Eren les normes legislatives de major rang al Principat i només podien ser modificades per les Corts. La seva aprovació es feia de manera pactada entre el rei i els braços o estaments. Les constitucions catalanes es van compilar diverses vegades el 1494, el 1588-1589 i el 1704 i, encara que aplegaven algunes disposicions en desús, la gran majoria eren perfectament vàlides en la vida civil. Aquestes disposicions garantien, d’una banda, els drets col·lectius dels catalans, impedint qualsevol arbitri o ingerència derivada de l’autoritat reial, i, de l’altra, un ampli ventall de drets i garanties individuals, com ara la llibertat de residència, la inviolabilitat del domicili i la correspondència, l’habeas corpus, el dret a no servir a l’exèrcit reial si no era per defensar territori català, el dret a no ser condemnat sense proves i, sobretot, l’obligació del monarca de jutjar en funció d’aquestes proves, que impedia qualsevol mena d’arbitrarietat. Aquests drets col·lectius i individuals convivien amb la realitat d’una societat estamental fonamentada en el privilegi i amb la confrontació d’interessos socials existents sota el mantell del constitucionalisme català.

Les constitucions eren acords establerts a les Corts després d’una negociació i tant podien haver estat proposades pel monarca com pels braços o estaments. Així doncs, aquests pactes eren fruit de la necessitat de les dues parts: d’una banda, els estaments volien adequar la legislació a les noves realitats i demandes i, de l’altra, el rei pretenia obtenir el donatiu econòmic del Principat que havien d’aprovar les Corts. D’aquesta manera, les constitucions eren l’expressió legal dels acords contractuals establerts entre el rei i els braços, després d’un procés de negociació. A les Corts del 1701-1702 i les del 1705-1706 es van acordar noves constitucions que modernitzaven el funcionament de les institucions catalanes, en les quals es reflectien les transformacions socioeconòmiques sorgides del dinamisme polític i de la presència de la burgesia als comuns. A diferència de les constitucions, els furs eren concessions atorgades pel monarca a un territori o localitat sense que es produís cap mena de negociació entre les dues parts i, per tant, tenien un rang menor. L’aprovació de noves constitucions en cadascuna de les Corts que es concloïa corroborava la vitalitat i el dinamisme d’un sistema polític que progressivament s’havia fet més permeable i representatiu dels interessos dels principals grups econòmics i socialment benestants de Catalunya.

L’arxiduc Carles convocà les Corts pels mateixos motius que el seu adversari, Felip V, però el seu desenvolupament impulsà la transformació de les lleis catalanes per adequar-les a les demandes de la burgesia comercial catalana; així, es van ratificar les principals fites assolides a les Corts del 1701-1702. En l’àmbit econòmic es van aconseguir algunes millores, com ara l’increment del nombre de vaixells que podien comerciar directament amb Amèrica exempts del control de la Casa de Contractació de Sevilla. En matèria institucional, s’acceptà el manteniment del Tribunal de Contrafaccions i es van acordar mesures com exercir un major control sobre els funcionaris reials per evitar els abusos i les corrupteles que les periòdiques visites reials no feien més que promoure, exigir que els oficials de la Inquisició a Catalunya fossin catalans i establir una regulació sobre els preus del blat que impedís moviments especulatius. A nivell polític, s’aprovà el compromís de reintegrar els comtats del Rosselló i la Cerdanya que s’havien incorporat a França arran de la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) i la restitució dels territoris italians (Sardenya, Sicília i Nàpols) a la Corona d’Aragó. També s’aconseguí la reivindicació més anhelada pels comuns catalans, que era la recuperació del dret a insacular lliurement sense que el monarca pogués intervenir en les llistes dels candidats que podien ser escollits. Tot plegat va fer que aquelles Corts esdevinguessin un pas decisiu cap a la modernització de les institucions catalanes en transformar la tradició pactista en una alternativa contractual amb més garanties.

Felip V de Castella convocà les Corts per jurar les constitucions catalanes i, d’aquesta manera, ser proclamat sobirà. Aquestes van ser les primeres Corts concloses des del 1599, perquè les anteriors del 1626 no havien arribat a tancar-se a causa de l’enfrontament entre els braços i el rei. Sis anys després, el 1632, es va fer un intent de reprendre-les, però novament va ressorgir el conflicte entre les institucions catalanes i el monarca, conflicte que seria una de les causes de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Els representants dels braços van acceptar el nou monarca, Felip V, després que acordés resoldre els greuges presentats per les institucions catalanes. En matèria econòmica, el rei concedí als catalans la possibilitat d’accedir al mercat americà amb dos vaixells anuals i la creació d’una Companyia Nàutica Mercantil i Universal que seguia el model de les companyies anglesa i holandesa dedicades al comerç amb les Índies Orientals i Occidentals. També es van aprovar algunes innovacions en el sistema polític català per exercir un major control sobre les finances, evitar la corrupció i agilitzar la resolució de conflictes entre l’autoritat reial i les institucions catalanes, com ara la creació del Tribunal de Contrafaccions, amb una representació paritària de juristes reials i de representants dels braços per dirimir les demandes contra els funcionaris reials acusats de vulnerar les constitucions, privilegis i drets de Catalunya. Tot i així, el rei va voler mantenir la seva capacitat d’ingerència en l’elecció dels membres de la Diputació del General i del Consell de Cent, motiu pel qual no acceptà la restitució del dret d’insaculació com a procediment electoral d’aquestes institucions, que era una de les principals reivindicacions catalanes. Aquestes Corts van significar la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i la monarquia mitjançant l’establiment d’un mecanisme de control sobre els oficials reials.