamenc Joris Prosper van Verboom (1665-1744), que es convertí en el primer governador de la plaça forta però no va poder veure el complex acabat. Aquesta fortificació no s’emprà mai per defensar la ciutat de l’atac d’un exèrcit enemic, sinó que s’erigí com un instrument de repressió contra els ciutadans de Barcelona. Des del 1719 fins al 1866 es va recloure una multitud de presos polítics a la torre de Sant Joan, rebatejada com la Bastilla catalana. Finalment, després de la multitud de peticions per destruir-la, va ser enderrocada el 1869. Actualment de l’estructura original només se’n conserven tres edificis: l’arsenal, seu del Parlament de Catalunya; la capella, que ara és una parròquia militar, i la casa del governador militar, convertida en un institut d’educació secundària.

Durant dotze anys, del 1715 al 1727, quan els viatgers que arribaven per mar entraven a la ciutat, el primer que veien era el cap del general Josep Moragues en una gàbia, penjant d’un pal ben alt, per tal de demostrar la contundència de la repressió contra els qui gosaven resistir-se a l’autoritat del rei Felip V. L’ambaixador austríac i la dona del general van pressionar les autoritats borbòniques perquè retiressin el cap de Moragues, adduint el Tractat de Viena del 1725, pel qual la casa d’Àustria renunciava als seus drets sobre la monarquia hispànica i Felip V permetia el retorn dels exiliats i alliberava els captius derivats del conflicte.

El convent va esdevenir un dels escenaris principals de la batalla final, ja que el coronel Pau de Thoar, al capdavant del regiment de la Concepció, intentà fer-s’hi fort per frenar l’avenç borbònic. Un cop acabat el setge les tropes de Felip V van convertir el convent en una caserna militar, i el 1716, arran de la construcció de la Ciutadella, se n’enderrocà una part, i la que continuava dempeus va acollir a partir del 1720 la Reial Acadèmia de Matemàtiques. La comunitat d’agustins es traslladà al barri del Raval i el 1727 s’inicià la construcció del nou convent al carrer de l’Hospital, que es perllongà fins al 1750. El convent vell es va refer parcialment (1736-1748) i la part més enrunada s’adequà per construir-hi una caserna, que s’inaugurà el 1750.