Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
(Brunsvic, Alemanya, 28 d’agost de 1691 - Viena, 21 de desembre de 1750)

Filla d’una de les famílies protestants més distingides de la reialesa alemanya. El compromís matrimonial amb l’arxiduc Carles comportà la seva conversió al catolicisme a la ciutat de Bamberg, l’1 de maig del 1707. L’any següent, el 25 de juliol, la princesa desembarcà a Mataró i es dirigí a Barcelona, on s’instal·là la cort de l’arxiduc. La seva arribada reforçà el compromís dels Àustries amb la causa catalana. Pocs dies després, l’1 d’agost del 1708, va contraure matrimoni amb l’arxiduc a l’església de Santa Maria del Mar. La presència de la cort a Barcelona suscità la reforma del Palau del Virrei o Reial i l’arribada d’un nombrós grup de músics i artistes a la ciutat. Durant les celebracions de les núpcies reials es van interpretar a la Llotja les primeres òperes italianes, en format reduït, compostes per Antonio Caldara. La mort de l’emperador del Sacre Imperi Germànic, Josep I (1711), va obligar l’arxiduc Carles a abandonar Barcelona per ser coronat nou emperador. Carles deixà l’emperadriu al capdavant del govern dels territoris hispans de la monarquia, amb l’inestimable ajut de Ramon Frederic de Vilana-Perlas, secretari personal i home de confiança de l’emperador. Les negociacions del Tractat d’Utrecht (que es va acabar signant l’11 d’abril del 1713) van portar l’emperadriu i el seguici reial a marxar cap a Viena el març del 1713. Catalunya quedà en mans del mariscal aliat comte de Starhemberg, qui s’encarregà d’organitzar la retirada pocs mesos després, malgrat la promesa de garantir les institucions catalanes a nivell internacional. L’emperadriu sempre va mantenir viu el record agredolç de la seva estada a Barcelona, com ho demostra el seu sarcòfag, en el qual es reprodueix un baix relleu que representa la ciutat vista des del mar.

Torna a dalt