Constitucions
Eren les normes legislatives de major rang al Principat i només podien ser modificades per les Corts. La seva aprovació es feia de manera pactada entre el rei i els braços o estaments. Les constitucions catalanes es van compilar diverses vegades el 1494, el 1588-1589 i el 1704 i, encara que aplegaven algunes disposicions en desús, la gran majoria eren perfectament vàlides en la vida civil. Aquestes disposicions garantien, d’una banda, els drets col·lectius dels catalans, impedint qualsevol arbitri o ingerència derivada de l’autoritat reial, i, de l’altra, un ampli ventall de drets i garanties individuals, com ara la llibertat de residència, la inviolabilitat del domicili i la correspondència, l’habeas corpus, el dret a no servir a l’exèrcit reial si no era per defensar territori català, el dret a no ser condemnat sense proves i, sobretot, l’obligació del monarca de jutjar en funció d’aquestes proves, que impedia qualsevol mena d’arbitrarietat. Aquests drets col·lectius i individuals convivien amb la realitat d’una societat estamental fonamentada en el privilegi i amb la confrontació d’interessos socials existents sota el mantell del constitucionalisme català.