El barri de la Ribera
La construcció de la Ciutadella (1716-1748), dissenyada per Joris Prosper van Verboom, significà la destrucció d’una cinquena part dels habitatges de Barcelona. Es van enderrocar mil cases, la mateixa quantitat que tenien a l’època ciutats com Mataró, Girona o Reus. La zona derruïda ocupava un 17% de la superfície de la ciutat, però era el seu veritable motor econòmic i el cor d’una intensa activitat social. Els enderrocs van afectar el curs del rec Comtal, una part rellevant de les instal·lacions industrials, l’àrea del mercat i la zona subministradora de serveis al port. Van desaparèixer adoberies de blanquers, tallers de corders, l’escorxador, peixateries, desenes de magatzems, tavernes i els molins de sal, roldor o tabac, fet que va tenir greus conseqüències en el desenvolupament d’aquestes activitats. La desaparició de les infraestructures de la zona anà acompanyada de l’eliminació del sector comercial del Born; de l’àrea de les adrogueries, hostals i tavernes dels carrers Bonaire, del Joc de la Pilota i el pla d’en Llull; d’una part de la zona industrial del Rec; de les denses illes de cases dedicades a les activitats relacionades amb el mar i el port, de les indústries, dels triquets i dels horts regats per l’aigua de la séquia del barri de la Fusina. També es van destruir edificis amb funcions religioses i assistencials com els convents de Santa Clara, de Sant Agustí i dels Clergues Menors, l’hospital de Santa Marta i les capelles de Montserrat i del Sant Esperit.
El centre de l’activitat econòmica i social de la ciutat era la plaça del Born, una veritable plaça major on tenien lloc tota mena d’activitats. Diàriament hi havia un mercat de fruita, verdura i volateria, però també era l’escenari de celebracions religioses, de l’execució dels càstigs exemplars de les autoritats, de les fires de vidre i cera i de les curses de braus. La destrucció del barri de la Ribera per a la construcció del complex de la Ciutadella convertí la plaça del Born en un espai marginat que va perdre una façana sencera i parts de dues més, obert a l’esplanada de la Ciutadella, a l’horitzó de la qual emergia la silueta de la fortalesa.
La destrucció de bona part del barri de la Ribera repercutí en les capacitats de creixement de la ciutat, perquè va suposar la pèrdua de l’espai on es duien a terme les activitats econòmiques més punteres i provocà un empobriment de les famílies, abocades a unes condicions paupèrrimes de vida a causa de l’amuntegament d’enderrocs als carrers propers o bé forçades a viure a l’altre costat de la muralla, a la zona de la platja.
Als carrers preservats de l’interior del mercat també s’hi duien a terme activitats recreatives i lúdiques. Els triquets eren les cases dedicades al joc, ja fos de l’argolla, pilota, daus o cartes, i sobretot a les apostes. Al costat dels triquets hi havia les tavernes, on se servien begudes fredes tan populars com el vi. No s’hi podia jugar ni menjar calent i, malgrat els esforços de les autoritats per evitar-ho, sovint s’hi exercia la prostitució. La taverna d’en Gabriel Colomer era al carrer del Joc de la Pilota i era una de les poques que no estava en mans de milanesos. Els triquets més coneguts i especialitzats en el joc de l’argolla eren el de Ramon Xapelli i el d’Antoni Corrales, tots dos al carrer dels Corders de Viola. A la Barcelona d’aquella època el consum de tabac s’havia estès ràpidament entre els habitants i, consegüentment, s’havia convertit en un negoci molt lucratiu. L’adroguer i comerciant Josep Duran tenia un gran establiment al Bornet on acumulava enormes quantitats de tabac, després d’haver aconseguit el seu estanc per comercialitzar-lo.