Què té a veure la Guerra dels Segadors amb el 1714?
Durant el regnat de Felip IV de Castella (1621-1665) s’inicià un procés persistent d’erosió de les constitucions catalanes a través de la ingerència reial en les institucions del Principat, que assolí el seu zenit durant el regnat de Felip V amb la imposició del Decret de Nova Planta (1716). La Guerra dels Segadors (1640-1652) es desencadenà perquè els Comuns (Generalitat, Consell de Cent i braç militar) es van negar a infringir les constitucions catalanes per satisfer l’exigència reial de recursos econòmics i humans per abastir els exèrcits de la monarquia que lluitaven a Europa. El desenllaç del conflicte va ser favorable al rei, i això li va permetre introduir significatives reformes en el sistema polític català per tal d’incrementar la seva capacitat d’intervenció mitjançant el control sobre l’elecció dels càrrecs. La conflictivitat va reaparèixer de nou amb la revolta dels Barretines (1687-1689), fruit de les abusives càrregues fiscals i l’aprovisionament de les tropes castellanes que combatien les franceses al Principat. Carles II (1661-1700) havia succeït a Felip IV i prosseguí la política d’ingerència i de control sobre les institucions catalanes, drenant cada cop més de recursos la Generalitat. Carles va fer testament a favor del pretendent francès, Felip d’Anjou, qui, aconsellat pel seu avi, Lluís XIV, convocà les Corts catalanes la tardor del 1701 per atreure’s els seus súbdits. Les Corts es van concloure havent desbloquejat el sistema legislatiu, però ben aviat el monarca adoptà mesures nocives per als interessos de la burgesia mercantil i manufacturera catalana i que afavorien els seus competidors francesos. Per si no fos prou, el virrei borbònic Francisco Fernández de Velasco, seguint les instruccions del monarca, vulnerà sistemàticament les lleis catalanes i demostrà que Felip V havia fet un salt qualitatiu en la tendència dels seus predecessors a intervenir en el funcionament de les institucions, i que havia posat la primera pedra de la futura supressió del sistema polític català.