L’empremta del 1714 és perceptible en el programa de la
Setmana de la Poesia de Barcelona, que enguany connecta algunes de les seves activitats més rellevants amb la commemoració del Tricentenari. N’és un bon exemple la que obre la Setmana, els
Jocs Florals, una trobada poètica de llarga tradició –més de set-cents anys– que des de la seva reinstauració, en plena Renaixença, dóna veu a nous poetes i reafirma els vincles entre Barcelona i el vers.
El
Premi de Poesia dels Jocs Florals, referent de prestigi en el món literari català, no serà, però, l’únic guardó que es concedirà el 14 de maig (19 h), dia inaugural de la Setmana de la Poesia: el mateix acte acollirà el lliurament del
Premi Extraordinari Memorial 1714 a una oda a Barcelona o a Catalunya d’una extensió màxima de 100 versos. Aquest premi tindrà una dotació econòmica de 1.500 euros i el poema guardonat es publicarà al llibre dels Jocs Florals de Barcelona 2014.
El Tricentenari BCN serà present també en un espectacle singular que tindrà el Born Centre Cultural com a escenari: la
Suite Barcelona (1710-1715). Amb text de
Jordi Carrió i Figuerola, direcció escènica de
Pau Carrió, projeccions de
Marc Permanyer i interpretació de
Pep Cruz, aquest muntatge posa en escena 46 monòlegs breus que, a la manera de les anotacions d’un dietari personal, evoquen l’ambient de la Barcelona de principis del segle XVIII, abans, durant i després de la Guerra de Successió. Música, veu i imatge en un recital evocador (dia 14, 20.30 h).
Per acabar, i com és habitual, aquesta setmana poètica es tancarà amb el
Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que enguany arriba a la seva trentena edició (dia 20 de maig, 20 h). Sis poetes de destacada trajectòria seran els protagonistes de la vetllada: en llengua catalana,
Antoni Clapés i
Anna Montero; en rus,
Aleksander Kúixner; en romanès,
Mircea Cartarescu; en anglès, la nord-americana
Mary Jo Bang, i en castellà, l’argentina
María Negroni. Una selecció de veus representatives de la poesia del segle XX i XXI que posarà el punt final a la cita poètica més internacional de la ciutat.
Més informació i programa complet a:
Bcn.cat/setmanapoesia
PREMI EXTRAORDINARI MEMORIAL 1714JOCS FLORALS DE BARCELONA 2014Inventari de Montjuïc, de Marcel Riera INVENTARI DE MONTJUÏC
Pedra de Montjuïc que s’esllavissa, gresos
i pissarres que treuen el morro per damunt
d’on reposava el delta i còdols de granit
que imperceptiblement llisquen cap al fondal,
carreus que ja mai no seran tallats, que els carros
no carregaran cap a cap nou mur de càrrega,
tot aquest pedregar per fonament, i nínxols
mimètics que s’escampen fins al penya-segat.
Les figueres de moro com cascades als freus
de les abandonades pedreres, i atzavares
que xuclen regalims de les escombraries
que durant centenars d’anys van entaforar
als seus queixals corcats que ara tot just poleixen.
Muntanya dels jueus que ja no hi són, de camps
de blat cap a ponent, canons als bastions,
bastaixos i molers, soldats forans i guaites
que miren cap al mar i distingeixen veles,
de bòbiles i gent que va a berenar els diumenges,
d’anarquistes que passen per les armes, del tir
al colomí, barraques i parc d’atraccions, curses
de la Penya del Rhin, merlets i matacans,
pedra rosa que entinta la ciutat durant segles,
Barcelona que no li dóna ni les gràcies.
Fossar de la Pedrera, la Font dels Geperuts,
turó dels malendreços, pedaços mal cosits
al cul de tantes coces, el pes del cementiri
decanta Montjuïc cap a garbí. No mira
la ciutat: sap que hi és, sempre als seus peus estesa.
Entremig de les quatre columnes com les quatre
barres i el tronc d’acer tan blanc que es recargola,
gairebé tot s’hi troba, bellugadís de dia,
de nit fantasmagòric com el poble fictici:
telefèric, piscines, pavellons firals, fonts
de coloraines màgiques, palaus d’esports, teatres
on abans es venien flors, un estadi sempre
buit, museus a palaus i encaixats en antigues
fàbriques tèxtils, camps de rugbi, carreteres
i aparcaments, botànics jardins de plantes crasses,
el formigó d’en Sert, turistes com formigues
que esborren l’últim rastre de tot el que hi havia,
d’anissos i bolados als antics merenderos,
gitanos i xaboles, gasoses i xeringues,
d’afusellaments, làpides, capelles i fortins.
Un estrat tapa l’altre, s’hi sobreposa, el prem
i la muntanya es torna més muda i més compacta.
I a la vegada, com si res, tot s’esllavissa,
tot cau daltabaix fins als troncs de pell pansida
dels eucaliptus, contra els contraforts que aguanten:
corrent líquid de cotxes que s’aturen i engeguen
sota el Morrot abrupte a mig vessant del qual,
neoclàssic, de nit el far que giravolta
de cara als inflamables i els cotxes de colors
que esperen els vaixells. Si aquí no hi hagués port
ni tampoc cementiri, si aquest turó ferreny
hagués fet la viu-viu, la ciutat no seria
com és, ni trobaria recer. Tampoc repòs.
Hi hauria els espadats que desgasta la pluja
i on nien les gavines i res no advertiria
dels laietans convulsos però sempre sotmesos
al reialme aliè, que només alçar els ulls
ja contemplen la mola del castell malaurat
de castellana jeia. Els molls s’han menjat tota
romanalla de costa i ara no hi guarden fustes,
ni s’hi arrauleix l’angoixa sinó contenidors
en estibes massisses, dipòsits de melassa
i ponts grua que corren de costat i enforquillen
el ferro dels vaixells i sembla que no pesin.
I sitges on fermenten tones esmicolades
en grans de cereals –sitges que no s’assemblen
a les de la Magòria–, o bé líquids viscosos,
com si l’aixecament tectònic que reté
els sediments i engolfa la plana del Besòs
deixés anar les restes de les hortes i els boscos
que van desaparèixer dins l’aigua que s’allunya,
puntes de jade i còdols d’enrunades ermites
que feien equilibris a dalt de la cornisa,
les filtracions més pures d’aquest encavalcat
mont dels jueus que vessa conglomerats de roca
i sang, moll i memòria i fel de Barcelona.
Link directe: https://tricentenari.bcn.cat/es/programa/noticies#node-783
