A partir d’avui (dia 24) i durant quatre jornades, la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans acollirà Catalunya (i els Països Catalans) abans i després de l’11 de setembre de 1714, congrés organitzat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC en commemoració dels tres-cents anys de la fi de la Guerra de Successió a Catalunya i de l’11 de setembre. El congrés analitzarà les causes, el desenvolupament de la guerra en l’àmbit de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans i les seves conseqüències, amb l’objectiu de fer un balanç de la producció investigadora i de les reflexions dels especialistes sobre uns esdeveniments cabdals en la història del país.

La Guerra de Successió d’Espanya i les seves conseqüències vistes des dels nords és el títol de la conferència d’obertura, a càrrec de Patrici Pojada (Universitat de Perpinyà); el dia 25, els especialistes debatran a l’entorn de l’estatus polític de Catalunya abans i després de 1705, així com del paper del País Valencià, les Illes Balears i la Sardenya catalana durant el conflicte; les conferències i debats del dia 26 tractaran de la quotidianitat en la recta final de la guerra, de la repressió posterior a la derrota i de les polítiques de minorització de la llengua catalana, mentre que en l’última jornada (27 de febrer), el congrés parlarà de la violència contra la població civil i de l’evolució del dret català després de la imposició del Decret de Nova Planta. Oriol Junqueras tancarà el programa amb la conferència L’Onze de Setembre entre la història i la memòria.

Trobareu més informació a:
http://1714.espais.iec.cat

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-717

Un any més, la Fundació Congrés de Cultura Catalana convoca el Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, que té com a objectiu estimular els estudis històrics en els vessants polític, social, econòmic i biogràfic en el marc dels Països Catalans.

Enguany, la convocatòria té un caràcter extraordinari i una dotació especial de 8.000 euros, per tal de promoure la investigació sobre la Guerra de Successió. Es valorarà especialment els treballs que aportin una perspectiva inèdita sobre aquest període, així com la qualitat divulgativa dels textos.

El termini de presentació es tancarà el 31 de març (18 h). L’obra guanyadora serà publicada el mateix 2014, i serà presentada en públic, en un acte protocol·lari, el proper 4 de juny al Born Centre Cultural.

La Fundació Congrés de Cultura Catalana organitza el XXX Premi Ferran Soldevila amb el suport i la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, Publicacions de la Universitat de València, la Fundació Lluís Carulla i el Comissionat 1714-2014 de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Podeu consultar les bases a www.fundccc.cat.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-711

Els darrers temps, conceptes com identitat nacional o sobirania han pres protagonisme en el debat polític europeu. Més enllà, però, de la confrontació de les visions polítiques, culturals i històriques defensades als parlaments, l’abast d’aquestes idees ens obre un nou horitzó ple d’incògnites.

Què significa formar part d’Europa? Quins trets caracteritzen les comunitats que hi conviuen? Existeix una identitat europea, o és una construcció econòmica que no aconsegueix definir una associació amb valors i objectius compartits per les seves institucions i, sobretot, per les seves comunitats?

Aquestes són només algunes de les qüestions sobre les quals va reflexionar D.O. Europa, el cicle de xerrades que va tenir lloc al Born Centre Cultural entre el 6 de març i el 3 d’abril (cada dijous, a les 19 h). Mònica Terribas va conduir cinc sessions de converses obertes amb sis intel·lectuals que, des de trajectòries d’excel·lència, ens van ajudar a entreveure les múltiples respostes a aquestes preguntes.

Va obrir el cicle Zigmunt Bauman, pare de la modernitat líquida i un dels sociòlegs i pensadors més influents de l’actualitat, referent indiscutible a l’hora d’analitzar fenòmens com el consumisme, la societat de classes o la globalització. Bauman va compartir taula de debat amb Aleksandra Kania, especialista en sociologia política i col·laboradora habitual de l’eminent pensador (6 de març). Susan George, politòloga, activista i pensadora crítica amb les polítiques del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, va abordar temes com la justícia social, la política comercial europea o la reforma de la Unió Europea, els seus àmbits d’estudi (13 de març). Saskia Sassen, sociòloga reconeguda internacionalment per la seva anàlisi crítica de nocions com globalització, immigració i ciutat global, va oferir el seu punt de vista sobre la identitat europea el 20 de març, i el dia 27, Sami Naïr, filòsof, sociòleg i politòleg francès, creador del concepte de codesenvolupament i un dels grans especialistes europeus en temes d’immigració, va explorar la incidència d’aquest fenomen en la construcció d’Europa. L’última sessió la va protagonitzar l’escriptor i Premi Nobel de Literatura 2006 Orhan Pamuk, professor d’Humanitats a la Universitat de Columbia, que va ser sotmès a un judici per injúries contra l’Estat turc arran de la seva denúncia pública del genocidi armeni perpetrat per l’Imperi otomà l’any 1915.

Les aportacions d’aquestes sis personalitats ens han permès aprofundir en el calidoscopi europeu en permanent mutació del qual forma part, també, la identitat catalana.

Diari ARA . 5 de març

D.O. Europa a El Núvol 1

D.O. Europa a El Núvol 2

El Núvol. Qui te por de Susan George? 12 de març

El Núvol. Susan George i la independència de Catalunya. 14 de març

El Núvol. 18 de març. Saskia Sassen i la ciutat global.

El Núvol. Crònica xerrada Orhan Pamuk. 4 d’abril

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-703

Tot i que el 1687 el Consell de la Ciutat va nomenar patrona la Verge de la Mercè, l’any 1714 encara era santa Eulàlia, qui rebia la devoció incondicional dels barcelonins. De fet, la ciutat es posava a les seves mans quan s’intuïa un perill, com ara el setge borbònic que va acabar tràgicament l’11 de setembre. Enguany, la festa de la copatrona se celebra en el marc del tricentenari d’aquells fets, amb una generosa oferta que inclou actes populars, homenatges, exposicions i altres activitats que combinen tradició i modernitat.

El Born Centre Cultural serà el cor de la celebració. Gairebé 1.500 espelmes hi recrearan, amb llum, el logotip del Tricentenari BCN en l’acte inaugural de la festa (7 de febrer, 20 h), una imatge gegant feta de llum a la qual retran honors els Protocols de l’Àliga. I és que, a les 20.15 h, l’Àliga i el Lleó de la Ciutat, els Gegants de Santa Maria del Mar, la Coronela de Barcelona, els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda i els Ministrers de la Ciutat passaran pel Born en el seu cercavila cap a la basílica de Santa Maria del Mar. A més, del 7 al 9 de febrer, en caure la nit, el Born Centre Cultural serà l’escenari d’un altre festival de llum, quan les flames de tres-centes espelmes l’il·luminaran alhora que la companyia Efímer presentarà una instal·lació que afegirà caliu a la festa (dies 7 i 8, de 18.30 a 23 h, i dia 9, de 18.30 a 21 h).

A Per Santa Eulàlia... tots a cavall! (del 7 al 12 de febrer), els Cavallets Cotoners de Barcelona, membres destacats del bestiari històric de la ciutat, sortiran de passeig en companyia de cavallets procedents d’arreu de Catalunya, en record d’un dels episodis del setge del 1714, quan un grup de combatents va creuar les línies borbòniques per anar en cerca dels cavalls que en aquell moment necessitava la ciutat.

Com a acte central, i un dels més significats del programa, els barcelonins del 2014 podran admirar La bandera de Santa Eulàlia, una peça amb tres-cents anys d’història al darrere i que forma part de l’exposició Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, una de les mostres permanents del Born Centre Cultural que, com el jaciment o la resta d’espais del recinte, podrà ser visitada en la jornada de Portes obertes al Born Centre Cultural el dia 12 (de 10 a 20 h).

Més enllà del barri de la Ribera, la festa trobarà un altre escenari a la Rambla: el Palau de la Virreina acollirà l’exposició de l’imaginari festiu de Cardona, ciutat convidada a la celebració (de l’1 al 16 de febrer, de 10 a 20 h) i l’última plaça que va caure en mans borbòniques el 1714. Un total de tretze gegants, a més dels nans i de la nova àliga del seu bestiari, ballaran al costat de bastoners o de la Banda de Música de Cardona.

I no podem tancar el programa de Santa Eulàlia sense parlar dels actes que protagonitzarà La Coronela de Barcelona: el dia 7 (20 h) participarà a la sortida dels Protocols de l’Àliga des de la plaça de Sant Jaume i, tot seguit, i juntament amb els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda, retrà homenatge als defensors de la ciutat al Fossar de les Moreres (20.15 h). La Coronela tornarà a ser protagonista de la festa el matí del dia 12 (9.45 h), amb la col·locació del penó al balcó de l’Ajuntament de Barcelona.

Descarrega’t el programa de la Festa de Santa Eulàlia 2014

El vídeo de l’encesa d'espelmes del logotip del  Tricentenari i ell Ball de l'Àliga”

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-689

En el marc de la commemoració del 300 aniversari del setge de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona proposa un cicle de debats a l’entorn de les ciutats, posant èmfasi en els seus aspectes socials i vivencials, així com en el seu caràcter canviant, viu. La ciutat oberta que serà al centre del debat és un espai per a l’emancipació: una aspiració, una condició utòpica, un horitzó ideal. L’obertura és l’essència de la ciutat, la mesura de la seva vitalitat i de la seva força creadora; una condició, però, que pot veure’s coartada pels límits i els mecanismes de tancament que pretenen disciplinar i reduir l’heterogeneïtat ciutadana.

L’assagista Evgeny Morozov inaugura aquesta Ciutat oberta amb la conferència Democràcia, tecnologia i ciutat (27 de gener). El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet (Ciutat i drama, 3 de febrer), l’escriptora i catedràtica de Literatura francesa i Estudis de gènere a la UB Marta Segarra (L’habitació, la casa, el carrer, 10 de febrer), el poeta i traductor Manuel Forcano (La traducció i el mite de la torre de Babel, 17 de febrer), el filòsof i escriptor Bruce Bégout (Els afores, 24 de febrer), l’escriptor Rafael Chirbes (Runes i progrés, 3 de març), el novel·lista, poeta i traductor Erri de Luca (Mediterrani, mar dels pobles, 10 de març), el sociòleg Richard Sennett (La ciutat oberta, 17 de març) i l’escriptora Kamila Shamsie (La ciutat sense mapa, 24 de març) són els altres ponents d’un cicle que compta amb el suport del Programa de Cultura de la Unió Europea.

Vegeu crònica de la 1era sessió. 27 de gener amb Evgeny Morozov

 

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-686

La plaça d’Isidre Nonell, a Ciutat Vella, és l’espai escollit pel fotògraf i artista plàstic Joan Fontcuberta per instal·lar-hi la seva contribució al Tricentenari BCN: un fotomosaic de grans dimensions, compost de milers de fotografies capturades pels lectors d’El Periódico i persones interessades en la iniciativa. Una creació col·lectiva de fort simbolisme –el mural reproduirà dues persones fent-se un petó, imatge d’afecte i llibertat– que sobreviurà als actes commemoratius i quedarà com un llegat del Tricentenari a la ciutat.

Fontcuberta demana als lectors d’El Periódico i a tothom que vulguin participar en el projecte que tradueixin en una imatge la seva idea de llibertat –la pregunta que els llançarà el diari és «Què significa per a tu viure lliure?»–, i assegura que el mural vol ser un monument a les idees de llibertat dels barcelonins del 1714 i del 2014. El fotomosaic cobrirà una superfície vertical de 6,40 x 9,10 m i combinarà en un gran mur milers de rajoles, sobre cada una de les quals anirà impresa una fotografia aplicant-hi la tècnica de la fotoceràmica.

Com participar-hi:
Envia una foto en color amb l’etiqueta #Momentsdellibertat via Instagram, Twitter o també per correu electrònic a: momentsdellibertat@elperiodico.com

Més informació a:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/moments-llibertat/fotomosaic-per-bcn-3004684

Gaudiu d’alguns dels #momentsdellibertat que El Periódico ja ha recollit per al fotomosaic de Joan Fontcuberta.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-678

Amb l’arribada del Nadal, Barcelona es guarneix per convidar els ciutadans a sortir de casa i gaudir de la seva extensa oferta cultural. Enguany, a les propostes tradicionals se sumen les del Tricentenari BCN: quatre grans exposicions que us descobreixen la ciutat del 1700 i uns fets, els del setembre del 1714, que van canviar el curs de la nostra història. El món del 1714, al MUHBA, ofereix una panoràmica global del conflicte que, a l’inici del segle XVIII, va enfrontar les potències europees: l’origen, el desenvolupament i el desenllaç de la Guerra de Successió a Europa i a Catalunya s’expliquen de manera àgil, rigorosa i detallada. La Barcelona del 1700 i la del 1714 són les protagonistes de les dues exposicions del Born Centre Cultural, La Barcelona del 1700. De les pedres a les persones i Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, una oportunitat per endinsar-nos en la història enmig d’un jaciment urbà únic al món. El Mapa del Tricentenari BCN, al passeig de Lluís Companys, situa, un per un, els altres escenaris de la guerra, així com alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat fa tres-cents anys. A més, si us descarregueu l’app Mapa Tricentenari BCN podreu accedir a informació addicional i, fins i tot, fer-vos una foto amb els personatges del 1700!

Per acabar, i sense sortir de Ciutat Vella, podeu reviure els últims dies de la Guerra de Successió gràcies a dues exposicions més: Santa Maria del Pi, una comunitat assetjada (Basílica de Santa Maria del Pi) i Arxius 1714: Després d’Utrecht. Una Barcelona sentenciada, 1713-1714 (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). El Tricentenari BCN, d’altra banda, també vol celebrar el Nadal, i per això ha instal·lat a la Galeria del Pati de l’Ajuntament una mostra de figures de pessebre: Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent s’acomiadarà del públic el dia de Reis.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-666

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) inaugura el 20 de desembre una de les grans apostes del Tricentenari. Plantejada de manera eminentment divulgativa, l’exposició El món del 1714 neix amb un doble repte: donar a conèixer com era el món a principis del segle XVIII, d’una banda, i, de l’altra, descobrir el caràcter cosmopolita de Barcelona, una ciutat plenament integrada en els circuits internacionals. El protagonisme de la capital i de Catalunya en la Guerra de Successió, del primer moment fins al final, i els seus efectes en el futur del país són uns altres dels eixos de la mostra, que fa una radiografia detallada d’una època clau en la formació dels estats nació a Europa i de l’inici de la globalització.

El món del 1714 ens ajudarà a comprendre els orígens, el desenvolupament i el desenllaç del conflicte a través de l’anàlisi de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials d’aquell món de l’inici del segle XVIII, quan la França de Lluís XIV i Anglaterra es disputaven la supremacia a Europa, i la Xina era el motor que impulsava bona part de l’economia mundial. Aquest viatge a les arrels de la guerra que va canviar el signe de Catalunya ocupa la primera part de la mostra, mentre que la segona comença amb l’esclat bèl·lic, un xoc d’equilibris que va tenir com a escenari Europa, però que va afectar, fins i tot, la vida a les colònies americanes. A partir d’aquest moment, l’exposició té dos focus d’interès: l’un, centrat en el progrés del conflicte fins als Tractats d’Utrecht, i l’altre, en la relació de Catalunya amb el món.

Per acabar, l’exili austriacista també compta amb un lloc destacat a El món del 1714, una mostra que ens dóna les claus per comprendre els precedents i les conseqüències d’un episodi essencial en la història de Catalunya i Europa. L’exposició oferirà visites guiades i itineraris relacionats.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-661

 

 

La gala de lliurament del premi Ambassador of conscience 2014, que organitza Art for Amnesty (fundació d'artistes i celebritats vinculada a Amnistia Internacional), no es farà a Barcelona, tal i com preveia el programa oficial del Tricentenari 1714-2014.
 
Tot i que la gala tenia dia i lloc confirmats (el 19 de març al Palau de la Música Catalana), Art for Amnesty ha hagut de fer marxa enrere perquè la secció espanyola d’Amnistia Internacional ha decidit que l’esdeveniment finalment no tingui lloc a Barcelona. La comissió del Tricentenari havia acordat amb els dirigents d'Art for Amnesty la cessió del Palau de la Música per dur a terme la gala, en què se solen premiar artistes i activistes pels drets humans arreu del món.
 
L'organització de l'acte era responsabilitat de la fundació, tot i que el Tricentenari BCN, que cedia l'espai, pretenia aprofitar l'avinentesa per ressaltar el compromís de la ciutat amb les llibertats civils i els drets humans, d'acord amb l’eslògan viure lliure que presideix els actes del Tricentenari a Barcelona.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-651

Tres-cents anys després de la seva dissolució, la Coronela de Barcelona reviu en la forma d’una associació de recreació històrica que té per objectiu honorar els milicians que el 1714 van deixar la pell en la defensa de la ciutat. Com no podia ser d’altra manera, aquesta entitat cultural participa activament en la commemoració del Tricentenari, i ho fa a través de l’organització d’activitats lligades a festivitats assenyalades del nostre calendari. És el cas de la Diada de Sant Andreu (30 de novembre), tota una jornada de celebracions que començaran al barri de la Ribera amb la benedicció i lliurament de la Bandera Regimental a Santa Maria del Mar (10.30 h) i continuaran, més tard, amb el record del 300 aniversari del nomenament de Rafael Casanova com a conseller en cap i la presentació de l’exposició itinerant La Coronela i el setge de Barcelona al Born Centre Cultural (12 h).

El Saló de Cròniques de l’Ajuntament acollirà la resta d’actes que, amb motiu de la festivitat de Sant Andreu, organitza l’Associació La Coronela de Barcelona: el lliurament a la ciutat de les Cotes de Gramalla dels Consellers de 1706, un nou homenatge a Rafael Casanova i l’elecció del primer premi Bon Patrici Barceloní (17 h). Enguany, la diada serà tot un homenatge ciutadà als herois de l’11 de setembre.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-648

Per Nadal i, amb motiu del Tricentenari, l’Ajuntament de Barcelona presenta una exposició que uneix art i tradició: parlem de Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent, una mostra que reuneix setze figures napolitanes i tres pessebres mallorquins dels segles XVIII i XIX, procedents dels fons del Museu Frederic Marès i del Museu Etnològic de Barcelona.

Els vincles polítics, econòmics i socials que, a finals de l’edat mitjana, unien Mallorca i Nàpols van afavorir l’intercanvi cultural i religiós entre aquests dos regnes. Mallorca va ser, de fet, una de les vies d’entrada a la Península del pessebre, una tradició nascuda a Itàlia –sant Francesc d’Assís va ser-ne el creador i impulsor– i introduïda a la nostra terra per diversos ordes de Sant Francesc: franciscans, caputxins i clarisses. Amb els anys, Nàpols va esdevenir un important centre productor de figures, fins a assolir la màxima esplendor al segle XVIII. Aquesta és l’etapa a la qual pertanyen les que s’exposaran a la Galeria del Pati de l’Ajuntament (del 29 de novembre al 6 de gener), unes figures de gran valor històric, cultural i museístic que rebran les festes des del cor de la ciutat.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-641

L’arxiu parroquial de la Basílica de Santa Maria del Pi, un dels més importants de Barcelona, conserva nombrosa documentació relacionada amb les persones que van protagonitzar els fets del 1714. Ara, aquest gran fons documental, juntament amb alguns objectes guardats durant tres-cents anys, ha permès confeccionar una exposició que pretén explicar el setge des de la perspectiva d’una comunitat que va participar activament en la defensa de la ciutat.

L’exposició mostra el paper rellevant que va tenir la Basílica de Santa Maria del Pi durant el setge a Barcelona. I és que el seu campanar, el punt més alt de la ciutat assetjada, va servir de guaita de les evolucions de l’exèrcit enemic, com també va ser el lloc des del qual es va cridar el poble a l’última batalla. De fet, l’església del Pi era la parròquia a la qual pertanyia l’elit militar i política del moment –els Vilana, Rafael Casanova o Villarroel n’eren feligresos–, i va convertir-se en memorial i panteó de molts dels soldats, comandaments i herois anònims dels combats.

Santa Maria del Pi, una comunitat assetjada mostra, entre altres tresors, un exemplar de l’última edició de les Constitucions de Catalunya de l’any 1704, o les bales dels canons que van causar  greus lesions a l’edifici gòtic de la Basílica. L’exposició, que podrà visitar-se fins al 15 d’octubre de 2014, posa en valor el conjunt de l’església del Pi, el Museu i el Tresor, salvaguardes de documents que ens ajuden a conèixer millor un any crucial en la història de Barcelona.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-642

A partir del 16 de novembre, i fins a l’1 de desembre, Open House Barcelona us convidarà a resseguir l’empremta dels fets del 1714 en el patrimoni arquitectònic i urbanístic de la nostra ciutat. Aquesta associació cultural –responsable també del Festival 48h Open House, la principal cita de Barcelona amb l’arquitectura– ha organitzat nou itineraris al voltant de tres nuclis, la Ciutadella, el barri de la Ribera i la Barceloneta, que ens descobriran l’evolució de la ciutat des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.

La Ciutadella com a símbol de la repressió del 1714 (dia 16, 10 h), La Ciutadella com a espai transformat en Exposició Universal el 1888 (dia 16, 15 h) i La Ciutadella com a gran espai lliure, pulmó i centre del poder polític de la ciutat a l’actualitat (17 de novembre, 10 h) són les tres rutes incloses a l’Empremta 01; La Ribera com a barri, traçat urbanístic i tipologia d’habitatge abans del 1714 (23 de novembre, 10 h), La Ribera com a barri afectat per l’enderroc per a la construcció de la Ciutadella entre el 1714 i el 1718 i els canvis d’estructura morfològica que això va suposar (dia 23, 15 h) i La Ribera com a barri transformat en nou centre neuràlgic comercial i cultural en l’actualitat (24 de novembre, 10 h) componen l’Empremta 02, mentre que la tercera i última s’endinsarà pel barri marítim nascut després del 1714, justament per allotjar els veïns de la Ribera que van perdre la casa amb la construcció de la Ciutadella: La Barceloneta com a barri de nova creació, amb la perfecció canònica d’un model urbanístic (30 de novembre, 10 h), La Barceloneta com a exemple de l’evolució de l’habitatge (30 de novembre, 15 h) i La Barceloneta com a obertura de la ciutat al mar amb la recuperació del front marítim (1 de desembre, 10 h) són els tres recorreguts d’aquesta Empremta 03.

Tots els itineraris tindran una durada de tres hores i comptaran amb guies experts que ens donaran les claus per entendre el desenvolupament urbanístic i arquitectònic de Barcelona. L’Open Extra 1714 té un atractiu afegit, la possibilitat de visitar espais habitualment poc accessibles, com ara el Castell dels Tres Dragons (Ciutadella), habitatges particulars i despatxos de la Ribera o el Parc de Recerca Biomèdica, a banda dels terrats dels Habitatges amb Serveis per a Gent Gran Santa Caterina, observatoris privilegiats de la trama urbana teixida al voltant del mercat i la seva espectacular coberta. L’Open Extra 1714 es presenta, doncs, com una oportunitat única per conèixer els tresors amagats en els carrers i edificis de la nostra ciutat.

Més informació a: www.48hopenhousebarcelona.org
i Compra el teu itinerari per conèixer la transformació de Barcelona del 1714 al 2014
o fes la inscripció per e-mail a: shop@48hopenhousebarcelona.org

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-634

A fi de remarcar el seu caràcter obert i internacional, el Tricentenari BCN va celebrar l’11 de novembre, a Dublín, un acte que va servir per commemorar els fets del 1714 i, alhora, per fer una crida a favor de la llibertat i en defensa dels drets humans arreu del món.

L’acte consistí a dedicar una olivera a la ciutat de Barcelona i va comptar amb la presència d’Oisín Quinn, alcalde de Dublín, i de Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de la Ciutat Comtal.
Aquest arbre que simbolitza la pau està ubicat a Cow’s Lane, al districte cultural de la ciutat, el Temple Bar. El «Barcelona Tree» és una donació de Bill Shipsey, fundador d’Arts for Amnesty, que també assistí a la cerimònia.

Una recepció al City Hall va tancar aquest homenatge, que recorda a la capital d’Irlanda els homes i dones que, fa tres-cents anys, van lluitar a Barcelona per defensar la llibertat.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-621

 

Oriol Broggi, un dels directors més ben considerats de l’actual escena catalana, ha ordit un original espectacle que, de manera directa i entretinguda, aproparà al públic uns fets que van canviar per sempre el curs de la nostra història. Casanova en directe adopta la forma d’una singular roda de premsa: Rafael Casanova, conseller en cap el setembre del 1714, i el seu ajudant, en Mateu, compareixeran davant dels mitjans per explicar en primera persona i de manera detallada com lluiten els barcelonins assetjats o com és la vida rere les muralles, quines són les claus de la llarga resistència o, fins i tot, com serà la ciutat si l’endemà cau en mans borbòniques. I com a tota roda de premsa, després de les explicacions s’obrirà un torn de preguntes perquè els assistents puguin aclarir qualsevol dubte relacionat amb el setge i les estratègies de combat.

Casanova en directe és una mirada fresca als esdeveniments que van desembocar en la derrota de l’11 de setembre. Una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona que, entre el 4 i el 29 de novembre, es podrà veure a centres cívics i culturals dels deu districtes de la ciutat. Xavier Boada, Anna Castells, Òscar Intente, Alfons Nieto i Xavier Ricart són els intèrprets d’aquesta proposta, una producció de La Perla 29.

 

Presentació del director

Quan imaginem un nou espectacle teatral, en el fons el que estem fent és dissenyar unes línies que ens permetin aproximar una història als espectadors. Normalment ho fem pensant en uns codis molt lligats als espais de teatre convencionals. A vegades, però, podem pensar com fer arribar una història sense aquests canals habituals. És el cas d’aquesta ocasió que se’ns presenta.

Un espectacle que permeti adaptar-se a qualsevol espai públic que ens ofereix una xarxa de proximitat com són les biblioteques, els centres cívics, els teatres petits, els espais especials, potser institucionals de barri.... I des d’aquí fer arribar informacions dels fets del 1714, i alhora de com era la vida d’aquell temps a la ciutat de Barcelona. Pensar en les preguntes que es farà el ciutadà que, no sabent gran cosa fora del nom de Rafael Casanova i de la data de l’11 de setembre, pretén acostar-se als actes de celebració que durant un temps es faran arreu del país.

Per poder explicar qüestions de vida quotidiana, fets històrics, què millor que embolcallar-ho tot d’una peripècia teatral? Un recorregut que et faci estar content davant d’allò que estàs aprenent. Content i també pendent, interessat.

I ens imaginem què passaria si un dia qualsevol del 2013, per una disfunció temporal estranya, inexplicable però atractiva, el tal Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat de Barcelona el juliol de 1714, en ple setge, aparegués en una conferència de premsa o una intervenció per explicar als ciutadans el que està passant. Un presentador d’avui en dia ens el presenta, i ens ajuda a comprendre’l. El protagonista l’escorta un fidel agent armat, una persona del poble que l’acompanya en tot moment, però que no es pot estar d’opinar.

La situació està servida i ha de facilitar organitzar uns diàlegs sobre els fets, l’època i les conseqüències de la història, i el guió anirà modificant-se amb les aportacions del públic.

Per tant, podríem dir que Rafael Casanova convoca una roda de premsa urgent. Més val que vinguin, si volen saber què està passant a la ciutat!

Oriol Broggi

 

Equip artístic
Direcció: Oriol Broggi
Dramatúrgia: Marc Artigau
Amb Xavier Boada
Òscar Intente
Xavier Ricart
Anna Castells
Alfons Nieto
Vestuari: Berta Riera
Llums i suport: Guillem Gelabert i Marc Serra
Tècnic: Cesc Pastor
Fotografia: Bito Cels
Producció: La Perla 29
Agraïments: Albert Garcia Espuche, Guillén (Miquelets de Catalunya), Goretti Puente.
Una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona amb motiu de la commemoració del Tricentenari del 1714

Mentre va d’un centre cívic a l’altre... Rafael Casanova se sincera a @TimeOutBCN:
http://www.timeout.cat/barcelona/ca/teatre/entrevista-a-rafael-casanova … 

Veure crònica "Rafael Casanova compareix en roda de premsa"

Veure crònica  "El setge de Barcelona segons Rafael Casanova"

Informatius de BTV. Casanova en directe. 8 nov

Clip de Casanova en directe realitzat pels alumnes de la Casa d'Oficis de l'Espectacle. Barcelona Activa.

 

 

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-609

La novel·la històrica compta cada cop amb més adeptes. Herois de totes les èpoques salten de les enciclopèdies al món de la literatura, per nodrir un gènere que combina hàbilment la fidelitat als fets històrics amb la fantasia i l’emoció de la ficció. Ara, els seus incondicionals tindran l’ocasió de conèixer els autors més reconeguts del gènere en el marc de Barcelona Novel·la Històrica, primera setmana dedicada a la literatura històrica que, entre l’11 i el 16 de novembre, tindrà lloc al Born Centre Cultural. Emmarcada en les activitats del Tricentenari BCN i comissariada pel periodista i escriptor Enric Calpena, Barcelona Novel·la Històrica donarà protagonisme a la narrativa centrada en el 1714 i la Guerra de Successió, amb la participació d’autors com Albert Sánchez Piñol (Victus), Alfred Bosch (1714) o Jaume Clotet i David de Montserrat (Lliures o morts), però no se cenyirà només a aquest període: cada tarda, escriptors, editors i il·lustradors debatran al voltant de qüestions com el rigor documental o els límits de la imaginació en el moment d’elaborar una trama. Els autors convidats, a més, disposaran d’un espai per conversar amb els seus lectors. 

Les activitats d’aquesta primera edició de Barcelona Novel·la Històrica inclouen clubs de lectura, organitzats per Biblioteques de Barcelona, i el lliurament del Primer Premi Internacional Barcino, un reconeixement a tota una trajectòria que neix amb la voluntat de convertir-se en una referència de prestigi arreu del món.

______________________________________

L’escriptora Lindsey Davis guanya el primer Premi Internacional Barcino de Novel·la Històrica

El guardó es lliurarà durant la trobada Barcelona Novel·la Històrica, que tindrà lloc de l’11 al 16 de novembre al Born Centre Cultural, en el marc dels actes del Tricentenari BCN.
 
L’escriptora britànica Lindsey Davis és la guanyadora del Premi Internacional Barcino de Novel·la Històrica, que atorga l’Ajuntament de Barcelona a un autor de novel·la històrica en reconeixement al conjunt de la seva obra. El lliurament tindrà lloc el dimarts 12 de novembre, a les 19 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
 
El jurat, compost pel catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Joan Villarroya; el periodista i escriptor Jacinto Antón; la novel·lista Maria Mercè Roca; el comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, i el comissari de Barcelona Novel·la Històrica, Enric Calpena, que fa de president del jurat, després d’avaluar diverses possibilitats, ha decidit «per unanimitat atorgar el premi a la novel·lista Lindsey Davis, pel conjunt d’una obra ben documentada, centrada principalment en l’Imperi romà del segle I després de Crist. Lindsey Davis ha publicat una trentena de novel·les de caire històric, una vintena d’elles protagonitzades per Marcus Didius Falco, un detectiu de la Roma del segle I. L’humor i la personalitat entranyable dels personatges que crea Davis han atorgat un caràcter ben especial a la seva obra». L’editorial Columna l’ha publicat en català i Edhasa en castellà.
 
Lindsey Davis (Birmingham, 1950) va estudiar Literatura anglesa a la Universitat d’Oxford. Després d’escriure amb pseudònim algunes novel·les romàntiques, es va donar a conèixer com a autora de novel·les històriques en què la reproducció fidel de la vida quotidiana a la Roma imperial es combina amb trames detectivesques i un agut sentit de l’humor. Els seus llibres han estat traduïts a més d’una vintena de llengües. El seu personatge més cèlebre, l’investigador privat Marcus Didius Falco, l’ha convertit en una de les escriptores més populars de novel·la històrica. També ha escrit novel·les sobre altres personatges i fets històrics, com la carrera militar i política de Vespasià o la guerra civil anglesa.

Barcelona Cultura. Enric Calpena ens explica BCN Novel·la Històrica.

Veure crònica 11/11/13
Veure crònica 12/11/13
Veure crònica 13/11/13
Veure crònica 14/11/13
Veure crònica 15/11/13

Escolteu a Lindsey Davis en motiu del primer Premi Barcino, Barcelona Cultura 12nov

Pots veure la sessió“Novel·la històrica o, simplement, novel·la”. Div, 15 16:30h

Pots veure la sessió “Documentar-se o imaginar”. Div, 15 17:45h

Pots veure la sessió ”L’empenta popular a la Guerra de Successió a partir de la novel·la Victus”. Div, 15 19:30h

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-15

Que l’humor és una valuosa arma per lluitar contra l’adversitat ho demostra el paper fonamental que ha jugat en els episodis més dramàtics de la història. A fi de reflexionar sobre la importància del sentit de l’humor en conflictes tan transcendentals com els que van viure Barcelona i Catalunya el 1714, El Born Centre Cultural organitza BornHumor, un cicle de conferències coordinat per Manel Lucas que té el seu origen en la troballa de les cançons satíriques que els assetjats del 1714 entonaven com a eina de resistència i subversió, i que ha inspirat l’anàlisi de situacions comparables –dictadures, guerres– i el seu reflex en el terreny de l’humor. Una visió de la tragèdia amb els ulls de la comèdia.

Reconeguts professionals de l’humor que han utilitzat la sàtira per combatre la injustícia i l’autoritarisme a Síria, Xile, Espanya i Euskadi compartiran la seva experiència amb el públic català i li descobriran el valor de la ironia en temps difícils.

Els noms de l’humor

El cicle BornHumor s’inaugurarà del 7 de novembre amb els germans Ahmad i Mohammad Malas, dos joves actors i dramaturgs sirians que van haver d’exiliar-se pel fet de desafiar el règim des dels escenaris. Considerats «artistes revolucionaris», la seva obra va cobrar especial rellevància durant la Primavera Àrab i els dramàtics esdeveniments posteriors que van sacsejar el poble de Síria. El seu humor, àcid i absurd, ha estat una eina poderosa per combatre la repressió al seu país.

L’humor i la censura en temps del franquisme centren la segona sessió del BornHumor (21 de novembre), una conferència a càrrec d’Antonio Fraguas, «Forges», un dels humoristes gràfics més importants de l’Estat espanyol. «Forges» va avançar-se a sociòlegs i historiadors quan, l’any 1977, va analitzar el franquisme a Los Forrenta años, una obra que, amb rigor i humor, esgranava un règim encara intocable malgrat la mort del dictador. Los Forrenta años és el testimoni humorístic d’un període fosc de la història recent espanyola.

El 12 de desembre, els xilens Sergio Marras (periodista) i Guillermo Bastías, «Guillo» (dibuixant satíric), protagonitzaran la tercera sessió del BornHumor. Companys a la revista política APSI (Agencia Publicitaria de Servicios Informativos), un dels primers mitjans de comunicació d’oposició al règim militar d’Augusto Pinochet, Marras i «Guillo» glossaran la seva experiència en aquesta publicació, sotmesa permanentment a pressions i represàlies, i que fins i tot va dur Marras a la presó per una portada controvertida sobre el dictador.

Tanca el cicle BornHumor (19 de desembre) Javier García de Vicuña, director d’un clàssic de l’humor a ETB, el programa ¡Vaya semanita!. Amb desimboltura i insolència, rient-se de tota mena d’assumptes i tabús sobre el País Basc, ¡Vaya semanita! va iniciar les seves emissions l’any 2003, i va deixar clar que no hi ha cap tema que no pugui abordar-se des de la ironia.

Les quatre conferències del BornHumor demostren que, bé sigui des del teatre, la premsa o qualsevol altre mitjà de comunicació, l’humor és un excel·lent instrument per analitzar la realitat i també per assenyalar les injustícies i denunciar els abusos de poder.

Entrades a 3 €. Reserva ja la teva entrada a bcn.cat/elborncentrecultural

Entrevista a Manel Lucas. Coordinador de BornHumor. L’Oracle. Catalunya Ràdio 30/10/2013
Horari de totes les sessions: 19.30h

Veure crònica

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-597

Centre i motor de les arts del moviment a Catalunya, el Mercat de les Flors participa en la commemoració del Tricentenari des d’una òptica contemporània. La creació coreogràfica de l’Àustria del segle XXI és el nucli d’un programa que estableix paral·lelismes entre dos pobles, l’austríac i el català, que al 1700 van compartir una mateixa visió del món.

Sota el títol genèric d’Els Àustries, el Mercat indaga en les inquietuds i motivacions dels creadors austríacs contemporanis i en la possible influència exercida sobre els coreògrafs catalans. Obre el cicle (els dies 16 i 17 d’octubre) una coreògrafa i performer formada a l’Òpera de París i integrant, entre el 1996 i el 2002, de la companyia Rosas. Parlem d’Alix Eynaudi, una creadora agosarada que s’inspira en el bondage per posar en escena Monique, una dansa plena de tacte i contacte directe, però també de cura i atenció. Thomas Brandstätter i Andrea Maurer completen el programa amb una creació que combina performance i instal·lació: a Actuació per a un públic assegut es tracta de construir senzilles cadires per al públic i de convidar-lo a reflexionar sobre el caos capitalista i els mecanismes de producció.

El cicle continua (els dies 19 i 20) amb The Loose Collective, un grup format per ballarins contemporanis, músics i coreògrafs d’arreu del món, que a L’Antic Testament segons The Loose Collective recorren a mètodes de representació contemporanis per bastir un espectacle físic i musical a partir de fragments del text bíblic.

Per acabar, i ja entrat el mes de novembre (el dia 20), la Fundació Antoni Tàpies acollirà la clausura d’Els Àustries en una sessió doble composta d’una xerrada i un sorprenent espectacle visual. Manuel Segade, especialista en art contemporani, hi impartirà la conferència Las ceremonias del cuerpo en la cultura conceptual catalana. Apuntes genealógicos desde el accionismo vienés, mentre que els creadors Amanda Piña, Magdalena Chowaniec i Daniel Zimmerman posaran en escena Nou bio-accionisme vienès, un muntatge que combina action painting i dansa per formular una mordaç crítica a la societat contemporània.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-598

El passeig de Lluís Companys allotja des del passat 19 de setembre un dels elements més singulars del Tricentenari BCN, una instal·lació inèdita que fa conviure la Barcelona del passat i la del present de manera gràfica i innovadora. Es tracta d’un mapa gegant que reprodueix la ciutat emmurallada del 1700 i la sobreposa a la trama viària actual, per tal que el vianant pugui distingir fàcilment i amb tota claredat quins edificis i carrers han sobreviscut al pas del temps i quins van desaparèixer després de la derrota de 1714.

El mapa és útil no només per descobrir com era el traçat de Barcelona a l’inici del segle XVIII, sinó per saber més sobre les activitats del Tricentenari BCN. La informació es pot consultar a les torretes adjuntes a la instal·lació, però també a través d’una aplicació per a dispositius mòbils (iOS i Android). Desenvolupada per Euro-Tomb Barcelona, l’app «Mapa Tricentenari BCN» permetrà accedir a continguts de realitat augmentada vinculats al mapa. Per veure’ls, només caldrà situar-se davant dels punts d’interès marcats sobre el plànol i tenir accés a Internet des del dispositiu mòbil. 

El mapa, incrustat al paviment amb material termoplàstic, té una superfície de més de 200 m² i s’ha emplaçat a la zona que, fa tres-cents anys, ocupaven els voltants del desaparegut baluard de Santa Clara, escenari d’un dels episodis més sagnants del setge i prop d’on les tropes borbòniques van obrir l’esvoranc principal a les muralles per a l’assalt definitiu de l’11 de setembre. En el seu procés d’elaboració han intervingut l’arqueòleg Toni Fernàndez, especialista en la cartografia del 1714, i les empreses Reunió de Papaia Projectes Artístics i Dilart Senyalització Aplicada.

 

VEURE VÍDEO

Canal 3/24 Televisió de Catalunya. 19/09/2013

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-574

Tres-cents anys després que comencés el setge de Barcelona (1713-1714), el Born i el parc de la Ciutadella ens mostren com era la ciutat just abans d’aquells fets, que inspiren també la Cavalcada de la Mercè d’enguany. En aquests espais veureu recreada la vida quotidiana en una Barcelona ben diferent de la que coneixem avui. Veniu amb tota la família a gaudir d’un tomb per la nostra història.

 

LA CIUTAT DE LA BULLÍCIA

Entre el 20 i el 24 de setembre, us podeu convertir per una estona en ciutadans de la Barcelona del 1708, una ciutat alegre que celebrava el casament de l’arxiduc Carles i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. Al Parc de la Ciutadella trobareu processons festives, jardins decorats, campaments de miquelets, una taverna que bull d’activitat, uns espectacles que ens expliquen la història de la ciutat fent servir les tecnologies més noves...

Són algunes de les propostes que trobareu al parc, una de les seus del festival Mercè Arts de Carrer (MAC), de la mà d’uns artistes guarnits amb vistosa indumentària d’època.

L’espai de les veus
Rafael Casanova, Antonio de Villarroel o l’arxiduc Carles, entre d’altres, us esperen a l’Umbracle del Parc de la Ciutadella per guiar-vos a través d’alguns dels moments clau de la Guerra de Successió. Una passejada per la història que us permetrà fer-vos una fotografia clara dels fets del 1714. Els dies 20 i 23, L’espai de les veus obrirà les seves portes de 21 a 1.30 h; el dia 21 el podreu visitar d’11 a 1.30 h, i els dies 22 i 24, d’11 a 24 h (l’activitat s’interromp cada dia de 15 a 15.30 h i de 20.30 a 21 h).

Amb la col·laboració, en la realització dels vídeos, dels alumnes de la Casa d’Oficis de l’Espectacle de Barcelona Activa a l’Espai Jove Boca Nord.

Mapping: Dani Serra i Franc Aleu [Catalunya]
Passat amb futur
Guerra, horror, honor, alegria... Tots aquests elements han format part de la història de Barcelona en els últims tres-cents anys, i tots apareixen en aquest espectacle amb guió de Dani Serra. Des del setge fins a l’actualitat, la proposta retrata la destrucció i la decadència que van seguir a la derrota de l’11 de setembre, i la posterior recuperació de la ciutat.

Veureu com s’aixeca l’edifici del Parlament com a polvorí destinat a controlar la ciutat i com, amb els anys, acaba convertit en seu del poder legislatiu català. La banda sonora és del músic Arturo Calvo, d’Electrocugat. Els horaris de funció són de 22.30 a 1.30 h (dies 20, 21 i 23) i de 22 a 24 h (dies 22 i 24). Acosteu-vos-hi i gaudiu de l’espectacle!

Processó festiva
A la ciutat del segle XVIII, les processons eren habituals. També se’n feien de caràcter laic quan hi havia algun esdeveniment fora de l’habitual. A la Ciutadella en trobareu una que, fins i tot, inclou una carrossa decorada amb motius pagans i populars. Participeu en la celebració com uns barcelonins del 1700! Els dies 21 i 22, a les 13.45, les 17 i les 19.45 h, i el dimarts 24 a les 13.45 h.

Xuriach amb els esbarts de Barcelona [Catalunya]
Als barcelonins del 1700, igual que als d’avui, els agradava anar a fer un mos o un glop amb els amics; és per això que a la Ciutadella s’ha recreat una taverna com les del segle XVIII. És la Taverna Colomer, dins la qual hi ha música, festa i ball. La veureu especialment animada durant els espectacles que ha organitzat la companyia de música i ball Xuriach, codirigida per Marc Riera, Anna Romaní i Carles Mas, que ha recuperat sons i passos coreogràfics d’ahir.

Com a segon bloc de la proposta Mestreballs, a l’escenari de la Taverna Colomer veureu els esbarts Ciutat Comtal, Maragall, Folklòric d’Horta, Gaudí, Sant Martí, Joventut Nostra, Sant Jordi, l’Esbart Català de Dansaires i els Ballets de Catalunya interpretant danses basades en els passos que es ballaven el 1708. Preneu nota, que aquesta és una proposta participativa! Serà els dies 21, 22 i 24, a les 12 i a les 18 h.

Campament de miquelets
Passeu pel punt de reclutament dels miquelets, a la Zona Parlament del Parc de la Ciutadella, i veureu les armes amb què es lluitava i de quins elements constava l’equipament d’un d’aquests soldats. I , tot seguit, visiteu el campament que hi ha fora muralles: hi descobrireu com vivien els membres d’aquest cos, que va tenir un paper molt actiu durant el setge del 1713-1714, i com eren les tendes on s’estaven la tropa i els oficials. Del 20 al 24 de setembre, tot el dia (en horari del parc).

Campament d’Almansa
També a la Zona Parlament, podreu conèixer el campament dels soldats borbònics. El recreen els membres de l’Associació Cultural 1707, que cada any reviuen la batalla d’Almansa incloent un campament de l’època. Del 20 al 24 de setembre, tot el dia (en horari del parc).

Els barcelonins del 1708
Demaneu una xocolata a la plaça de la Font de la Guineu, aneu a fer un mos a la Taverna Colomer o passegeu pel parc. Arreu trobareu personatges vestits d’època i interpretats per actors de primera. Uns porten robes luxoses, els altres, les robes senzilles dels taverners o els artesans. Us trobareu una vídua (Matilde Muñiz), una madame (Anna Briansó), un notari que voldrà deixar constància escrita dels vostres béns o un escurapous que us parlarà de la vida dels barcelonins més humils (Quimet Pla), uns xocolaters que us serviran una xicra (Ester Martín i Xavier Tàpias) o uns taverners que us atendran a la Taverna Colomer (Mònica Lucchetti i Jaume Ametller “Notxa”). Aquests personatges us explicaran també les seves vivències des de l’Escenari 1714 en un seguit d’accions teatrals. Del 20 al 24 de setembre, tot el dia (en horari del parc).

Glosadors [Mallorca]
Mateu Matas “Xuri” és un dels glosadors que, com Carles Belda, Jaume Arnella i Josep Pedrals, passen aquests dies per l’Escenari 1714. Com fan els rapers d’avui, Xuri, els Germans Martorell (Pere Joan i Manel) i Maribel Cervera empren les paraules per establir combats verbals que acompanyen de música. Ara bé, ho fan amb gloses que utilitzen per parlar-nos de l’ahir i l’avui, sempre amb la reivindicació com a objectiu. La primera sessió serà el dia 20, a les 22.15 h (amb Jaume Arnella). Els dies 21, 22 i 24 hi haurà gloses musicades a les 13.45, les 16.15 i les 19.45 h.

Ministrers de la Ciutat [Catalunya]
Quines músiques sonaven i s’escoltaven a la Barcelona de principis del segle XVIII? Ho sabreu si veniu a escoltar aquesta formació que, amb instruments com el flabiol, el tamborí o la xeremia, interpreta la banda sonora de la ciutat del passat. A l’Escenari 1714, els dies 21, 22 i 24 (14.30 h).

Francesc Ribera “Titot” i David Rosell [Catalunya]
Han treballat plegats en bandes com Brams i Mesclat, i ja han creat en alguna altra ocasió espectacles pensats per a petits escenaris en què han fet sonar cançons per escoltar en la intimitat. Ara presenten a l’Escenari 1714 L’esca del pecat, un muntatge nou de petit format, però aquest cop ens proposen un so dinàmic i alegre a partir del qual recuperen antigues cançons compartides. L’horari d’actuacions arrenca el dia 21 a les 23.45 h. Els dies 22 i 24 la funció serà a les 23 h, i el dia 23, a les 22.15 h.

Josep Pedrals [Catalunya]
Til·lers – Escenari 1714
Aquest poeta i recitador capbussa els espectadors en el món de ritmes i sonoritats que crea la seva veu. Per la Mercè puja a l’Escenari 1714 per oferir-nos un recital de poesia barroca en el qual podreu escoltar algunes bones mostres de les composicions que es llegien a la ciutat fa tres-cents anys. Dia 20, a les 21 i les 23.45 h. Dia 21, a les 21 h. Dies 22 i 24, a les 20.45 h. Dia 23, a les 21 i 00.45 h.

Jaume Arnella i Carles Belda [Catalunya]
Til·lers – Escenari 1714
Un romancer del segle XXI expert en el cançoner tradicional català (Arnella) i un acordionista poc ortodox (Belda) protagonitzen un espectacle que promet ser una trobada entre generacions plena de seny arrauxat o de rauxa assenyada, segons com us ho mireu. Til·lers – Escenari 1714: dia 20, a les 22.15 h (Arnella amb Xuri). Dia 21, a les 22.15 h. Dies 22 i 24, a les 21.45 h. Dia 23, a les 23.30 h.

 

CAVALCADA DE GEGANTS DE LA MERCÈ:
RODA EL MÓN I TORNA AL BORN

Dimarts 24, a les 18 h
Recorregut: Marquès de l’Argentera,
Comerç, Princesa, Via Laietana, Jaume I
i pl. Sant Jaume

El Tricentenari és un dels grans protagonistes de la Mercè i, per aquest motiu, un dels actes centrals de la festa, la Cavalcada, evoca la Barcelona de l’època. Els diferents gremis d’artesans desfilaran rere les seves banderes i estendards, inclosos els Gegants i la Coronela de Barcelona, els membres de la qual desfilaran muntats a cavall. El recorregut tindrà el seu origen a Marquès de l’Argentera, i passarà per Comerç, Princesa, Via Laietana i Jaume I fins a arribar a la paça de Sant Jaume, punt final de la desfilada. Serà dimarts 24 a les 18 h.

Veure vídeo Mercè 2013

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-565

El tema que The Pinker Tones ha preparat per al clip del Tricentenari BCN sorgeix d’una recerca sobre l’obra de Francesc Valls, un dels compositors més importants del segle XVIII a Barcelona i mestre de capella de Santa Maria del Mar i de la Catedral. The Pinker Tones s’ha basat en un fragment d’una peça de Valls per crear aquesta amalgama sònica que ens ha de portar del 1714 al 2014, del setge de Barcelona fins al Sónar.

El divendres 5 de juliol us podreu descarregar la peça al canal #FREEMUSICFRIDAY, des d’on el grup barceloní regala una cançó cada divendres a twitmusic, soundcloud i altres serveis.
Des de fa dos mesos la plataforma és trending topic als Estats Units i al Canadà.

www.twitmusic.com/thepinkertones

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-544

La inauguració oficial del Tricentenari BCN coincidirà amb la del Born Centre Cultural, un equipament cultural polivalent que s’erigirà en epicentre dels actes commemoratius.

L’Auca del Born serà l’espectacle que donarà el tret de sortida a tot un any de celebracions.

Jordi Casanovas, un dels talents de l’actual dramatúrgia catalana, és l’autor i director d’Auca del Born, un enfilall d’escenes ràpides i simultànies que, a la manera d’una auca, perfilen la vida al Born durant el 1700. En total seran 48 escenes breus, interpretades per una trentena d’actors situats en diferents punts del jaciment i de les passarel·les que l’envolten.

La jove parella protagonista introduirà el públic en la vida de les famílies del barri abans del 1714; de la seva mà, descobrirem els seus oficis, l’afició a la festa i al joc o la seva aferrissada defensa de valors com la tolerància o la llibertat.

Auca del Born és, en definitiva, un homenatge als ciutadans que van viure i lluitar en un barri optimista i vital.

Els espectadors, a peu dret, aniran desplaçant-se pels balcons del centre guiats pels personatges de la funció.

Veure vídeo Barcelona Cultura / Auca del Born

 

Nota del director

Quan se’ns va plantejar de pensar una inauguració per al Born Centre Cultural i els actes del Tricentenari, vam tenir clar de seguida que volíem parlar dels ciutadans. Dels ciutadans que van patir, que van lluitar i que van viure en aquest jaciment que a partir del setembre el Born descobrirà a tots els veïns de Barcelona, de Catalunya i del món, i dels ciutadans que ara mateix donen un caràcter propi a una Barcelona que va més enllà dels contextos històrics i econòmics.

Barcelona és una ciutat oberta, com a bona ciutat marítima, i sap acollir i assimilar allò de bo que ve d’arreu del món. Els ciutadans d’aquella Barcelona, d’aquell barri de la Ribera, dels anys anteriors
al 1714, eren persones que estaven acostumades a conviure amb diferents ciutadans del món i persones capaces de mantenir una quotidianitat encara plena de vida enmig de les guerres i dels setges que va patir la ciutat. Uns ciutadans que coneixien les virtuts de viure en una ciutat tolerant i lliure.

Volem transmetre aquesta idea de comerç, de convivència, d’obertura al món com a remei contra el totalitarisme i el tancament. En aquests moments creiem que és interessant i necessari dirigir la nostra mirada cap als ciutadans d’aquella època. Una mirada que transmetrem a través d’uns ulls joves, d’uns nanos que descobriran per primer cop com funciona el món que els envolta. Uns nanos que aprendran que conèixer el món és ser més llest, més culte, més crític i, a la fi, més fort. Uns nanos que descobriran que la seva identitat és valuosa perquè forma part d’un tot encara més ric i que són els ciutadans els qui donen el caràcter al barri, a la ciutat i al país.

Jordi Casanovas

 

Direcció i text   
Jordi Casanovas

Disseny de so: Roc Mateu
Disseny de llum: María de la Cámara-Cube.bz
Banda sonora: Damien Bazin
Ajudant de direcció: Israel Solà
Vestuari: Irantzu Ortiz
Caracterització: Lucho Soriano  
Producció executiva: Carles Manrique
Direcció de producció: Josep Domènech
Coordinació tècnica: Gabriel Paré-Cube.bz
Cap de regidoria: Jordi Buxó
Versificador de l’Auca: Jordi Oriol  

Operador de so: Jordi Clemente
Operadors de llum: Dani Teran, Andreu Fàbregas
Regidors: Sol Blasi, Laura Varela, Xavier Xipell “Xipi”, Ernest Coll, David Pascual
Sastressa: Sandra Disipio
Ajudant de vestuari: Silvia Iglesias
Auxiliar de vestuari: Natalia Ferreiro
Meritòria de vestuari: Paula Lausin
Perruqueria: Esther Ortega

Intèrprets: Pep Ambròs, Míriam Alamany, Dani Arrebola, Mercè Boher, Melcior Casals, Marta Domingo, Elena Fortuny, Muguet Franc, José Pedro García Balada, Edu Gibert, Mireia Gubianas, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Concha Milla, Pep Miràs, Guillem Motos, Oscar Muñoz, Jordi Oriol, Carme Poll, Alícia Puertas, Bernat Quintana, Joan Sureda, Roser Tapias, Elias Torrecillas, Oriol Tramvia, Júlia Truyol, Pere Ventura, David Vert

Una producció de Bitò Produccions
 

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-287

D’entre les 250 activitats que es programaran a La Setmana del Llibre en Català per divulgar les col·leccions de les editorials i revistes que editen en llengua catalana, enguany, un dels eixos temàtics de la programació donarà a conèixer els fons i les novetats d’algunes editorials que han publicat obres vinculades al 1714, per tal de mostrar com la bibliografia catalana ha contribuït de forma significativa al recordatori d’aquests fets de la història de Catalunya i sumar-se a les activitats que s’organitzen des del Tricentenari que commemora l’Ajuntament de Barcelona.
 
Així doncs, els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, com a prèvia a la Diada de l’11 de setembre d’aquest 2013, es programarà cada tarda de 18.30 h a 19.30 h a la plaça de l’Escriptura –ubicada a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, on té lloc La Setmana– diferents presentacions de llibres i lectures sobre el setge de 1714.
 
El tret de sortida d’aquestes activitats el donarà el periodista i comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler, el dissabte 7 de setembre a les 18 h, a la plaça de la Paraula, fent-nos una breu explicació històrica del que representa el 1714 dins la història de Catalunya i, en concret, el setge a la ciutat de Barcelona. A més, també farà una introducció i repàs de les diferents obres que es presentaran a La Setmana, en un acte al qual també seran convidats tots els autors i editors que presentaran les obres els dies posteriors.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-555

 

El 27 de setembre, l’Espai Expositiu Les Corts va donar el tret de sortida a 1714: L’aposta catalana, una exposició itinerant de petit format que servirà per redescobrir i entendre la dimensió dels fets del 1714 a tota la ciutat. Organitzada per l’Institut de Cultura, la mostra consisteix en una suggeridora instal·lació amb audiovisuals i elements gràfics d’última generació que permetran als barcelonins i barcelonines del segle XXI conèixer els motius que van desencadenar la Guerra de Successió, les nacions que s’hi van enfrontar, la lluita dels catalans, les victòries, els tractats, el setge de Barcelona, la derrota de l’11 de setembre o la dolorosa repressió consegüent. Una fórmula innovadora i atractiva que permetrà mostrar com era la Barcelona del 1700 i reivindicar la lluita per la llibertat dels seus habitants.

1714: L’aposta catalana compta amb la participació de tots els districtes de la ciutat. Els centres cívics Mas Guinardó, a Horta (del 16 d’octubre al 9 de novembre), Can Verdaguer, a Nou Barris (del 12 al 30 de novembre), Albareda, a Sants (del 9 de gener a l’1 de febrer de 2014), Sarrià (del 4 de febrer a l’1 de març), Sant Andreu (del 4 al 22 de març), Cotxeres de Sants (del 26 de març al 12 d’abril), La Farinera del Clot, a Sant Martí (del 24 d’abril al 10 de maig), Pati Llimona, a Ciutat Vella (del 2 al 21 de juny) i Ateneu Fort Pienc, a l’Eixample (del 9 al 27 de setembre de 2014), així com la seu del districte de Gràcia (del 13 de maig a l’1 de juny) i l’Espai Expositiu Les Corts (del 27 de setembre al 13 d’octubre de 2013), seran els escenaris d’una exposició adaptable a cada espai i que, sempre que sigui possible, incorporarà informació específica relacionada amb el setge de la ciutat a cada districte. La memòria de la derrota del 1714 en els segles posteriors i la reivindicació de l’11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya ocuparà l’últim tram de la mostra, que abordarà també els horitzons de futur.

Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/ca/programa/noticies#node-573