L’11 de setembre de 1714, després de tretze mesos de setge, la ciutat de Barcelona va caure en poder de les tropes francocastellanes en el que va ser el capítol final de la Guerra de Successió a la Corona hispànica.
Amb aquesta derrota, Catalunya va perdre les seves institucions nacionals de govern —la Generalitat i les Corts—, i va ser sotmesa a un govern de nova planta caracteritzat per la forta repressió i per la centralització del poder en mans de la monarquia i els seus representants.
La ciutat de Barcelona, a més, va perdre el seu sistema secular de govern —el Consell de Cent— i va patir una forta destrucció, empitjorada per la decisió de les noves autoritats d’enderrocar una part del barri de la Ribera per tal d’edificar-hi una imponent ciutadella militar que tindria la missió d’evitar nous actes de rebel·lió contra el poder borbònic.
La batalla de Barcelona va ser molt sagnant i va implicar tots els sectors de la ciutat. El sacrifici dels barcelonins i el seu posterior esperit de superació van fer que la data de l’11 de setembre, tot i la derrota, esdevingués un símbol de la voluntat catalana de seguir existint com a entitat nacional.