Força armada no professional formada per menestrals i artistes que va enquadrar 4.000 barcelonins, organitzats en quaranta-vuit companyies i sis batallons. Cada companyia constava de vuitanta homes i vuit companyies formaven un batalló. El conseller en cap, Rafael Casanova, en va ser el coronel. La pertinença als gremis o als oficis determinava la formació de les companyies i els batallons duien el nom dels patrons catòlics de la ciutat (1r: Santíssima Trinitat; 2n: Immaculada Concepció; 3r: Santa Eulàlia; 4t: Santa Madrona, 5è: Sant Sever; 6è: Mare de Déu de la Mercè). Aquest cos militar liderà la defensa radical i popular de Barcelona durant el setge de 1713 i 1714 després que la ciutat fos abandonada per les tropes regulars aliades. Quan s’inicià el setge borbònic s’ordenà reforçar la defensa de la ciutat amb la formació de les esquadres de quarts, que havien d’agrupar civils i refugiats no allistats a l’exèrcit de Catalunya o a la Coronela. Es van formar vuit esquadres en les quals hi havia més de 2.700 homes, i en els darrers mesos del setge es van transformar en quatre batallons (1r: Sant Ramon de Penyafort; 2n: Santa Maria de Cervelló; 3r: Sant Salvador d’Horta; 4t: Sant Oleguer) que es van acabar integrant a la Coronela. La voluntat d’implicar la majoria dels ciutadans en la defensa de Barcelona era una conseqüència del model polític de la ciutat, en què els sectors populars també participaven en els òrgans de govern del Consell de Cent a través de les organitzacions gremials i d’artistes (estament format per les confraries de cirurgians, apotecaris, notaris i d’altres, al qual progressivament es van incorporar algunes professions menestrals). Així doncs, l’ingrés a la Coronela era percebut com un deure cívic dels ciutadans, inherent a l’exercici dels seus drets polítics. L’abandonament de les autoritats reials i dels exèrcits aliats va fer recaure la resistència de la ciutat exclusivament en les institucions catalanes, que van recórrer a la mobilització ciutadana apel·lant a la defensa dels drets i les lleis pròpies dels catalans.