Ramon Gorgot va ser un filipista a qui durant el setge de la ciutat se li va requisar la casa, on es van celebrar les darreres sessions de la Junta de Govern de la ciutat, ja que era propera a la zona de combats. El matí de l’11 de setembre del 1714, després de ser ferit el conseller en cap, Rafael Casanova, les principals autoritats civils i militars (el conseller segon Salvador Feliu de la Penya, el conseller sisè Jeroni Ferrer, l’agent secret de Carles d’Àustria a Barcelona Francesc Verneda, el tinent del governador de Catalunya Francesc de Sayol, el coronel de cavalleria Sebastià de Dalmau, el coronel d’infanteria Juan Francisco Ferrer i el cavaller i líder de la facció radical Manuel de Ferrer i de Sitges) s’hi van reunir i van acordar donar ordres de prosseguir la resistència contra les tropes borbòniques, tot i la baixa de la màxima autoritat política, el conseller en cap. Els combats van continuar i, a les tres de la tarda, el comandant suprem Antonio de Villarroel, incapaç de reunir més homes per llançar un nou contraatac, suggerí la necessitat de capitular davant del duc de Berwick. Tot seguit, el coronel Pau Thoar va fer la crida a parlamentar amb les autoritats militars borbòniques sense haver-ho comunicat prèviament als Comuns.