Generalitat o Diputació del General
Generalitat o Diputació del General

Generalitat o Diputació del General

Òrgan de govern format per una comissió delegada de les Corts. El seu origen es remunta a les Corts del 1289, i la seva funció era la recaptació de tributs durant els períodes en què no es reunien les Corts. A partir del 1359 va esdevenir una institució estable que s’encarregava de la fiscalitat, la defensa i el govern del Principat. La conformaven tres diputats i tres oïdors en representació de cadascun dels braços o estaments, i era presidida pel representant eclesiàstic. Des de la fi de la Guerra dels Segadors (1640-1652) la corona s’atorgà el dret d’intervenir en l’elecció dels diversos càrrecs de la institució, i les llistes dels candidats s’havien d’enviar a Madrid abans d’escollir-los. Aquesta ingerència es va mantenir fins a les Corts del 1705-1706, convocades per l’arxiduc Carles per jurar les constitucions catalanes i ser reconegut com a sobirà. Durant el setge del 1713-1714, el Consell de Cent s’aprofità de la feblesa de la institució, a causa de l’ocupació de Catalunya per les tropes borbòniques, per arrogar-se algunes de les seves funcions. Malgrat això, la Generalitat va continuar sent fins al 1714 el símbol de les llibertats catalanes, fet que explica que els republicans catalans triessin el seu nom per batejar l’autogovern reconquerit el 1931.