Sants
La imposició del nou model de règim municipal derivat del triomf borbònic del 1714 significà la desvinculació administrativa de l’àrea de Sants de la ciutat de Barcelona, amb la finalitat d’afeblir la capital catalana. El primer govern municipal de Sants es constituí el 1721. Abans del setge del 1713-1714, a Sants hi havia 153 habitants adults i 39 cases, i, arran de la devastació provocada per la guerra, el 1715 només s’hi registren 92 persones.
Al convent de caputxins de Santa Madrona va tenir lloc una de les primeres batalles del setge de Barcelona, quan el 8 de setembre del 1713 3.000 homes de les tropes borbòniques es van llançar a l’assalt del convent fortificat i, després de dos dies de lluites constants, van aconseguir apoderar-se’n. La resposta dels assetjats va ser un bombardeig persistent des del castell de Montjuïc, que es va prolongar fins al 16 de setembre. El convent va quedar enrunat però en poder dels assetjants, que havien avançat un centenar de metres. Unes setmanes després els austriacistes els tornaven la moneda llançant un atac contra el reducte borbònic de Can Navarro. El gener següent es produí l’escaramussa més agosarada quan la companyia de miquelets de Josep Marco i Ferrís, el Penjadet, assaltà el campament de les tropes castellanes de Can Safont. L’atac aconseguí el propòsit de provocar la fugida de la tropa i desorganitzar-ne les files, i un parell de dies després, el 26 de gener del 1714, el comandant en cap Antonio de Villarroel va ordenar una ofensiva contra la línia borbònica que envoltava Barcelona. Posteriorment, els combats a la zona van ser escassos i, després de la capitulació de la ciutat, al centre del municipi de Sants, que s’acabava de constituir, es va aixecar una forca de la qual penjaven els sentenciats per tinença d’armes.